Ús de la forma femenina
S’ha d’utilitzar la forma femenina, doncs, quan fem referència a una dona o a un conjunt de dones en qualsevol tipus de text. El cas dels documents tancats o personalitzats (vegeu la taula de l’annex) n’és un bon exemple. Hi cal evitar la forma doble i usar la que correspongui segons la persona a qui s’adreça el text o a qui ens referim. Tampoc no s’hi ha d’utilitzar el tractament senyoreta, atès que comporta una discriminació respecte del masculí, que no distingeix els homes casats dels que no ho són.
Quan adrecem una carta o una circular a un conjunt conegut de persones, o quan fem servir una plantilla, hem d’aprofitar també els mitjans informàtics que permeten, amb la informació de les bases de dades, editar documents personalitzats en què el tractament i la redacció s’adaptin a la condició de dona o home de les diferents persones a qui van destinats o a qui fan referència.
Els documents d’aquest tipus més freqüents en l’àmbit de la UAB són la carta o el correu electrònic dirigits a persones concretes, i els contractes. Pel que fa als contractes, actualment el model que s’utilitza a la UAB no es personalitza segons el sexe de la persona contractada, sinó que s’hi usa la forma masculina o, a vegades, la forma doble. Caldria doncs crear dos models, un per a cada sexe, i que el programa informàtic utilitzés un model o altre segons l’opció triada en el camp sexe.