Un dels aspectes del registre arqueològic que resulta obviat o marginat amb més freqüència en la investigació és el dels artefactes macrolítics. Això contrasta, no només amb les bones possibilitats de conservació d’aquest tipus de material i la seva abundància a la majoria dels jaciments arqueològics, sinó també amb el paper decisiu que van exercir els instruments de treball macrolítics en la realització de múltiples activitats. El processament de cereal o altres recursos vegetals, el treball de la pell i la fusta, la terrisseria, la mineria o la metal·lúrgia són alguns dels processos de producció que van dependre en més o menys mesura de l’ús d’eines de pedra. En moltes d’aquestes activitats, aquests artefactes constitueixen els únics indicadors que permeten testificar un determinat tipus de producció en un assentament, així com avaluar-ne el volum.
