L’obra cinematogràfica i les obres audiovisuals són objecte de protecció pels drets de propietat intel·lectual. Estan definides com aquelles creacions expressades mitjançant una sèrie d’imatges associades, amb o sense sonorització incorporada, que estiguin destinades essencialment a ser mostrades a través d’aparells de projecció o per qualsevol altre mitjà de comunicació pública de la imatge i el so, amb independència de la naturalesa dels suports materials de les esmentades obres (article 86.1 de la Llei de Propietat Intel·lectual).
L’esmentada normativa estableix que els drets d’autor estan integrats per drets de caràcter personal –Divulgació, Paternitat, Integritat, Modificació, Retirada i Accés- i drets de caràcter patrimonial –Reproducció, Distribució, Comunicació pública i Transformació- que atribueixen a l’autor de l’obra la plena disposició i dret exclusiu d’explotació de la mateixa (article 2).
Són autors d’una obra audiovisual el director-realitzador, l’autor de l’argument i l’autor de les composicions musicals (article 87) els quals, habitualment, mitjançant el contracte de producció de l’obra audiovisual, cedeixen al productor la titularitat dels drets de reproducció, distribució i comunicació pública sobre la versió definitiva (article 88.1).
El dret de reproducció (article 18), concebut com a dret d’explotació de l’obra i, com a tal, alienable per part de l’autor, consisteix en la fixació directa o indirecta, provisional o permanent, per qualsevol mitjà i en qualsevol forma, de tota l’obra o part de la mateixa, que permeti la seva comunicació o l’obtenció de còpies.
Es considera comunicació pública (article 20.1) aquell acte en virtut del qual una pluralitat de persones puguin tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars a cadascuna d’elles.
El dret de cita i el dret d’il·lustració amb finalitats docents i de recerca (article 32) es configuren com dos límits als drets de propietat intel·lectual i, com a límits de drets que són, s’han d’interpretar de manera restrictiva.