Gandària // Ofegabous

Model 3D de la regió cefàlica d’un adult de P. waltl capturat a XXXXX el dd/mm/aaaa

Model obtingut per Emma Sallarès

Descripció

• És un amfibi de mida gran que pot arriba a assolir els 312 mm en el cas dels mascles i els 286mm en el cas de les femelles, inclosa la cua. Presenta el musell arrodonit amb el plegament gular conspicu i el cap lleugerament aplanat dorsoventralment, sent més ample  la part posterior (Salvador, 2015). El seu cos és robust i aplanat dorsoventralment, i a excepció de l’abdomen, està recobert de berrugues d’àpex negre. La coloració dorsal és marró o bruna i la ventral grisa, grogosa o taronjosa  amb taques fosques irregulars. Als costats presenta fileres de 7-10  berrugues ataronjades o grogoses que recorren els laterals de l’animal i que coincideixen amb els extrems de les prominències costals (Arnold i Ovenden, 2002). La seva cua és igual o més llarga que la resta del cos, aplanada lateralment i amb cresta caudal dorsal i ventral. No presenten cresta en la resta del cos. Membres anteriors amb 4 dits i membres posteriors amb 5. 
• Dimorfisme sexual: els mascles són més vermellosos, tenen la cua més llarga, cresta caudal més alta i conspícua i potes anteriors més llargues i robustes. En l’època reproductiva, presenten callositats fosques a la cara interna dels braços. La regió cloacal és més voluminosa que la de les femelles (Barbadillo et al. , 1999).
• Larves: mesuren 10 mm després de l’eclosió però poden acabar assolint els 100 mm. Cap deprimit i brànquies externes de color ataronjat que es mantenen fins el final de la metamorfosis. Crestes molt desenvolupades, la dorsal s’inicia a la part posterior del cap, més alta al començament però es va fent més baixa fins acabar en punta roma. El color del dors és blanquinós o grogós i la cua pot ser ataronjada (Barbadillo et al. , 1999).

Hàbitat

• Aquesta espècie viu en els pisos bioclimàtics termomediterrani, mesomediterrani i supramediterrani, especialment en cultius i zones humides compreses entre el nivell del mar fins als 1100 m (i puntualment per sobre els 1400 m). La fase terrestre del seu cicle es dóna a l’estiu i la passa enterrat o sota pedres, en canvi durant la fase aquàtica viu en masses naturals o artificials d’aigua (Salvador, 2015).

Mapa de distribució

• Es tracta d’un endemisme íbero-magrebí amb caràcter meridional (Barbadillo et al. , 1999). La seva àrea de distribució comprèn Espanya, Portugal  i la zona del nord-est de Marroc, on els individus són de menor mida. Dins la Península Ibèrica, el trobem a la meseta castellano-lleonesa, el centre i sud peninsular amb excepció de l’extrem sud-est (província d’Almeria). També el trobem al sud de Catalunya, fins la Serra de Prades, la comunitat Valenciana i Múrcia. A Portugal es troba en gran part del país, excepte l’extrem nord, on hi ha poblacions aïllades (Salvador, 2015).

Estat de conservació

• Categoria global IUCN (Beja et al., 2009): Quasi amenaçat (NT).
• Categoria Espanya IUCN (Montori et al., 2002): Quasi amenaçat (NT). 
• Aquesta espècie està amenaçada per la pèrdua d’hàbitats aquàtics per drenatge, contaminació per fertilitzants, contaminació urbana i industrial, desenvolupament d’infraestructures, impacte ramader, eutrofització, atropellaments i introducció d’espècies invasores depredadores com Procambarus clarkii (cranc de riu americà) (Beja et al., 2009).

Galeria d’imatges