Macroprotodon brevis (Günther, 1862)
ESP Culebra de cogulla EN Iberian false smooth snake
Descripció
Serp que pot arribar a fer 60 cm, tot i que acostuma a fer 45 cm. L’exemplar adult té de 19 a 23 escames dorsals llises al llarg del cos. Aquest, té una coloració de fons de tons bruns i grisos amb unes petites taques fosques que s’ajunten fent unes cinc línies longitudinals discontínues. Ventralment, té un color de fons blanc, crema o groguenc, amb unes taques rectangulars a les escates ventrals que es disposen de forma oposada com els escacs (Barbadillo et al., 1999).
El seu cap és pla dorsoventralment, ben diferenciat del cap gràcies al collaret fosc o “cogulla” que té al coll. Té el musell curt i els ulls arrodonits amb pupil·les rodones. Es tracta d’una serp verinosa amb ullals inoculadors, tot i que, en ser opistòglifa, aquests estan endarrerits (Barbadillo et al., 1999). La quarta i cinquena escata supralabial està en contacte amb els ulls. Pel que fa a la seva coloració, tenen una fina taca fosca en forma de U que connecta les dues escates preoculars, creuant les frontals. També té unes taques després dels ulls que van des de les escates postoculars fins al final de la comissura de la boca, creuant per les supralabials. Així i tot, també existeixen exemplars amb el dors del cap completament negre (Sánchez s/f).
Dimorfisme sexual: La coloració no representa un factor dimórfic. Per altra banda, les femelles tenen més escates ventrals i acostumen a ser més grosses. En canvi, els mascles acostumen a tindre una cua més llarga (Barbadillo et al., 1999).
Juvenil: Els nounats acostumen a mesurar entre 12 i 16 cm. Les seves coloracions són molt semblants a les dels individus adults, tot i que les taques i ornamentació del cos acostuma a estar més marcada en juvenils (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
Acostuma a trobar-se en zones àrides, però sobretot en matollars i boscos mediterranis de pins i alzines, amb sòls humits i tous. Per aquest motiu, també es pot trobar a prop de terres de cultiu, ja que la terra treballada és més tova i també atrau a les seves preses. També acostuma a fer refugis i galeries per amagar-se a causa del seu estil de vida més críptic que combina amb una major activitat al vespre i nit (Sánchez s/f).
Es troba distribuïda pel sud de la península Ibèrica i el nord del Marroc.
A Espanya es troba en major abundància a Andalusia, Extremadura i a la punta sud-oest de Castella i Lleó. També es pot trobar a Castella la Manxa, Madrid i certes regions de València (cal destacar una població que es troba a Castelló, aïllada de la resta). A Portugal, es troba també a la meitat sud i tota la zona que es troba en frontera amb Extremadura i part de Castella i Lleó (Ulrich et al., 2009) (Barbadillo et al., 1999).
Fins no fa gaire, es coneixia la colobra de cogulla pel nom científic de Macroprotodon cucullatus i aquesta estava subdividida en M. c. iberiaus i M. c. mauritanicus. Aquesta última es trobava a les illes Balears. Així i tot, mitjançant estudis genètics, s’ha considerat ascendir a M. c. iberiaus a la M. brevis, mentre que la subespècie de les Balears continua pertanyent a l’espècie M. cucullatus (Escoriza, 2013).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2008): Gairebé Amenaçada NT (Ulrich et al., 2009)
Categoria Espanya IUCN (2002): Gairebé Amenaçada NT (Pleguezuelos & Fernández-Cardenete, 2002)
En ser una espècie discreta, acostuma a ser difícil valorar l’estatus de la població. És de les serps amb menys exemplars de la península, tot i que es pot trobar en més abundància de forma local, sobretot a Extremadura i el centre (Barbadillo et al., 1999). Les poblacions s’acostumen a veure amenaçades per la fragmentació i canvis d’usos del seu hàbitat. A més, donat que fan una posta petita cada dos anys, la recuperació de les poblacions és difícil (Pleguezuelos & Fernández-Cardenete, 2002).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
Escoriza E. (2013). Culebra de cogulla. Macroprotodon brevis (Günther, 1862). Sierradebaza.org; Revista digital Sierra de Baza. Proyecto Sierra de Baza. https://sierradebaza.org/fichas-tecnicas/fichas-de-fauna/fichas-reptiles/orden-squamata/familia-colubridae/culebra-de-cogulla-macroprotodon-brevis-guenther-1862
Pleguezuelos J.M. & Fernández-Cardenente J.R. (2002). Macroprotodon cucullatus (Geoffroy Saint-Hilaire, 1827). Culebra de cogulla. Pp. 287-289. En: Pleguezuelos J. M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid
Sánchez R.M. s/f. Macroprotodon brevis. Asociación Herpetológica Timon. https://www.asociaciontimon.org/especies/macroprotodon-brevis/
Ulrich Joger, Paulo Sá-Sousa, Iñigo Martínez-Solano. 2009. Macroprotodon brevis. The IUCN Red List of Threatened Species 2009: e.T61532A12508324. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2009.RLTS.T61532A12508324.en.