-
La composició exacte del material que estan fetes les impressions només la sap el fabricant però el material inicial és semblant a guix en pols i la figura resultant tindrà una resistència similar a la ceràmica. Són maquetes, si cauen al terra s’esmicolen.
-
La característica bàsica d’aquesta classe d’impressora és el fet de que imprimeix en color, les figures ja surten directament de la impressora pintades, a més, el cost per peça és inferior al d’altres tipus d’impressió.
-
La cubeta on es realitzen les impressions té una mida aproximada de 8 polzades cúbiques (uns 20 centímetres per cada un dels 3 eixos de coordenades) aquesta doncs serà la mida màxima que podrem imprimir d’una sola tacada. La mida mínima ve més limitada per la resistència del material que no del què és capaç la impressora, no es recomana fer res més petit de 3mm de gruix o com a mínim, s’ha de ser conscient de que és molt possible que en tot el procés d’impressió aquestes parts s’acabin trencant.
-
La impressora suporta els següents formats de fitxer:
-
DeskArtes (*.3de)
-
STL (*.stl, *.astl, *.ast)
-
VRML (*.wrl)
-
Z coporation (*.zpr)
-
-
Generalment els programes d’edició en 3D guarden els fitxers en un format propi però segur que tenen la possibilitat d’exportar a algun dels formats citats ja que són estàndards lliures, com a últim recurs es podria usar un programa intermedi per a fer el canvi de format, però això pot comportar pèrdua de qualitat en la malla. Com a servei paral·lel oferim la possibilitat de convertir a 3D imatges TAC seriades en format DICOM o amb d’altres formats de prou qualitat (Exemple cervell en 3D extret d’un TAC).
-
Dels formats de fitxer citats només VRML suporta color, per tant, si es vol una impressió en color s’haurà de portar en aquest format. VRML porta els colors bàsics incrustats al fitxer, però si hem fet servir textures aquestes s’emmagatzemen en un fitxer paral·lel en .jpg que hem de portar junt amb el VRML.
-
El temps d’impressió serà molt variable depenent de l’estructura i la mida de la peça. La impressió en si va a una velocitat d’uns 10mm d’alçada/hora però aquesta figura després d’imprimir-se s’ha d’extreure de la impressora (com més fràgil més costarà) i , per donar-li resistència, s’ha d’impregnar amb un líquid, el temps d’assecat del qual serà molt variable, segons el volum de la peça pot estar més d’un dia assecant-se.
-
Podeu veure les característiques tècniques de la impressora a la seva Fitxa tècnica.
-
Exemples d’objectes impresos:
-
