Coronella girondica (Daudin, 1803)
ESP Culebra lisa meridional EN Southern smooth snake // Riccioli’s snake
Model 3D de la regió cefàlica d’un mascle adult de C. asper capturat a XXXXX el dd/mm/aaaa
Model obtingut per Alejandro Garcia
Descripció
- Serp petita que, si bé pot arribar fins als 95 cm de longitud (talla una mica superior a la de congènere, la serp llisa europea), no sol superar els 70-75 cm; en general són exemplars inferiors a 65 cm. Cap petit, ben diferenciat, de musell prominent i arrodonit en el seu extrem. Placa rostral més ampla que alta i que no es perllonga entre les supranasals. Ulls en contacte amb la quarta i cinquena supralabial. Cos esvelt i allargat que presenta de 19 a 21 fileres d’escates dorsals llises molt brillants (en ocasions, 22 o 23). Cua llarga i fina. Presenta una característica banda fosca o negra entre l’ull i la comissura labial que, sovint, continua en forma de banda, encara que menys contrastada, entre els ulls. Sobre el clatell sol aparèixer una conspícua taca fosca de forma variable (U, V o, més rarament, X). Al dors, el color de fons és ocre clar grisenc, ocre vermellós o gris, sobre el qual destaquen una sèrie de taques més fosques (de tons ocre verdós a negre) de disposició transversal o obliqua. Sobre els costats, les taques són més irregulars i molt menys nítides. El color de la part ventral és blanquinós o groguenc, de vegades amb tints rosats o ataronjats, i sobre ell apareixen taques fosques o negres de forma quadrangular que, generalment, es presenten alineades sobre els extrems laterals de les escates ventrals, encara que també pot donar-se un disseny escacat o fins i tot, una alineació medioventral (Barbadillo et al., 1999).
- Dimorfisme sexual: és poc aparent; en general, les femelles tendeixen a presentar un major nombre d’escates ventrals (mitjana de 182 front de les 178 dels mascles), mentre que en els mascles la cua és proporcionalment més llarga (106 mm de longitud mitjana davant 78 mm en les femelles), i les escates subcaudales són presents en major nombre (mitjana de 65 front de 57 en les femelles) (Barbadillo et al., 1999).
- Juvenil: disseny i coloració similars als descrits per a l’adult, però amb tons més vius i contrastats, especialment en la seva part ventral posterior, i color de fons dorsal menys pigmentat de fosc. Els nounats mesuren entre 12 i 19 cm (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
- Es troba en llocs més càlids i secs, encara que de vegades se la pot observar a prop de la serp llisa. Amb tot, també es troba en regions muntanyoses, podent arribar als 2000 m al sud de la seva àrea, encara que en general arriben a menys de 1000 m (E. N. Arnold, 2002).
- A diferència del seu congènere, aquesta és una serp bàsicament termoxeròfila, si bé ambdues poden aparèixer en simpatria en certes zones de la seva àrea de distribució. És una serp característica dels hàbitats mediterranis càlids i secs, alzinars i màquies, pinedes de pi roig, rouredes i suredes, particularment amb presència de penyals o grans pedres a causa dels seus hàbits lapidícoles. També freqüenta conreus arboris de secà del tipus de l’ametller, olivera i garrofer. La podem trobar a altituds al voltant dels 2.000 m (en poblacions serranes de Cazorla i serra Nevada), si bé és més freqüent trobar-la per sota dels 1.000 m. De totes maneres, pot estar present en un amplíssim rang de biòtops i aparèixer en simpatria tant amb el seu congènere, la serp llisa europea, com amb altres ofidis de necessitats similars (Barbadillo et al., 1999).
- Ocupa un gran nombre d’hàbitats naturals pel que pot ser tractada com a generalista. Al nord de la Península, viu en vessants orientats al sud i, en canvi, al sud en zones de certa cobertura vegetal i vessants orientats al nord, però també en planes semiàrides amb molt sòl nu. Viu en alzinars, rouredes, pinedes, suredes, brolles i espartars amb cobertura escassa o mitjana. És més escassa en zones agrícoles. Ocupa un ampli rang altitudinal (des del nivell del mar fins als 2.150 m d’altitud en les Serres Bètiques) (Santos, X., Pleguezuelos, J. M.; 2015).
- Present a Espanya, Portugal, sud de França (excepte sud-oest), Itàlia (considerada extinta al nord-est italià), Sicília. També al nord-oest d’Àfrica (E. N. Arnold, 2002).
- Presenta una distribució mundial netament circummediterrània: franges litorals del Marroc, Algèria i Tunísia, Itàlia i Sicília, sud de França i península ibèrica. A la península només està absent, a causa del seu caràcter termoxeròfil, en gran part del litoral cantàbric i àrees més elevades dels sistemes muntanyencs. Hi ha poblacions en illots propers al litoral, tant atlàntic (Salvora, Cortegada, Ons i Cíes a Galícia) com mediterrani (Tabarca i Medes) (Barbadillo et al., 1999).
- Es troba en algunes petites illes pròximes a la costa tant a l’Atlàntic com al Mediterrani. Molt ben repartida en zones de Castella-Lleó, Navarra i Catalunya, i en canvi molt escassa en comarques agrícoles d’Andalusia i Castella – La Manxa. També és escassa en zones de baixa cobertura vegetal (sud de Portugal i zones d’Extremadura) i zones àrides (Almeria i Múrcia) (Santos, X., Pleguezuelos, J. M.; 2015).
Estat de conservació
- Categoria global UICN (2008): Preocupació Menor (LC) (Sá-Sousa et al., 2006).
- Categoria UICN Espanya (2002): Preocupació Menor (LC) (Santos y Pleguezuelos, 2002).
- La serp llisa meridional és una espècie estrictament protegida a Espanya (Reial Decret 1497/1986). Figura com una espècie catalogada d’interès especial en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (Reial Decret 439/1990) i a l’annex III “Espècies protegides” del Conveni de Berna. La categoria d’amenaça a Espanya (UICN) és Preocupació menor (Santos i Pleguezuelos, 2002), encara que s’ha proposat elevar-la a Vulnerable per complir els criteris A1, a, c.
Bibliografia:
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Penísula Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: guía de campo, todas las especies de España y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).
Santos, X., Pleguezuelos, J. M. (2015). Culebra lisa meridional – Coronella girondica. A: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (acceso, 20 de noviembre del 2018).
Webgrafía: