Las iglesias se quemaron solas, casi todas ellas en 1936. Combustión espontánea. No hay más que leer lo que nos dicen las enciclopedias, los folletos turísticos, las informaciones históricas. Debió ser un extraño suceso, una increible casualidad ya que en ningún lugar se explican las causas. Quizás una ausencia de Dios o un disgusto que tuvo. No sé. Pero es muy extraño.
Por ejemplo, en la Enciclopèdia Catalana sobre la ermita de Sant Salvador en Margalef:
Dins una enorme espluga al vessant septentrional de la serra de Montsant hi ha l’ermita de Sant Salvador de Margalef, construïda al segle XVI. És un edifici refet després de l’incendi del 1936, amb una nau i cor. Al costat té la casa de l’ermità, arruïnada, i una font. El seu entorn ha estat arranjat com a àrea d’esplai.
Otro fragmento de la misma Enciclopèdia Catalana:
Al poble hi ha alguna casa modernista i altres amb dovelles, però l’edificació més notable és l’església de Sant Miquel, arrapada a la roca, neoclàssica del segle XVIII, amb tres naus. Té cor i campanar incorporat a l’estructura de l’edifici. Cremada el 1936, es veuen encara algunes restes de les primitives pintures murals. Sota l’església, a la zona dita del Perxe, amb una llarga porxada, hi ha les cases que la tradició assenyala com les més antigues del poble (Ca Calbet és del 1570).
La campana de la ermita está hecha con restos de artillería de la guerra civil, pero el incendio de 1936 no debió tener nada que ver. Casualidades inexplicables.
