Antecedents
Conèixer detalladament les espècies vivents és indispensable per valorar i frenar la pèrdua accelerada de biodiversitat en la que ens trobem immersos. Les col·leccions biològiques són una eina bàsica per obtenir informació sobre la composició i distribució de la biodiversitat, essent aquesta una informació essencial tant per a la recerca científica com per a la presa de decisions governamentals sobre la utilització dels recursos naturals i el desenvolupament d’estratègies de conservació. Addicionalment, les col·leccions biològiques representen un recurs docent i divulgatiu de primer ordre, que permet formar i conscienciar als futurs professionals dels àmbits de la biologia i les ciències ambientals, així com a la societat en general. No obstant, l’accés a aquestes col·leccions no sempre és fàcil, especialment al públic no especialitzat. D’una banda, la manipulació reiterada dels exemplars conservats fa que amb el temps s’acabin deteriorant, el que provoca unes certes restriccions en l’accés a aquest material. D’altra banda, molt d’aquest material només es pot consultar desplaçant-se fins al lloc on es troba, el que requereix una despesa important de temps i de diners. Això fa que moltes d’aquestes col·leccions restin infrautilitzades i en conseqüència que sovint siguin infravalorades.
Una possible manera de superar aquests inconvenients és treballar amb material virtual. En els darrers anys el desenvolupament de les anomenades noves tecnologies s’ha donat a un ritme vertiginós, fins al punt que les hem incorporat en nombrosos àmbits de la vida quotidiana gairebé sense donar-nos compte. De fet, les noves tecnologies s’han considerat una eina clau en el nou model d’ensenyament europeu, i molt especialment en matèries on la part pràctica és fonamental, com és el cas de la biologia. La utilització de la fotografia d’animals per al seu estudi biològic té el problema de ser una representació bidimensional (2D) d’organismes tridimensionals (3D), el què suposa una limitació pel què fa la comprensió de la ubicació espacial de les estructures anatòmiques i de la forma global de l’organisme. En l’actualitat hi ha diverses tècniques i aparells per a l’obtenció de models digitals 3D d’alta resolució, com són l’escàner làser, la tomografia computeritzada, o la fotogrametria.
Objectiu
En aquest context, l’objectiu principal de la pàgina web és donar a conèixer les diferents espècies d’amfibis i “rèptils” presents a la Península Ibèrica, fent especial èmfasi en la seva morfologia, biologia i estat de conservació. I tot això, utilitzant com a element central el material contingut en la col·lecció de la Unitat de Zoologia, el qual pretenem posar a l’abast de l’alumnat, la comunitat científica, i de totes aquelles persones interessades en aquests animals. Addicionalment, en la construcció de la pàgina i l’elaboració dels continguts hi han col·laborat diversos alumnes, contribuint a la seva formació.
La col·lecció d’amfibis i rèptils de la UAB
La Unitat de Zoologia del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia (BABVE) de la UAB acull diverses col·leccions zoològiques, sent la corresponent a amfibis i “rèptils” una de les més importants en quant a nombre d’exemplars i d’espècies. Tot i que en l’actualitat aquesta col·lecció no està catalogada, s’està treballant per
Obtenció dels models 3D
Per a l’obtenció dels models 3D s’han utilitzat tècniques de macrofotografia i fotogrametria. La fotogrametria és una tècnica de modelatge 3D que es basa en l’obtenció de diferents fotografies d’un mateix objecte des de diferents angles. Mitjançant el reconeixement de punts específics en les diferents fotografies obtingudes, els programes de fotogrametria són capaços construir un objecte digital 3D que recrea la forma original de l’objecte real. Per a l’obtenció dels models d’aquesta web s’han realitzat entre 40 i 70 fotografies de cadascun dels animals des de diferents angles tot seguint un protocol prèviament establert. Posteriorment, les fotografies obtingudes han estat processades amb els programes PhotoModeler Scanner (Eos System Inc, 2014), Autodesk Remake (Autodesk Inc, 2016), KiriEngine i Meshlab (Cignoni et al. 2008) per tal de generar i editar els models 3D.
