En el mes de septiembre del año pasado, después de unos añorados días de vacaciones recorriendo la comarca de la Cerdanya, en el Pirineo catalán, escribí una entrada titulada A cada lado de la calle: simbología franquista y búnkers en Martinet de Cerdanya. Comentaba entonces lo que me pareció una paradoja, la presencia de un símbolo franquista en la fachada de una céntrica casa y, simultáneamente, a muy pocos metros de allí, la existencia del Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, un centro dedicado a explicar a los visitantes el origen de las edificaciones militares que allí se encuentran y que ofrece un recorrido por algunos de ellos.

Pocos días después explicaba la curiosa historia de los búnkers del Pirineo español (Más de 4.500 búnkers olvidados en los Pirineos). Puedo asegurar que, para mi sorpresa, son algunas de las entradas más visitadas del blog.

El pasado mes de marzo, recibí un correo electrónico de Oliver Vergés, que se identificó como trabajador del Parc dels Búnquers de Martinet. Como veréis, no está demasiado de acuerdo con algunas de mis reflexiones y, también podréis comprobar, si tenéis ganas y tiempo, que yo mismo en esas entradas reclamaba ciertas informaciones, así que la misiva de Oliver (respetando su escritura sin acento y en sintonía con el tema militar), además del interés que por sí misma tiene, me permitirá comentar algunas cuestiones en una próxima entrada.

Le pedí consentimiento para publicar su escrito y le advertí del retraso con que lo publicaría. Han pasado algunos meses pero aquí está. El vídeo del inicio lo grabó una familia en su visita al Parc, los Arderiu, y es el mejor material que he encontrado para que os hagáis una idea sobre lo que estamos hablando. Gracias también a ellos.   

Benvolgut senyor Molina,

Em dic Oliver Vergés. M’adreço a vostè per tal de comentar un article que he trobat en el seu bloc (http://blogs.uab.cat/memoria/2008/09/17/a-cada-lado-de-la-calle-simbologia-franquista-y-bunquers-en-martinet-de-cerdanya/) sobre el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà. Sóc treballador d’aquesta instal·lació i, a més, estudiant d’Història a la UAB.

En primer lloc, voldria comentar-li que, tot i que sóc treballador del Parc, desconec les dificultats econòmiques per les quals va poder passar el projecte abans d’esdevenir una realitat ara farà dos anys (5 de maig de 2007). Tot i així, el que li puc assegurar de bon grat és que les frases amb què atraiem l’atenció del possible visitant no són frases utilitzades perquè estan de moda, ans el contrari, intenten fer que tot aquell que estigui interessat en conèixer el seu passat ho pugui fer. Crec que parlar del Parc dels búnquers com un espai en què utilitzem els termes “memòria històrica” només per atraure visitants, ja que és la moda, com si d’un Port Aventura o un Terra Mítica es tractés, és un error. Dir que parlem de memòria històrica per veure si així podem fer més caixa és una falta de respecte greu cap a tothom qui lluita contra l’oblit i el revisionisme que tant coneixem en aquest país.

Vostè en el seu bloc presenta dues frases que li van atraure l’atenció: “memòria d’un temps de guerres” i “una proposta diferent per recuperar la memòria històrica”. Respecte la primera, la utilització del terme memòria fa referència al fet de recordar allò que va succeir durant el període directament posterior a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la II Guerra Mundial (1939-1945). Respecte la segona, la proposta diferent a què fa referència és el tipus de visita que fem a les nostres instal·lacions. Aquesta proposta diferent, pretén recuperar la memòria històrica, i és aquí on vostè creu que utilitzem aquest terme de forma gratuïta. Jo, personalment, entenc la memòria històrica com el fet de recuperar tot allò del nostre passat que està en risc de caure en l’oblit, però que és important de ser recordat. Els búnquers que formen part de la Línia P foren un projecte, com vostè cita, molt ben guardat i posteriorment oblidat. Creu que pel sol fet de què fos un projecte desconegut i ocultat a la majoria d’habitants de l’estat espanyol ja no és un element de la memòria històrica catalana i/o espanyola? Creu que tota la gent que va patir les dificultats d’aquell macroprojecte faraònic, alguns dels quals ho van pagar amb la vida, no és digne de recordar perquè era un secret? No sé si és el seu cas, però molta gent d’aquest país es pensa que la memòria històrica només es limita a la Guerra Civil, i a nivell de Catalunya, en el pitjor dels casos, a la Batalla de l’Ebre.

La memòria històrica és tot record que ha de servir per conèixer el passat i per poder entendre’l. Per ínfim que pugui semblar per alguns, pot ser molt important per d’altres. Molts dels treballadors que van construir els búnquers eren asturians que van deixar lluny la seva terra i els seus parents i amics per poder sobreviure fent de sapadors a un altre lloc. Suposo que per ells no devia ser fàcil. Ni per ells, ni per les seves famílies. Potser van tenir la mateixa sensació que va tenir qualsevol mare de la quinta del biberó quan va abraçar per última vegada el seu fill que marxava cap a l’Ebre. Si la batalla de l’Ebre pertany a la nostra memòria històrica, la construcció dels 4.500 búnquers de la línia P que presenta el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, també hi ha de pertànyer.

Si estes interessat a informar-se millor sobre el tema resto a la seva disposició.

Atentament,

Oliver Vergés i Pons