El Grup de Recerca en Antropologia Fonamental i Orientada (GRAFO) pretén contribuir a la construcció de comunitats resilients mitjançant l’estudi i la millora de les condicions de vida de poblacions econòmicament o socialment vulnerables i culturalment diverses en la societat global digitalitzada, cada cop més desigual i polaritzada, amenaçada pel canvi climàtic antropogènic.

La perspectiva única de GRAFO és sobre les relacions. Si bé les Ciències Socials generalment adopten un enfocament individualista per estudiar les condicions de vida d’una població i els seus efectes, aquest enfocament passa per alt gairebé completament les complexes interdependències entre els individus i com contribueixen o compensen les vulnerabilitats. GRAFO se centra específicament en aquestes interdependències, és a dir, en els entorns socials immediats dels individus. Les relacions fortes i febles que els individus tenen amb familiars i no-parents proporcionen suport social informal (o capital social) i col·laboració, difonen informació, exerceixen control social, configuren identitats i percepcions de la societat, però també poden ser conflictives o insolidàries. Aquestes dimensions relacionals afecten els resultats individuals i (des)integran les comunitats. GRAFO té una posició única per estudiar aquestes estructures socials intermèdies i dinàmiques des d’un enfocament antropològic holístic i exploratori, però també porta a terme investigacions de xarxes personals amb mètodes mixts i ciències quantitatives de xarxes en aquestes estructures socials. Les preguntes que GRAFO ha abordat en el passat i que ha començat a abordar són, per exemple:

  • Les relacions personals donen suport als individus de les llars pobres o augmenten la seva marginació en condicions de pobresa? Per què? (Lubbers, Valenzuela, Molina, Grau)
  • Com funcionen els llaços familiars en condicions de pobresa? (Regnar Kristensen, Grau, Piella-Vila)
  • Com poden les persones sense llar mantenir relacions socials funcionals que proporcionen suport social? (Valenzuela, Molina, Lubbers)
  • Poden les organitzacions benèfiques complementar les funcions que solen dur a terme les xarxes informals de suport individual? (Grau, Valenzuela)
  • Quina atenció ofereixen les xarxes informals de suport als pares adoptius? (Grau, Molina)
  • Com s’incorporen més socialment els migrants a les seves societats d’acollida amb el pas del temps? (Lubbers, Molina)
  • Influeixen les institucions en l’emergència d’àmbits socials transnacionals teixits per les relacions als països d’origen i de residència que mantenen i creen els migrants, i com afecten aquests àmbits a la vida dels migrants? (Molina, Lubbers)
  • De quin capital social poden comptar les petites i mitjanes empreses socials? (Molina, Valenzuela)
  • Com es produeix la transferència intergeneracional de coneixement de la pesca? (Gómez Mestres)
  • Com es pot utilitzar el capital social local de manera eficient per desenvolupar una gestió sostenible dels recursos naturals? (Gómez Mestres)
  • Com gestiona la gent el desacord polític en el seu entorn personal en el context de la polarització? (Lubbers)
  • Es pot mesurar la cohesió social centrant-se en les xarxes de coneixement més àmplies entre els individus d’una societat? (Lubbers)

Com mostren aquestes preguntes, la perspectiva de les xarxes socials està lluny de ser només una eina metodològica, sinó un ric camp d’investigació de fons sobre les relacions humanes, i GRAFO és conegut internacionalment per la seva experiència en aquest camp. Ensenya sobre xarxes personals a través de la seva escola d’estiu bianual i compleix funcions clau a les associacions professionals internacionals i comitès de revistes més importants en la matèria.