Alytes muletensis (Sanchiz & Adrover, 1979)

ESP Sapillo balear EN Majorcan midwife toad

Descripció

  • És un gripau que no sol arribar als 40 mm i que posseeix un aspecte gràcil (Oliver, 2014). Té la pell llisa, de la qual sobresurten únicament unes glàndules parotoides poc prominents pel darrere de les òrbites oculars. El cap mostra un continu amb el tronc, sense l’existència de cap estrenyiment a l’altura del coll. Té el timpà visible. Les extremitats són relativament allargades (Barbadillo et al., 1999) i poc robustes, sent les posteriors més llargues que el cos (Oliver, 2014) i les anteriors notablement esprimatxades. A les extremitats anteriors mostra tres tubercles palmars. Els dits són llargs i estrets en les quatre extremitats, units a les potes posteriors mitjançant una membrana interdigital poc desenvolupada (Barbadillo et al., 1999). La seva pell tendeix a ser llisa o molt poc granulosa i brillant (Oliver, 2014). Hi ha molta variabilitat en la coloració, normalment són gris groguenc o groguencs per sobre, amb taques verdoses fosques, negres o marrons, que a vegades són extenses i formen un jaspiat, però que en altres individus es redueixen a poques taques aïllades (E. N. Arnold, 2002). El ventre sol ser de coloració clara, normalment de color blanc brut (Van der Mejiden, 1999). Des de cada ull i fins al morro apareix sovint una banda fosca i prima. Els ulls tenen l’iris de color daurat i negre, i tenen la pupil·la vertical (Barbadillo et al., 1999).
  • Dimorfisme sexual: Encara que el dimorfisme no és aparent, les femelles són lleugerament més grans que els mascles, i és possible diferenciar-los mitjançant l’anàlisi de certes variables, principalment el diàmetre del timpà, que és major en els mascles (Oliver, 2014). Respecte a la coloració, solen ser molt similars, però els mascles poden tenir major extensió de les taques fosques i les femelles un color de fons més clar (Barbadillo et al., 1999).
  • Larva: Les larves neixen de 19 a 20 mm (Barbadillo et al., 1999), però poden arribar a mesurar entre 65 i 88 mm (Oliver, 2014). La boca és de mida gran, s’obre cap a baix i té un disc oral amb dues sèries de denticles superiors i tres d’inferiors. També té espiracles ventral i central. La cua és relativament llarga, i està comprimida lateralment i tacada amb brins foscos. L’altura de la cua mai sobrepassa la del cos (Barbadillo et al., 1999). L’aleta dorsal de la larva comença al final del cos, mentre que la ventral comença a nivell de l’anus (Oliver, 2014). La coloració és bàsicament negra, gris fosc o marró verdós (Barbadillo et al., 1999).

Hàbitat

  • Se sol trobar confinat en muntanyes calcàries, a uns 300-400 m d’altitud, on habita en barrancs estrets de 30-60 m de profunditat, amb petits torrents que circules pel fons i que es mantenen com a gorgs a l’estiu (E. N. Arnold, 2002).
  • Les principals característiques que comparteixen les zones on es troba aquesta espècie són la presència d’aigua a l’estiu i precipitacions anuals elevades, d’aproximadament 1.000 mm (Barbadillo et al., 1999).
  • Tot i que s’hi troben en menor freqüència, també n’hi ha en terrenys més oberts, propers a fonts d’aigua artificials (E. N. Arnold, 2002).

Mapa de distribució

  • Espècie endèmica de l’illa de Mallorca, on tan sols es troba en deu torrents de la serra de Tramuntana, al nord-oest de l’illa (Van der Mejiden, 1999).
  • Antigament ocupava una gran extensió, fet que s’ha corroborat mitjançant la troballa de restes fòssils en jaciments situats en tota l’illa (Mejías y Amengual, 2000).

Estat de conservació

  • Categoria global IUCN (2020): En Perill B1ab (iii, v)
  • Categoria IUCN para España (2002): En peligro Crítico CR (Oliver, 2014).
  • Tal classificació es deu a la seva àrea de distribució petita, que és menor a 20 km2, fet que la fa sensible a activitat humanes o a successos estocàstics que podrien posar en perill a l’espècie en un període molt curt de temps (Oliver, 2014). Altres factors que influeixen a la regressió de l’espècie són la introducció d’espècies al·lòctones que depreden, com la colobra escurçonera (Natrix maura) o que competeixen amb ella, com la granota verda (Pelophylax perezi), i la dessecació de les masses d’aigua on habita (Barbadillo et al., 1999).

Bibliografia: 

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Penísula Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).

Mejías, R., Amengual, J. (2000). Libro rojo de los vertebrados de las Baleares (2ª ed.). Govern de les Illes Balears, Conselleria de Medi Ambient, Palma de Mallorca.

Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: guía de campo, todas las especies de España y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).

Oliver, J. A. (2014). Ferreret – Alytes muletensis. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Martínez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés el 03/07/2019)

Van der Meijden A. 1999. Alytes muletensis: Mallorcan midwife toad http://amphibiaweb.org/species/1521 University of California, Berkeley, CA, USA. (accés el 3 de juliol 2019)