Iberolacerta aranica (Arribas, 1993)

ESP Lagartija aranesa EN Aran rock lizard

Model 3D de la regió cefàlica d’un mascle adult de C. asper capturat a XXXXX el dd/mm/aaaa

Model obtingut per Alejandro Garcia

Descripció

  • Petita de sargantana d’entre 44 i 62 mm de longitud (Barbadillo et al., 1999) amb les escates rostral i internasal sempre àmpliament connectades, l’escata postocular i la parietal usualment en contacte, això com la supranasal i la loreal. Normalment, només existeix una escata entre la mesetèrica i la timpànica. Presència de 0 a 9 grànuls supraciliars, 18 a 27 escates gulars, de 7 a 14 escates al collar i de 35 a 48 escates dorsals (Arribas, 2015). Presenten dues bandes de taques negres sobre un fons de tons castanys o grisosos (Barbadillo et al., 199), ocasionalment amb un reflex olivaci clar. Pit i ventre sense pigmentació, habitualment en tons de blanc, però algunes vegades amb un reflex verdós o blavós (Arribas, 2015).
  • Dimorfisme sexual: Les femelles són lleugerament més grans que els mascles, amb 56 i 53 mm de mitjana respectivament. Els mascles sovint tenen la regió ventral clapada de negre als vorells de les escates, poden tenir punts blavosos a les escates ventrals (només excepcionalment i molt poques vegades en femelles) i alguns també presenten el dors de color verd malaquita (verd-blavós) sobre el grisós de fons (Arribas, 2015).
  • Descripció del juvenil: Les cries nounades (i durant el primer any de vida) tenen el dors de color gris o castany-grisós com els adults, sovint uniforme i sense les dues línies paravertebrals, i amb les dues bandes dorsals ben visibles. Tenen el ventre de color blanc, amb un prominent clapejat negre al vorell anterior de les escates ventrals, molt desenvolupat en relació amb els adults. Cua sovint de color gris, com el dors o blavosa, a vegades simplement blanca (diferent del dors, però sense desenvolupar pigmentació). El patró fosc de les parts ventrals apareix progressivament menys estès (cada vegada més petit respecte la part blanca de les escates) (Arribas, 2001).

Hàbitat   

  • Es troba entre els 1.900 i 2.500 m (N. Arnold, 2002), a zones supraforestals d’alta muntanya sobre substrats rocosos i en àrees disperses caracteritzades per un període lliure de neu al sòl molt curt (des de mitjans de maig fins a mitjans d’octubre com a màxim) i condicionat pel fotoperíode i la cobertura nival. D’aquestes zones, l’espècie ocupa els vessants de solana (orientació sud) Arribas, 2015).

Mapa de distribució

  • Es troba als Pirineus Centrals, es pensava que es trobava restringida a una àrea de només 25 km2 al massís de Mauberme, entre les valls d’Aran i d’Ariège, però es va descobrir una nova població a Mont Valier (Pérez-Mellado, Cheylan & Haffner, 2009)

Estat de conservació

  • Categoria global IUCN (2008): En Perill B1ab (iii) (Arribas, 2002)
  • Categoria España IUCN (2002): En Perill Crític CR B1+2abcd (Arribas, 2002)
  • Tal classificació es deu a la seva restringida àrea de distribució, que és menor de 100 km2, que les seves poblacions estiguin severament fragmentades i amb un declivi continu de l’extensió i la qualitat del seu hàbitat (Arribas, 2002).
  • L’existència d’aquestes poblacions pot veure’s particularment amenaçada pel desenvolupament d’estacions d’esquí i altres infraestructures que destrueixen l’hàbitat d’alta muntanya, així com també pel col·leccionisme científic incontrolat (Barbadillo et al., 1999). També s’ha plantejat la possibilitat de que aquesta espècie es vegi afectada severament pel canvi climàtic (Pérez-Mellado, Cheylan & Haffner, 2009)

Bibliografia: 

Arribas, O. (2001). Taxonomic revision of the Iberian ‘Archaeolacertae’ IV.  Diagnosis, morphology and geographic variation of Iberolacerta aranica (Arribas, 1993). Herpetozoa, 14: 31-54.

Arribas, O. (2002). Lacerta aranica Arribas, 1993. Pp. 215-217. En: Pleguezuelos, J. M., Márquez, R., Lizana, M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza , Asociación Herpetológica Española, Madrid

Arribas, O. (2015). Lagartija aranesa – Iberolacerta aranica. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés 8 de juliol 2019)

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Penísula Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).

Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: guía de campo, todas las especies de España y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).

Valentin Pérez-Mellado, Marc Cheylan, Patrick Haffner. 2009. Iberolacerta aranica. The IUCN Red List of Threatened Species 2009: e.T61512A84674971. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2009.RLTS.T61512A12497171.en