Projects I+D members 2018-2021 – Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció

Culla i Clarà, Joan B.
Joan.Culla@uab.cat
Nascut a Barcelona el 1952, es llicencià en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona el 1975, i s’hi doctorà el 1985. Des del 1977 és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona a les Facultats de Ciències de la Comunicació i de Filosofia i Lletres, i ha estat també col·laborador acadèmic d’ESADE (1981-85) i professor a l’Escola de Policia de Catalunya.
Ha publicat els llibres següents: El catalanisme d’esquerra (1928-1936) (1977), Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982, en col·laboració amb Albert Balcells i Conxita Mir), Catalunya i la Generalitat al llarg de la nostra història (1983, coordinador), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923) (1986), El franquisme i la transició democràtica (1939-1988) (1989, amb Borja de Riquer; reedició el 2000), La premsa republicana (1990, amb Àngel Duarte), Joan Casanelles i Ibarz (1904-1986). Memòries i biografia (1991), Autogovern i reptes de la fi de segle (1980-1997), volum 12è de la “Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans” (1999, director), Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX (2000, co-director), El mundo contemporáneo. Grandes textos y documentos políticos (2000), El pal de paller. Convergència Democràtica de Catalunya (1974-2000) (2001, coordinador) i Unió Democràtica de Catalunya: el llarg camí (1931-2001) (2002).
Ha participat en nombroses obres col·lectives, de la “Gran Enciclopèdia Catalana” a la “Història Nacional de Catalunya” de Rovira i Virgili/Sobrequés, passant per l’informe Catalunya 77-88 de la Fundació Jaume Bofill (1989) o els volums Els catalans i el poder (1994), Catalunya-España. Un diàleg amb futur (1998) i Christian Democracy in Europe (1992). Ha publicat articles sobre història social i política catalana i espanyola del segle XX a “L’Avenç”, “Serra d’Or”, “Revista de Catalunya”, “Política Exterior”, “Hérodote”, etcètera, a més de col·laborar amb centenars d’articles d’opinió en la premsa diària (“AVUI”, “EL PAÍS”) i en diverses emissores de ràdio. Va ser, entre 1981 i 1983, assessor del programa de Televisió Espanyola a Catalunya Memòria Popular, i des del 1991 ha exercit com a director del programa Segle XX, de Televisió de Catalunya.

Rubí i Casals, Maria Gemma
mariagemma.rubi@uab.cat

Professora agregada d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona on imparteix docència en la titulació d’història i d’humanitats. ha exercit com a professora agregada de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, i en universitats a distància (UNED i UOC). Llicenciada en Història (1987) i en Ciències Polítiques i Sociologia (1992), així com Doctora en història contemporània per la UAB, i en “Histoire et civilisations” per l’École des Hautes Études en Sciences Socials de París, institució on va realitzar els estudis de tercer cicle sota la direcció del professor Pierre Vilar. Ha impartit docència també a l’Université de Paris 8, Universidade de Lisboa, l’EHESS de París, i a la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Lleida. S’ha especialitzat en la història social i cultural de la política centrada en la Catalunya i Espanya contemporànies. Caldria destacar de la seva trajectòria investigadora els llibres: Entre el vot i la recomanació. Partits, mobilització electoral i canvi polític.Manresa, 1899-1923 (1995), El caciquisme i la política de masses. Manresa, 1875-1899 (2005); Els catalans i la política en temps del caciquisme (2006). Com editora, al costat de Francesc Espinet: Solidaridat Catalana i Espanya (1905-1909) (2008), i amb Santiago Izquierdo he coordinat Els orígens del republicanisme nacionalista. El Centre Nacionalista Republicà a Catalunya (1906-1910) (2009), i editora d’Entre la revolta i la destrucció. La Guerra del Francès a Manresa ia la Catalunya central (2009). I col·laboradora, entre d’altres, en els llibres coordinats per Antonio Moliner, La Guerra de la Independencia en España (2007), i La Semana Trágica de Cataluña (2009), així com al costat de Josep Armengol “Catalunya” a José Varela (dir) , El poder de la influencia. Geografía del caciquismo en España (2001), a Charles Demange et al. Sombras de mayo: mitos y memorias de la Guerra de la Independencia en España (1808-1908) (2007), conjuntament amb Lluis Ferran Toledano, i en nombroses participacions en obres col·lectives i articles en revistes especialitzades. Actualment està preparant un llibre sobre el comportament electoral a Catalunya entre 1869 i 1923, conjuntament amb Josep Armengol (Universitat de Lleida).

Pérez Francesch, Joan Llúis
JoanLluis.Perez.Francesch@uab.cat

Doctor en Dret. Catedràtic de Dret Constitucional de la Unitat de Dret Constitucional del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Síndic, secretari i vicedegà de comunicació i de promoció de la Facultat de Dret, així com Delegat de la Rectora per a estudiants de la UAB (2010-2013). Dirigeix el grup d’estudi i de recerca LSTE (Llibertat, Seguretat i transformacions de l’Estat) i l’Observatori de la Convivència i el Civisme de Catalunya (UAB). Ha estat director de l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials). Entre 2017 i 2020.
Ha impartit assignatures relacionades amb el Dret Públic, Constitucional, i Teoria de l’Estat. És coautor d’un manual i de diversos materials de dret públic. També és autor de monografies i estudis de temes de la seva especialitat acadèmica, destacant les relatives al Govern i la direcció política. Ha estat professor visitant de l’Institut Universitari Europeu de Florència, i de la Universitat del Norte (Colòmbia) i membre de comitès científics de doctorat a Itàlia (Bari i Salento). És director de l’Institut de Dret Espanyol (Universitat de Tbilisi, a Geòrgia). Es membre de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB.
Ha participat en diversos projectes d’investigació finançats amb fons públics: drets fonamentals i Unió Europea; l’indult com a acte del govern; Administració de Justícia i Estat autonòmic; xarxa temàtica de pensament i filosofia a Catalunya; no-discriminació i persona; els partits d’àmbit no estatal en el sistema polític espanyol; Llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat; El temps dels drets; nova configuració de la persona física, història de la corrupció a l’Estat espanyol, Consolider-El tiempo de los derechos, etc. i ha participat en els projectes europeus Integra i Caper.
Ha publicat els llibres “El terrorisme global”, “Civisme i llibertat”, “En defensa del Estado de Derecho” , “Democràcia o Cleptocràcia” entre d’altres. Ha format part del “Pla Nacional de Valors per a una nova cultura cívica “, com a coordinador de l’àmbit de seguretat (Generalitat de Catalunya, 2010-2015).
Ha desenvolupat estudis sobre la regulació de la convivència en les societats pluralistes (civisme i convivència en l’àmbit local, la responsabilitat social de la persona). Coordina la xarxa interuniversitària d’estudi de les transformacions constitucionals de l’Estat. És president de CEDHICO (Centre d’Estudis per al desenvolupament humà i comunitari) i vicepresident de l’Institut Emmanuel Mounier Catalunya.

Casals, Quintí
quintin.casals@udl.cat
Quintí Casals Bergés (Lleida, 1965), es diplomà com a mestre en 1988 i es llicencià en Geografia i Història en 1991. Posteriorment, en 1997 es doctorà en Història Contemporània per la Universitat de Lleida, amb la tesis titulada: La Lleida dels Progressistes (1840-1843). Actualment és investigador associat del Departament d’Història i professor col·laborador extern del Grau Senior de la Universitat de Lleida.
Fruit de les seves investigacions històriques, centrades primerament en el coneixement de la transició de l’antic règim absolutista a l’Estat liberal a Lleida i la seva comarca, publicava en 1999 Canvi econòmic i social en el pas de l’antic règim a l’Estat liberal: Lleida en la primera meitat del segle XIX; i en 2000 El Trienni Progressista a la Lleida del segle XIX: la Regència del general Espartero (1840-1843). Posteriorment, amb el llibre: Polítics de Lleida: el poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868), publicat en 2002, cloïa aquesta línia d’investigació i aconseguia el Premi Josep Lladonosa d’Història Local de l’any 2001.
Més endavant, encetà una nova línia d’investigació sobre la cultura i l’educació en el segle XIX a Lleida amb Tots a l’escola? Orígens de l’ensenyament públic contemporani: el model educatiu liberal de la Lleida del XIX, publicat a València en 2006, i amb el qual aconseguí el XXII Premi Ferran Soldevila d’estudis històrics. Posteriorment publicà: Els inicis de la historiografia contemporània a Lleida (1750-1860), Pobla de Claramunt, 2010; amb el qual aconseguí el Premi Gumersind Bisbal de l’any 2009. També ha dirigit i prologat l’edició de la obra de Marià Olives, el primer historiador lleidatà contemporani, Coleccion de noticias, o sea, memorias para formar la historia de la antiquisima y nobilisima ciudad de Lerida, IEI, Lleida, 2009. Finalment, és autor amb Manel Lladonosa i Josep Maria Pons d’un llibre col·lectiu que analitza l’evolució de la Lleida contemporània: La construccio de la modernitat a Lleida: Manuel Fuster Arnaldo i el seu temps, Lleida, IEI, 2009.