Traduccions de la Divina comèdia:

  • Traducció medieval d’Andreu Febrer, acabada el primer d’agost de 1429. Es pot llegir en l’edició següent: Divina comèdia, versió catalana d’Andreu Febrer, a cura d’Annamaria Gallina (6 volums). Barcelona: Barcino, 1974-1988.
  • La Divina comèdia de Dant Alighieri; novament traduhida e estractada per Antoni Bulbena-Tosell. Barcelona: Arthur Suarez. És una traducció en prosa en què el traductor molt sovint resumeix el contingut dels cants, i no els tradueix tots. 
  • Traducció inèdita d’Antoni d’Espona i Nuix, acabada l’any 1915.
  • La divina comèdia de Alighieri Dante; posada en català per N. Verdaguer i Callís (2 volums). Barcelona: Altés, 1921. Verdaguer i Callís només va traduir les dues primeres càntiques: “l’Infern” i “el Purgatori”.
  • La Divina Comèdia de Dant Alighieri traduhida al catala en rima i en prosa (3 volums). Barcelona: Tipografia Catòlica Casals, 1923-1924.
  • La Divina Comèdia, traducció i notes de Josep Maria de Sagarra. Sabadell: Joan Sallent, 1947-1951. Aquesta traducció ha estat reimpresa moltes vegades: l’última de les quals és de l’any 2019, per l’editorial Quaderns Crema.
  • Divina comèdiatraducció i notes de Francesc Mira. Barcelona: Proa 2001. Podeu entrar en aquest enllaç per llegir-ne un passatge.

Traduccions de la Vida nova:

  • La vida nova, traducció i prefaci de Manuel de Montoliu. Barcelona: L’Avenç, 1903. És l’única traducció que existeix en català d’aquesta obra, i es pot consultar íntegrament en aquest enllaç.

Rossend Arqués, en aquest article (2016), ha recollit els poemes de la Vida nova que es van publicar de manera esparsa a principis del segle passat, i que reproduïm a continuació:

  • «O voi, che per la via d’amore»: traduït per L. C. Viada i Lluch.
  • «Piangete Amanti»: traduït per J. Carner i per J. Ruyra.
  • «Morte villana»: traduït per A. Masriera i Colomer i per J. Vila Ortiz.
  • «Cavalvando l’altr’ier»: traduït per J. Carner, per J. Franquesa i Gomis, per J. López Picó, per P. Riera i Riquer, per J. M. Rovira i Artigas, per V. Solé de Sojo i per J. L. Estelrich.
  • «Tutti i miei pensier»: traduït per J. Carner.
  • «Amor, e’l cor gentil»: traduït per A. de Riquer.
  • «Ne li occhi»: traduït per A. d’Espona, per J. Franquesa i Gomis i per M. Obrador.
  • «Voi che portate la sembianza»: traduït per R. E. Bassegoda i per M. Obrador.
  • «Se’ tu colui»: traduït per L. C. Viada i Lluch.
  • «Tanto gentil»: traduït per J. Carner, per J. Franquesa i Gomis i per M. Morera.
  • «Vede perfettamente onne saluta»: traduït per L. C. Viada i Lluch.
  • «L’amaro lacrimar»: traduït per A. de Riquer i per A. Rubió i Lluch.
  • «Deh Peregrini»: traduït per J. Carner i per F. Matheu.

Traduccions de De Vulgari Eloquentia:

  • De Vulgari Eloquentia (ed. bilingüe), traducció de Pep Gómez Pallarès i introducció de Mirko Tavoni. Vic: Eumo i Universitat de Girona, 1995.