Com aprenem a reaccionar davant d’allò que ens incomoda o ens preocupa?
El cervell aprèn a associar situacions o estímuls amb experiències que hem viscut abans. Per exemple, si un dia un infant escolta un tro mentre hi ha una tempesta, pot ser que, en el futur, cada cop que senti un soroll fort, el seu cos es posi en alerta automàticament, fins i tot si no hi ha cap perill real.
Això passa perquè el cervell ha après que aquell tipus de so va acompanyat d’una sensació desagradable, i reactiva aquesta resposta de manera automàtica per protegir-nos.
Tot i així, cada infant pot reaccionar de manera diferent davant d’aquestes situacions: alguns poden mostrar una resposta molt intensa, mentre que d’altres poden tenir una reacció molt suau o gairebé inapreciable. Cap d’aquestes respostes és “bona” o “dolenta” per si sola, però quan la reacció és massa forta o massa dèbil pot dificultar l’adaptació a l’entorn familiar, escolar o social, ja que el nen pot sentir-se més alterat o, al contrari, desconnectat del que passa al seu voltant.
Amb el temps, si s’exposa a aquell mateix so en un context segur i positiu, el cervell pot “desaprendre” aquesta associació i respondre d’una manera més equilibrada i tranquil·la.
Per què fem aquesta activitat amb les/els vostres filles/fills?
Aquesta activitat ens ajuda a entendre com el cervell aprèn i s’adapta a situacions noves. Els infants fan una activitat a l’ordinador on veuen figures i, de vegades, senten un so breu desagradable. Han d’endevinar si el so apareixerà o no després de cada figura.
L’objectiu és conèixer com el cervell aprèn, anticipa i modifica les seves respostes, aspectes relacionats amb la capacitat d’aprenentatge, l’atenció i la regulació emocional.
Fases de l’activitat
- Pràctica: On l’infant aprèn com funciona la tasca.
- Preadquisició: On veuen només les figures.
- Adquisició: En aquesta fase, una de les figures es presenta sovint amb el so i el cervell aprèn aquesta relació, mentre que l’altra figura es presenta sense so.
- Extinció: On la figura originalment relacionada al so ja no va seguida d’aquest so, i el cervell aprèn que la situació ha canviat.
Com recollim la seva resposta?
Els infants porten dos petits sensors als dits que mesuren canvis molt suaus a la sudoració de la pell que és un signe d’activació. Els sensors no es noten ni produeixen cap molèstia i s’utilitzen per saber com respon el cos davant dels estímuls.
Després de cada fase, els infants utilitzen el SAM, un petit ninot amb diferents expressions, per indicar si el que han vist o sentit els ha agradat i si s’han sentit tranquils, o més nerviosos. També ens proporciona informació sobre contingència, és a dir, si l’infant és capaç d’adonar-se de la relació entre la figura i el so.
Per què és important participar-hi?
Participar-hi és important perquè permet entendre millor com funciona el cervell dels infants quan aprenen i s’adapten, i així afavorir el seu desenvolupament i benestar.