Veus és la iniciativa de la UAB perquè estudiants de doctorat, personal d’investigació, d’administració i serveis i alumni puguin fer divulgació de la ciència a la societat en format de xerrades.
Veus té l’objectiu de divulgar el coneixement per tal de fomentar la cultura científica i l’esperit crític de la societat i donar a conèixer idees inspiradores i transformadores sorgides de la comunitat universitària.
Més enllà del primer esbós. Art, economia i el viatge d’una recerca
Art i economia comparteixen una història més estreta del que sovint imaginem. Aquesta presentació segueix el recorregut d’una recerca que retrocedeix en la història per buscar l’origen d’aquesta connexió i conformar l’ecosistema econòmic del món de l’art. Aquest recorregut permet descobrir com la figura de l’artista s’ha construït sempre a imatge i semblança de l’empresari, avui transformat en emprenedor. Paral·lelament, posa de manifest els vincles de l’art amb els mercats financers, l’especulació i el poder polític, enfront de visions que reivindiquen un art més democràtic i més al servei de la societat.En aquesta xerrada
Carme Casablancas Segura, professora titular del Departament d’Empresa de la UAB.
Igualtat de gènere en els usos del temps: Canvis, resistències i continuïtats
L’equip de recerca QUIT de la UAB ha dut a terme el projecte «Igualtat de gènere en els usos del temps: Canvis, resistències i continuïtats» per analitzar els canvis, les continuïtats i les resistències en els usos del temps dedicat al treball domèstic i al de cura de dones i homes que formen parelles heterosexuals de doble ingrés. La diferència tendeix a reduir-se, però lentament i amb resistències. L’objectiu del projecte GENERA ha estat analitzar els canvis, les continuïtats i les resistències en els usos del temps dedicat al treball domèstic i al de cures de les dones i els homes que formen parelles heterosexuals de doble ingrés en contextos urbans.
Sara Moreno Colom, professora titular del Departament de Sociologia de la UAB i investigadora del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) i de l’Institut d’Estudis del Treball (IET)
Entendre l’univers mitjaçant els neutrins
En aquesta xerrada volem entendre l’univers amb els neutrins, guiats per la curiositat humana. Descobrirem aquestes partícules elementals fascinants i gairebé invisibles que ho travessen tot. Explicarem com les estudiem al Japó amb experiments capdavanters per mesurar les seves propietats i paràmetres més ocults. El nostre objectiu és respondre a preguntes essencials de la física fonamental que encara estan obertes, com ara per què existim de la manera que coneixem.
Pilar Casado, professora titular del Departament de Física de la UAB
Treballar amb les màquines: Té alguna conseqüència l’ús de la IA al nostre cervell?
emocional. Aquesta disponibilitat immediata pot oferir alguns avantatges: redueix barreres d’accés, proporciona un espai aparentment anònim i pot facilitar la psicoeducació i l’orientació inicial. Tanmateix, la IA no té consciència, experiències pròpies ni una comprensió emocional real. La seva capacitat per generar respostes fluides i aparentment empàtiques pot afavorir la il·lusió d’un vincle personal. A més, la tendència a validar les opinions de l’usuari pot reforçar creences disfuncionals, dependències i formes d’aïllament social. Aquestes limitacions són especialment rellevants en situacions de crisi, com ara l’autolesió o el suïcidi, i en persones vulnerables.
Pere Castellví, professor agregat del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB
Noves formes de radioteràpia: més enllà de la dosi
La radioteràpia busca destruir el tumor tot protegint els teixits sans. Però no només importa quanta radiació donem, sinó també com la donem. Aquesta xerrada se centra en noves formes de radioteràpia, com la radioteràpia FLASH i la radioteràpia amb minifeixos, que exploren noves maneres d’administrar-la. Aquestes formes d’irradiació poden generar respostes biològiques diferents i augmentar la tolerància del teixit sa, mantenint el control tumoral. Per entendre per què, utilitzem la llum de sincrotró per revelar l’empremta biomolecular que la radiació deixa a les cèl·lules. Comprendre aquests mecanismes pot ajudar a dissenyar tractaments més segurs i eficaços per a tumors difícils de tractar.
Immaculada Martínez, professora agregada del Departament de Física de la UAB
Marta Peris Sales, doctoranda en Cirurgia i Ciències Morfològiques a la UAB
Bacteris adormits sobre el metall. Per què algunes infeccions són tan difícils de curar?
Pot un bacteri adormir-se? A través de la història d’en Joan, descobrirem com els bacteris poden adherir-se a materials artificials implantats dins del cos, com una pròtesi de genoll, i formar una comunitat protectora: la biopel·lícula. Alguns redueixen tant la seva activitat que es tornen menys vulnerables als antibiòtics. Això ajuda a entendre per què aquestes infeccions, tot i ser poc freqüents, són difícils de curar i requereixen cirurgia, antibiòtics específics i tractaments prolongats. Veurem com el treball en equip i el coneixement de la vida dels bacteris ens ajuden a tractar-les millor.
Natividad de Benito, professora associada al Departament de Medicina de la UAB i metgessa a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona
Tots els camins portaven a Roma? La xarxa que va transformar un imperi
Tots els camins portaven a Roma? A partir del projecte Itiner-e, que reuneix gairebé 300.000 quilòmetres de vies romanes, aquesta xerrada explora la xarxa de comunicacions que va connectar un imperi. Roma era el centre del poder polític, però era també el centre d’aquesta xarxa? Les vies connectaven ciutats, ports i territoris llunyans, i hi circulaven persones, mercaderies i idees. Però què ens revela aquesta xarxa sobre com funcionava l’Imperi i què el mantenia unit? Una mirada arqueològica que ens convida a posar a prova una dita que fa segles que repetim i a descobrir fins a quin punt els camins van transformar el món romà i la manera de viure, viatjar i relacionar-se dels seus habitants.
Pau De Soto Cañamares, professor agregat Serra Húnter del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB
Promoure la pau en un món amb més guerres
Vivim en un món amb el nombre més elevat de guerres des de 2011 i una tendència de guerres de més intensitat i d’increment de conflictes armats entre Estats, segons dades de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. Els impactes sobre les poblacions que més directament les pateixen són molt greus: víctimes mortals, desplaçament forçat, violència sexual, entre altres. Al mateix temps, enmig de les guerres també hi ha persones i grups que promouen iniciatives de diàleg i de promoció de pau, en diferents àmbits i nivells. Aquesta xerrada explora la pregunta de si les guerres són inevitables i proposa vies de construcció de pau.
Ana Villellas Ariño, investigadora sobre conflictes, gènere i construcció de pau a l’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB
De l’euro al Joule
Francesc X. Álvarez, professor agregat del Departament de Física de la UAB
Amb la col·laboració de:
