Potser la característica més destacable d’aquest escàner, respecte d’altres escàners 3D, és que aquest és capaç de capturar les textures/colors de l’objecte que està digitalitzant.
Com més complicada sigui la figura més difícil serà fer-ne una rèplica exacta i més temps de post-processament necessitarà. Es pot arribar a l’extrem que una figura, tan complicada que tingui molts punts cecs per al làser de l’escàner, no sigui possible digitalitzar-la.
De l’escàner no obtenim una digitalització immediata del objecte que li posem al davant, obtenim un núvol de punts de les diverses cares, anomenem post-processament a tots els passos que hem de fer per obtenir la copia digital partint del núvol de punts de cada una de les cares (en aquest video podeu veure el resultat inicial d’un escaneig abans del post-processament).
Si parlem de les textures, tal i com hem dit les rèpliques les obtenim de la unió de diverses cares de manera que la il·luminació ambiental influirà molt en la homogeneïtat de les textures i és molt difícil que sigui perfecte. A més, la càmera que incorpora l’escàner no té una resolució molt alta.
Podem veure les característiques tècniques de l’escàner a la seva Fitxa tècnica.
No és possible escanejar qualsevol cosa, els objectes brillants (reflectants) fan que el laser reboti i l’escàner sigui incapaç de veure res.
