La Intersindical, a través de la sectorial d’Universitats i Centres de Recerca, donem suport al manifest impulsat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, i que també ha rebut el suport d’altres sindicats.

En aquest manifest es posa de manifest que la pandèmia no suposava més que un detonador d’una Crisi Educativa que portava més de dues dècades coent-se. A la universitat, com en els altres sectors de l’educació, veníem d’anys d’atacs directes a l’educació pública. Aquests atacs, que han tingut diferents formes i noms, sempre han necessitat de l’aliança de dos actors principals, d’una banda, les grans empreses i elits econòmiques i d’altra banda, les institucions i els partits que els han deixat pas deliberadament.

Els interessos privats d’uns i la complicitat dels altres ens han portat a una situació més que alarmant, on l’exclusió, la desigualtat i la precarietat són la norma, sempre detriment del dret a l’educació i les condicions de treball dignes, cosa que repercuteix més que directament sobre la qualitat educativa i la creació de coneixement al servei de la gent.

Així doncs, després d’anys de retallades, austeritat, suposades “renovacions pedagògiques” i liberalització de l’educació superior, s’ha demostrat que el sistema universitari actual no funciona.

A dia d’avui, a les portes de la XIII legislatura al Parlament de Catalunya i la formació del Govern, però també en el començament d’un període de crisi on sabem que l’educació estarà en el punt de mira de la privatització i la mercantilització, la comunitat universitària ens unim per deixar ben clar què:

  • Demanem a totes les institucions relacionades amb les universitats que entenguin la importància (demostrada amb la pandèmia i la gestió d’aquesta a les universitats) que té revertir aquesta situació de precarietat i privatització de l’educació. La situació d’estudiantat, PDI i PAS és límit. Calen decisions valentes i canvis qualitatius per revertir-la i posar la universitat al servei de l’interès comú.
  • No tolerarem cap reforma que vagi encaminada a convertir la universitat en quelcom més eficient per encarar la crisi. El rumb que ha de prendre aquesta ha d’anar guiada sempre per la recerca del coneixement, la qualitat educativa i l’equitat. Això implica blindar el dret a l’educació i unes condicions de treball dignes.
  • Ens neguem rotundament a seguir la dinàmica dels últims anys on la millora de les condicions materials d’un sector suposa l’empitjorament de l’altre. El problema és comú i és de fons. No seguirem passant-nos la precarietat els uns als altres. La universitat ha d’estar ben finançada i aquest finançament ha de ser 100% públic.

La comunitat educativa ens unim per deixar ben clar que no en passarem ni una. Les reivindicacions de cada sector no són coses aïllades ni s’entenen per separat. La Crisi Educativa és un problema comú i el combatrem plegats.