Historia de la corrupción y la desconfianza política en España (1750-1975) (PID2022-140247NB) (2023-2027)

Investigadores principals:

Rubí i Casals, Maria Gemma (UAB)
mariagemma.rubi@uab.cat

Toledano González, Lluís Ferran (UAB)
LluisFerran.Toledano@uab.cat 

Equip investigador:

González Vilalta, Arnau (UAB)
Arnau.Gonzalez@uab.cat

Luján Feliu, Oriol (UAB)
Oriol.Lujan@uab.cat

Pérez Francesch, Joan Lluís (UAB)
Joanlluis.Perez.Francesch@uab.cat

Vallès Muñio, Daniel (UAB)
Daniel.Valles@uab.cat

Equip de treball:

Casals Bergés, Quintí (UdL)
quintin.casals.udl.cat

Cuenca Álvarez, Raúl (UAB)
raul.cuenca@uab.cat

Espuny Tomàs, Maria Jesús (UAB)
mariajesus.espuny@uab.cat

Martínez Fiol, David (UAB)
David.Martinez.Fiol@uab.cat

Monier, Frédéric (Université d’Avignon)
frederic.monier@univ-avignon

Pubill Brugués, Joan (UAB)
Joan.Pubill@uab.cat

Riquer Permanyer, Borja de (UAB)
bdriquer@gmail.com

Sánchez León, Pablo (Universidad Nova de Lisboa)
psleon@fgsh.unl.pt

Torra Prat, Ricard (UAB)
Ricart.Torra@uab.cat

Torrents i Juncà, Joan (UAB)
Joan.Torrents@uab.cat

La corrupción política en la España contemporánea en perspectiva comparada: bases de datos, cartografía y análisis histórico (1810-2016) (HAR2017-86545-P) (2018-2021)

Investigadora principal:
Rubí i Casals, Maria Gemma (UAB)
mariagemma.rubi@uab.cat

Equip investigador:

Culla i Clarà, Joan B. (UAB) (✞)

Figuerola i Garreta, Jordi (UAB)
Jordi.Figuerola@uab.cat

González Vilalta, Arnau (UAB)
Arnau.Gonzalez@uab.cat

Martínez Fiol, David (UAB)
David.Martinez.Fiol@uab.cat

Pérez Francesch, Joan Lluís (UAB)
Joanlluis.Perez.Francesch@uab.cat

Pérez Ventayol, Joan (UAB)
Joan.Perez@uab.cat

Perpinyà i Morera, Remei (UAB)
Remei.Perpinya@uab.cat

Toledano González, Lluís Ferran (UAB)
LluisFerran.Toledano@uab.cat 

Equip de treball:

Canalias Chorrero, Laura (UAB)

Cañabate Pérez, Josep (UAB)
Josep.Canabate@uab.cat

Casadesús de Mingo, Anahí (UAB)
Anahi.Casadesus@uab.cat

Casals Bergés, Quintí (UdL)
quintin.casals.udl.cat

Clot i Trias, Damià del (UAB)
damiaclot@icab.cat

Cuadrado Benítez, Maribel (UAB)
Maribel.Cuadrado@uab.cat

Fortet, Adrià (UAB)
Adria.Fortet@uab.cat

Gil Márquez, Tomàs (UAB)

Luján Feliu, Oriol (UAB)
Oriol.Lujan@uab.cat

Rius Vera, Núria (UAB)
Nuria.Rius@uab.cat

Torrents i Juncà, Joan (UAB)
Joan.Torrents@uab.cat

Vallès Muñio, Daniel (UAB)
Daniel.Valles@uab.cat

Velo Fabregat, Elisabet (UAB)
Elisabet.Velo@uab.cat

Els nostres investigadors

Rubí i Casals, Maria Gemma
mariagemma.rubi@uab.cat

Catedràtica contractada a l’Àrea d’Història Contemporània del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Llicenciada en Història (1987) i en Ciències Polítiques i Sociologia (1992), així com Doctora en història contemporània per la UAB, i en “Histoire et civilisations” per l’École des Hautes Études en Sciences Socials de París, institució on va realitzar els estudis de tercer cicle sota la direcció del professor Pierre Vilar. Acreditada des de 2009 com a professora titular d’universitat i des del 2017 com a catedràtica laboral per l’AQU. Professora del Màster interuniversitari d’Història contemporània amb una assignatura sobre corrupció política a Espanya contemporània. Entre 2004 i 2007 va ser investigadora del programa Juan de la Cierva. Llicenciada en Història i Ciències Polítiques, i Doctora en història contemporània per la UAB, i per la EHESS de París.

S’ha especialitzat en la història social i cultural de la política de Catalunya i Espanya contemporànies. Ha cultivat el gènere prosopogràfic respecte a l’estudi de les elits parlamentàries, provincials i locals de Catalunya entre el 1810 i el 1923, així com del republicanisme catalanista del segle XX. Entre 2009 i 2010 va impulsar dues línies de recerca paral·leles: les protestes col·lectives com a expressió política de l’apatia ciutadana a la Setmana Tràgica de juliol de 1909 a Catalunya; i els processos de nacionalització a partir de l’estudi de les visites reals com a política pública durant el regnat d’Alfons XIII. Des del 2011 col·labora amb el Centre Norbert Elias de la Université dAvignon amb el professor Frédéric Monier.

Actualment treballa sobre la història de la corrupció política, la transparència i el bon govern a l’Espanya contemporània iniciant la investigació a la London School of Economics and Political Science juntament amb el professor Paul Preston el 2016. Ha incorporat una perspectiva comparada i de gènere en el marc de la xarxa temàtica internacional GDRI-CNRS Politics & Corruption: current comparative history and sociology coordinada per Frédéric Monier. En conjunt, ha participat en un total de 27 projectes de investigació (14 competitius i 13 no competitius). En els dos darrers projectes competitius, a les convocatòries estatals de 2014 i 2017 com a investigadora principal.

De la trajectòria científica, a banda de diversos articles en revista indexades (Ayer, Historia Social, Historia Constitucional, Catalan Historical Review, Parliaments, Estates and Representation o Pasado y Memoria) caldria destacar la publicació de 18 llibres, sis en solitari, set com a autora principal en col·laboració, i cinc com a coordinadora.

Molt recentment ha estat coeditora, al costat de Frédéric Monier, Joan Pubill i Lluís Ferran Toledano, de Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “estado profundo” en la España contemporánea (Comares, 2022); igualment, juntament amb l’últim, de Investigar la història de la corrupció: conceptes, fonts i mètodes (Servei de Publicacions de la UAB, 2021); amb Borja de Riquer i Lluís Ferran Toledano de Money, Politics and Corruption in Modern Spain (Canyada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies, Sussex Academic Press, 2021); i, ha dirigit amb aquests autors i Joan Lluís Pérez-Francesch i Oriol Luján, La corrupción política en la Españ
contemporánea. Un enfoque interdisciplinar, (Marcial Pons, 2018). Igualment, ha participat en diferents obres col·lectives i revistes especialitzades sobre aquesta temàtica publicades per editorials angleses franceses, alemanyes i italianes.

Toledano González, Lluís Ferran (UAB)
LluisFerran.Toledano@uab.cat 

Professor Agregat a l’Àrea d’Història Contemporània del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, membre de la direcció del dit departament (2006-2010). Va realitzar una tesi sobre el carlisme català que va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat (1999). Compta amb quatre trams de recerca reconeguts per l’AQU, el darrer el 2019. Especialista en antiliberalisme polític, ha centrat la docència al voltant de la història del pensament i les cultures polítiques contemporànies, i la història d’Espanya del segle XIX. Autor de treballs científics sobre la història de la contrarevolució, la construcció de memòries nacionals, la dessacralització de les monarquies, la història parlamentària i els discursos de la corrupció.

L’interès per l’estudi de la corrupció política s’ha concretat en la participació com a investigador principal del SGR PICEC (Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània) (2017 SGR 0818), en substitució del malaguanyat professor Antoni
Moliner (✞), i pel fet de formar part del grup de recerca internacional GDRI-824 del CNRS. Aquest grup espanyol va organitzar el primer congrés d’història de la corrupció política a l’Espanya contemporània (Barcelona, 2017), i amb Gemma Rubí, imparteix, des del 2019, el curs pioner d’història de la corrupció pertanyent al Màster Interuniversitari d’Història Contemporània. Ha dirigit cinc tesis doctorals i ha estat avaluador de les revistes Ayer, Hispania, Historia Contemporánea, Mélanges de la Casa de Velázquez, Manuscrits, Pasado y Memoria, Recerques, Cercles. Revista d’Història Cultural i Revista Historia Autónoma, així com avaluador de candidatures d’investigadors de l’École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques de la Casa de Velázquez, Paris/Madrid, entre 2014 i 2015.

Ha format part, des del 1994, de 10 projectes R+D del Ministeri dirigits pels  professors Borja de Riquer, Francisco Morente, Antoni Moliner (✞), Emilio La Parra, Rosana Gutiérrez Lloret i Gemma Rubí. Ha publicat una vintena d’articles, la meitat dels quals a revistes indexades, com Ayer, Historia Constitucional, Trienio, Manuscrits, Vasconia, Afers, Parliaments o Pasado y Memoria. Ha estat convidat en més d’una vintena d’ocasions a participar com a ponent a congressos de caràcter nacional i internacional, i ha impartit docència en seminaris doctorals i col·loquis de les universitats de Lisboa, Nàpols, Mòdena, Aix-en-Provence, l’École des Hautes Études a Sciences Socials de París, París-Sorbonne, a la Casa de Velázquez de Madrid, i les universitats de Perpinyà, València, Huelva, Santiago de Compostel·la, Lleida i Barcelona.

Ha publicat 13 llibres, cinc en solitari, quatre com a autor principal en col·laboració, i quatre més com a coordinador. Ha publicat una quarantena de capítols de llibre, els últims en editorials com Marcial Pons, Peter Lang, Comares, Prensas Universitarias de Zaragoza, Casa de Velázquez o Sussex University Press.

Culla i Clarà, Joan B. (✞)
Joan.Culla@uab.cat
Nascut a Barcelona el 1952, es llicencià en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona el 1975, i s’hi doctorà el 1985. Des del 1977 és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona a les Facultats de Ciències de la Comunicació i de Filosofia i Lletres, i ha estat també col·laborador acadèmic d’ESADE (1981-85) i professor a l’Escola de Policia de Catalunya.

Ha publicat els llibres següents: El catalanisme d’esquerra (1928-1936) (1977), Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982, en col·laboració amb Albert Balcells i Conxita Mir), Catalunya i la Generalitat al llarg de la nostra història (1983, coordinador), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923) (1986), El franquisme i la transició democràtica (1939-1988) (1989, amb Borja de Riquer; reedició el 2000), La premsa republicana (1990, amb Àngel Duarte), Joan Casanelles i Ibarz (1904-1986). Memòries i biografia (1991), Autogovern i reptes de la fi de segle (1980-1997), volum 12è de la “Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans” (1999, director), Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX (2000, co-director), El mundo contemporáneo. Grandes textos y documentos políticos (2000), El pal de paller. Convergència Democràtica de Catalunya (1974-2000) (2001, coordinador) i Unió Democràtica de Catalunya: el llarg camí (1931-2001) (2002).

Ha participat en nombroses obres col·lectives, de la “Gran Enciclopèdia Catalana” a la “Història Nacional de Catalunya” de Rovira i Virgili/Sobrequés, passant per l’informe Catalunya 77-88 de la Fundació Jaume Bofill (1989) o els volums Els catalans i el poder (1994), Catalunya-España. Un diàleg amb futur (1998) i Christian Democracy in Europe (1992). Ha publicat articles sobre història social i política catalana i espanyola del segle XX a “L’Avenç”, “Serra d’Or”, “Revista de Catalunya”, “Política Exterior”, “Hérodote”, etcètera, a més de col·laborar amb centenars d’articles d’opinió en la premsa diària (“AVUI”, “EL PAÍS”) i en diverses emissores de ràdio. Va ser, entre 1981 i 1983, assessor del programa de Televisió Espanyola a Catalunya Memòria Popular, i des del 1991 ha exercit com a director del programa Segle XX, de Televisió de Catalunya.

Luján Feliu, Oriol (UAB)
Oriol.Lujan@uab.cat

Professor Lector de l’Àrea d’Història Contemporània del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha estat investigador visitant a la European University Institute de Florència i a la Sorbonne Université de París. Després de l’obtenció del títol de Doctor el 2016 (amb menció de doctorat internacional i el premi extraordinari de Doctorat pel seu projecte de tesi doctoral dedicat als parlamentaris catalans durant la Dècada Moderada (1843-1854)), Luján va ser investigador postdoctoral Juan de la Cierva Formació a la Universitat Complutense de Madrid
i, posteriorment, Juan de la Cierva Incorporació a la UAB.

S’ha especialitzat en la història cultural de la política i la història de la representació
parlamentària del liberalisme polític al segle XIX espanyol, centrant-se en l’estudi del
comportament electoral, de la ciutadania i la representació política i de la corrupció política.

Ha participat en diversos projectes competitius i no competitius i, d’entre les seves publicacions recents més rellevants, es podria destacar: “When the Vote is Not the Only Factor: (Re)thinking Electoral Corruption in Nineteenth-Century Europe from the Electors’ Perspective” (article a European History Quarterly, 53(4), 2023); Popular Agency and Politicisation in Nineteenth-century Europe: Beyond the vote (llibre col·lectiu editat per Palgrave Macmillan, 2022), junt amb Diego Palacios Cerezales; “¿Contaban solo las élites? Participación política y relaciones laborales en el progresismo patricio (1837-1874)”, capítol en el llibre col·lectiu Reformas antes del reformismo: Estado y sociedad de élites en la España contemporánea (Comares, 2022);“Antes de pasar por las urnas: electorado y espacios de politización en las campañas españolas del siglo XIX” (article a Historia Social, 102, 2022); “When electors raised their voices: political representation in nineteenth-century Spain from a conceptual perspective” (article a European Review of History: Revue européenne d’histoire, 29(5), 2022); “Con voto y voz: Una nueva mirada a las culturas políticas liberales desde la perspectiva de los electores” (article a Historia y Política, 46, 2021); “La Monarquía española en el actual ceremonial de apertura de la legislatura parlamentaria (1979-2020)” (article a Vínculos de Historia, 10, 2021); “Un fermento de corrupción: María Cristina de Borbón en el juicio político de las cortes constituyentes de 1854-56”, capítol en el llibre col·lectiu Derecho, Historia y Corrupción con perspectiva de género (Dykinson, 2021); “The Kings Descent into the Peoples Assembly: Monarchy and Liberalism in Spains Nineteenth-Century State Opening of Parliament Ceremony”, capítol en el llibre col·lectiu Monarchy and liberalism in Spain: the building of the nation-state, 1780-1931 (Routledge, 2020); “Abstention and politicisation in nineteenth-century Spain: the Catalan case” (article a Journal of Iberian and Latin American Studies, 25(1), 2019); “Escenificaciones de poder en el ceremonial de las aperturas de Cortes españolas del siglo XIX” (article a Hispania, 79(261), 2019); La corrupción política en la España contemporánea (llibre col·lectiu editat per Marcial Pons, 2018), junt amb Borja de Riquer, Gemma Rubí, Joan Lluís Pérez-Francesch i Lluís Ferran Toledano; Ni tan apáticos ni tan subordinados: La politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854): El caso de los distritos catalanes (libro editado por Milenio, 2018).

González Vilalta, Arnau (UAB)
Arnau.Gonzalez@uab.cat

Professor Agregat a l’Àrea d’Història Contemporània del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Des de la data de lectura de la seva tesi doctoral el 2006, el professor Arnau Gonzàlez Vilalta ha traçat una trajectòria científica extremadament productiva en publicacions de monografies sobre temàtiques relacionades amb l’estudi de la política catalana i espanyola de la
primera meitat del segle XX, però amb una atenció especial al període 1930-1939. Les seves aportacions han estat de gran impacte mentre s’han centrat en temàtiques poc treballades fins ara com les representacions parlamentàries catalanes a les Corts generals; la importància del catalanisme en el si de la política espanyola; o la percepció diplomàtica europea i americana relativa a la Catalunya republicana. En aquest darrer punt, les seves publicacions interpel·len no només la història catalana
i espanyola, sinó també les seves interaccions amb el conjunt del segle XX europeu.

Les seves aportacions són especialment rellevants pel seu extens treball d’arxiu en centres europeus i americans. Així mateix, cal destacar les seves àmplies  col·laboracions en la direcció de volums col·lectius sobre temàtiques centrades en lestudi del nacionalisme; monografies biogràfiques de figures com Joan Lluhí Vallescà, Lluís Companys o Àngel Ossorio i Gallardo. També cal destacar la seva aproximació a forma de comissariats d’exposicions, documentals i publicacions a l’estudi de la fotografia, especialment de la Guerra Civil espanyola, a través de figures com Antoni Campañà o Joan Andreu Puig Farran. Finalment, ha investigat sobre els negocis bruts i les evacuacions durant la guerra civil espanyola. Compte amb dos trams de recerca acreditats per la Generalitat-AGAUR, relatius als períodes 2006-2011 i 2011-2017.

Ha participat en diversos projectes i, d’entre les seves publicacions recents més rellevants, es podria destacar: El Mediterrani Català (1931-1939). Un inèdit contemporani (Aledis, 2022), junt amb Enric Ucelay-Da Cal, Susanna Tavera, Àngel Duarte i David Martínez Fiol; Antoni Campañà. La guerra infinita, coautor con Toni Monné (Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2021); Cataluña en la crisis europea (1931-1939). ¿Irlanda española, peón francés o URSS mediterránea? (Milenio, 2021); L’endemà de la retirada. Antoni Campañà. Portbou, 1939: autoretrat de l’absència (Comanegra, 2021); Patrias diversas, ¿misma lucha? Alianzas transnacionalistas en el mundo de entreguerras (1912-1939), junt amb Enric Ucelay-Da Cal i Xosé M. Núñez Seixas (Bellaterra, 2020); The Illusion of Statehood. Perceptions of Catalan Independence up to the End of the Spanish Civil War (Sussex Academic Press, 2020); Humanitarisme, consolats i negocis bruts. Evacuacions a Barcelona (1936-1938) (Editorial Base, 2020); “1882. Lluís Companys: La personificació de la complexitat catalana”, capítol en l’obra col·lectiva Vides catalanes que han fet historia (Edicions 62, 2020); La capsa vermella. La Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà, autor dels textos del llibre i coeditor junt amb Plàcid Garcia-Planas i David Ramos (Comanegra, 2019); L’aparença d’un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, junt amb Joan Pich i Mitjana i Enric Ucelay-Da Cal, (Afers, 2019); Procés català, classe mitjana i crisi europea (Gregal, 2019); “«¡Qué maravilla esa guerra!». Francesc Macià o la belleza de la guerra como demostración de la evolución humana”, capítol en l’obra col·lectiva En el teatro de la guerra: cronistas hispánicos en la Primera Guerra Mundial (Comares, 2019); El Catalanisme davant del Feixisme (1919-2018), juntament amb Enric Ucelay-Da Cal y Xosé M. Núñez Seixas (Gregal, 2018); “1936. La por dels cònsols davant la Catalunya «soviètica»”, capítol a l’obra col·lectiva Història mundial de Catalunya (Edicions 62, 2018).

Pérez Francesch, Joan Lluís
JoanLluis.Perez.Francesch@uab.cat

Catedràtic de Dret Constitucional de la Unitat de Dret Constitucional del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB. Ha estat Síndic, Secretari i Vicedegà de comunicació i promoció de la Facultat de Dret, així com delegat de la Rectora per a estudiants de la UAB (2010-2013). Dirigeix el grup d’estudi i de recerca LSTE (Llibertat, Seguretat i transformacions de l’Estat) i l’Observatori de la  Convivència i el Civisme de Catalunya (UAB). Ha estat director de l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials), entre el 2017 i el 2020. Ha impartit assignatures relacionades amb el dret públic, constitucional i teoria de l’Estat. Ha format part del “Pla Nacional de Valors per a una nova cultura cívica”, com a coordinador de l’àmbit de seguretat (Generalitat de Catalunya, 2010-2015). Compte amb tres sexennis de recerca (CNAI).

Ha desenvolupat estudis sobre la regulació de la convivència a les societats  pluralistes (civisme i convivència, la responsabilitat social de la persona). Coordina la xarxa interuniversitària de estudi de les transformacions constitucionals de l’Estat, que ha editat dos llibres. És president de CEDHICO (Centre d’Estudis per al desenvolupament humà i comunitari) i vicepresident de l’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya.

És coautor d’un manual i diversos materials de dret públic. També és autor de monografies i estudis de temes de la seva especialitat acadèmica, destacant les relatives al govern i la direcció política. Ha estat professor visitant de l’Institut Universitari Europeu de Florència i de la Universidad del Norte (Colòmbia) i membre de comitès científics de doctorat a Itàlia (Bari i Salent). És director de l’Institut de Dret Espanyol (Universitat de Tbilissi, a Geòrgia). És membre de l’Institut d’Estudis  Europeus de la UAB.

Ha participat en diversos projectes de recerca finançats amb fons públics i, pel que fa a les publicacions recents més rellevants, es podria destacar: “El estado profundo en la España contemporánea”, capítol en el llibre col·lectiu Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y «Estado profundo» en la Europa contemporánea (Comares, 2022); “Género y corrupción política. La gestión pública en manos de mujeres y la incidencia de la corrupción sobre las mismas”, capítol en el llibre col·lectiu Derecho, historia y corrupción con perspectiva de género (Dykinson, 2021); “La exigencia ética y política de proximidad, atención y buen trato. Introducción a la sección monográfica La Administración pública y el cuidado de las personas (article a Revista Catalana de Dret Públic, 62, 2021); “Elementos para un nuevo paradigma político tras la crisis del Covid-19. La ética del cuidado a debate2 (article a Derecho Animal. Forum of Animal Law Studies, 11(4), 2020); Seguridad humana y derechos fundamentales. En defensa del Estado de Derecho (Universidad del Norte, 2019), junt amb Viridiana Molinares Hassan; La corrupción política en la España contemporánea (Marcial Pons, 2018), junt amb Borja de Riquer, Gemma Rubí, Lluís Ferran Toledano y Oriol Luján.

Sánchez León, Pablo (Universidad Nova de Lisboa)
psleon@fgsh.unl.pt

Pablo Sánchez León és investigador al Centro de Humanidades CHAM de la Universidade Nova de Lisboa. Ha sigut visiting fellow en el Center for Social Theory and Comparative History (UCLA) i visiting professor a la Sabanci University (Istambul). Ha treballat com a investigador en el CSIC, la Universidad Carlos III de Madrid, la Universidad Autónoma de Madrid i la Euskal Herriko Unibertsitatea / Universidad del País Vasco. És membre fundador de la Asociación Contratiempo (Historia y Memoria). Igualment, ha estat Work Package Leader del projecte europeu “Rebellion and Resistance in the Iberian Empires, XVI-XIXth Centuries” (778076-H2020-MSCA-RISE-2017). 

Ha treballat sobre moviments socials i identitats col·lectives a la història espanyola en perspectiva comparada i des del diàleg amb les ciències socials i les humanitats crítiques. Fa temps que treballa en el camp de la història dels conceptes com a part d’una renovació epistemològica, teòrica i metodològica més àmplia per a l’estudi de la ciutadania en perspectiva històrica. En el seu interès per la construcció d’identitats polítiques en el passat espanyol en clau comparada, ha treballat entorn de la història de la ciutadania des d’una perspectiva de llenguatges i discursos, amb aportacions de la història conceptual, l’antropologia política i la sociologia històrica.

Vallès Muñio, Daniel (UAB)
Daniel.Valles@uab.cat

Professor Agregat a l’àrea d’Història del Dret i de les Institucions del Departament de
Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB, així com investigador del CEDD-UAB (Centre dEstudis i de Recerca Dones i Drets). Anteriorment, des del 2019 i fins al 2022, va ser Professor Lector Serra Húnter al ja esmentat departament de la UAB. A més, és membre de la Social History Society, la European Society for Comparative Legal History, la Societat Catalana dEstudis Històrics i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, i ha estat membre de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària i de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

El 2013 va obtenir el seu doctorat en dret per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre les reparacions econòmiques pels danys derivats de la guerra civil espanyola i el franquisme, publicada a Aranzadi el 2019. Des de llavors, ha centrat les seves investigacions i publicacions a la justícia transicional espanyola, sobretot en les reparacions i les possibles accions de reparacions de les víctimes del franquisme.
També ha posat el focus a la història social del dret i la història del dret amb perspectiva de gènere. Igualment, des dels seus inicis com a docent universitari, s’ha interessat per la innovació docent i la docència del dret amb perspectiva de gènere, en què ha publicat diversos treballs en revistes acadèmiques. Un altre vessant clau del seu treball és la història jurídica de la corrupció, tant a partir dels casos concrets com de l’anàlisi del tractament legislatiu i jurisprudencial.

Ha participat en diversos projectes competitius i, pel que fa a les publicacions recents més rellevants, es podrien destacar: “Sobre el «deep state» español. Una propuesta y un ejemplo desde la historia del derecho. Joaquín del Moral y Pérez-Aloé”, capítol en e llibre col·lectiu Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y «Estado profundo» en la Europa contemporánea (Comares, 2022); “La normativa catalana sobre memòria i justícia transicional: mancances i propostes de millora”, capítol en e llibre col·lectiu Aspectes del Dret Públic Català (Societat Catalana dEstudis Jurídics, 2022); “La Caoba: el caso de corrupción más mediático de la dictadura de Primo de Rivera”, capítol junt amb Maria Jesús Espuny i Elisabet Velo en el llibre col·lectiu Derecho, historia y corrupción con perspectiva de género (Dykinson, 2021); “La sección Española de la Asociación Internacional para la Protección Legal de los Trabajadores. Sus publicaciones y su influencia” (article a Revista de Sociología del Trabajo, 98, 2021); “Twitter como objeto y herramienta de aprendizaje del Derecho, capítol junt amb Maria Jesús Espuny i Elisabet Velo en el llibre col·lectiu Un nuevo impulso de las TIC en la docencia del Derecho (Huygens, 2021); “Precursores del trabajo decente: la sección española de la Asociación Internacional para la Protección Legal de los Trabajadores en sus publicaciones”, capítol en e llibre col·lectiu Congreso Interuniversitario OIT sobre el futuro del trabajo (Ministerio de Trabajo, 2021); “El Llibre de Privilegis de la Vila de Sabadell” (article a Revista de Dret Històric Català, 19, 2020); El Ministerio de Trabajo 1920-1923: iniciativas normativas relevantes. Corporativismo, casas baratas e inspección de trabajo (article a IUSLabor, 2, 2020); “España Social: la revista de la sección española de la Asociación Internacional para la Protección Legal de los Trabajadores” (article a Historia, trabajo y sociedad, 11, 2020); “Franco’s Anti-Communist Judicial System: Results and Solutions of Spanish Transitional Justice”, capítol en e llibre col·lectiu The Palgrave Handbook of Anti-Communist Persecutions (Palgrave, 2020); La investigación en derecho con perspectiva de género (llibre col·lectiu editat per Dykinson, 2020), junt amb Maria Jesús Espuny i Elisabet Velo; “Restitution of funds confiscated by the Francoist Goverment, and the compulsory nature of recommendations made by internacional human rights committees. A possible path to compensation” (article a Revista Catalana de Dret Públic, 61, 2020); Las reparaciones económicas por los daños derivados de la Guerra Civil española y del Franquismo (Aranzadi, 2019); Diversos capítols a La Abogacía de Barcelona: 200 años de su historia. El Colegio sus abogados y juristas (Aranzadi, 2019); “La corrupció local durant la dictadura de Primo de Rivera i la resposta del Parlament de Catalunya. El cas de L’Hospitalet de Llobregat” (article a Revista de Dret Històric Català, 18, 2019); “La sección española de la Asociación Internacional para la Protección Legal de los Trabajadores”, capítol en e llibre col·lectiu La organización Internacional del Trabajo: Cien años de protección jurídica internacional de la clase obrera (1919-2019) (Tirant Lo Blanch, 2019); “Docencia por proyectos y perspectiva de género: una experiencia desde la historia del derecho, el franquismo y la justicia transicional”, capítol en e llibre col·lectiu La docencia del derecho con perspectiva de género (Dykinson, 2018);”La ampliación de la competencia de la jurisdicción militar al amparo del actual Código Penal Militar. Tendencias y mejoras” (article a Revista Española de Derecho Militar, 109-110, 2018); “Wage differences between shop assistants in Barcelona (1920-1930): a gender discrimination?”, (article a IUSLabor, 1, 2018)