Discoglossus pictus (Otth, 1837)

ESP Sapillo pintojo mediterráneo EN Mediterranean painted frog

CAT Granota pintada // Gripau pintat EN Mediterranean painted frog

Descripció

  • Gripau de mida mitjana que rarament supera els 80 mm, la seva mitjana es troba al voltant dels 50 mm (Barbadillo et al., 1999). Aspecte rabassut, brillant i amb el cap aplanat amb el morro punxegut (N. Arnold, 2002) o arrodonit, sense “canto rostral” i molt prominent respecte la mandíbula inferior (Martínez-Solano, 2014). El timpà és inconspicu, però normalment és visible (N. Arnold, 2002). A la boca, la llengua és casi immòbil i de forma discoidal, i les dents vomerianes formen una única sèrie, estretament interrompuda al centre. Les extremitats tenen tres tubercles palmars, dels quals destaca el central per la seva gran mida. Els dits de les extremitats anteriors són curts. Membres posteriors relativament curts. No presenten tubercles subarticulars marcats, però si que tenen un petit tubercle metatarsal intern (Martínez-Solano, 2014). Tenen la pell llisa, però sovint presenta petites berrugues que poden formar línies (N. Arnold, 2002). Pupil·la en forma de cor o bombada i amb l’iris daurat amb trossos inferiors blancs o groguencs (Martínez-Solano, 2014). El disseny i la coloració són variables, apareixen morfotips taquets, ratllats i llisos, sent el primer tipus el més abundant i l’últim el que menys (Barbadillo et al., 1999). El color de fons pot ser gris, verd oliva, groguenc, verdós, castany o inclús rogenc (N. Arnold, 2002). En el tipus tacat predominen els tons de fons verdosos o ocre clar, on hi destaquen taques fosques de contorn subcircular disposades de manera irregular. En els ratllats predominen colors de fons foscos, sobre els quals hi destaquen bandes longitudinals clares (ocre clar), normalment una dorsal i dos dorsolaterals, que convergeixen al cap i s’estenen fins a l’extrem del morro (Barbadillo et al., 1999). El ventre sol ser de color blanquinós (Van der Meijden, 2002).
  • Dimorfisme sexual: Els mascles presenten membranes interdigitals proporcionalment més extenses que les femelles. A més, durant el zel, presenten callositats nupcials negres als dits interns de les extremitats anteriors. També apareixen papil·les nupcials negroses en altres parts del cos, especialment a la zona gular i ventral, i el tubercle palmar intern augmenta de mida (Barbadillo et al., 1999)
  • Larva: Generalment arriba fins a 30-35 mm de longitud total. La cua mesura 1,5 vegades la longitud del cos i a la seva part musculosa presenta un fi reticle visible amb certs augments. A l’extrem de la cua és àmpliament arrodonit. L’espiracle està situat en posició mig-ventral (Barbadillo et al., 1999). Els ulls són petits i tenen l’iris de color daurat o rogenc situats en posició ventral (Martínez-Solano, 2014). Tenen una coloració molt fosca en el moment de l’eclosió, però aquesta es va aclarint al llarg del desenvolupament (Barbadillo et al., 1999).

Hàbitat                                                                                               

  • Hàbitats típicament mediterranis com ara zones costaneres obertes i arenoses, pastures, aiguamolls, vinyes i boscos (N. Arnold). També es troben en maresmes, alzinars, suredes, boscos de ribera, zones de cultiu, cunetes i prats entollats (Martínez-Solano, 2014). Es troba present des del nivell del mar fins a altituds d’uns 500 m (Barbadillo et al., 1999), encara que a Sicília arriba fins als 1.500 m (Van der Meijden, 2002).
    • Es troba sovint dins i al voltant de la vegetació densa i quasi sempre pròxima a l’aigua, tan estancades com en moviment (basses, rierols i ribes de rius), que poden ser estacionals i fins i tot salobres (N. Arnold, 2002).

Mapa de distribució

  • La seva distribució mundial comprèn el nord d’Àfrica (Marroc, Algèria i Tunísia peninsular i insular) i les illes de Malta, Sicília i Gozo (Ghadax). A Europa es troba limitada a una petita àrea entre Espanya i França (Barbadillo et al., 1999). A Espanya es troba a l’extrem oriental del Pirineu i al litoral mediterrani contigu (Girona) (N. Arnold, 2002).
  • Las poblacions franceses i espanyoles es van estendre després d’una introducció d’animals africans a principis de segle (N. Arnold, 2002).

Estat de conservació

  • Categoria global IUCN (2020): Preocupació Menor LC
  • Categoria España IUCN (2002): Preocupació Menor LC (Martínez-Solano, 2014).
  • Es considera una espècie en expansió, donada la seva adaptabilitat i eclecticisme a l’hora de colonitzar ambients diversos (Barbadillo et al., 1999).
  • Tot i així, a Sicília, atès que moltes poblacions estan associades a instal·lacions d’aigua construïdes per l’home, com cisternes de pedra, canonades d’irrigació o canals, semblen estar en perill pel declivi dels mètodes tradicionals en l’agricultura (Gasc, 1997).

Galeria d’imatges

Bibliografia: 

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Penísula Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).

Gasc, J.-P. (1997). Atlas of Amphibians and Reptiles in Europe. Societas Europaea Herpetologica, Bonn, Germany.

Martínez-Solano, I. (2014). Sapillo pintojo mediterráneo – Discoglossus pictus. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Martínez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés, 5 de juliol 2019)

Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: guía de campo, todas las especies de España y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).

Van der Meijden, A. 2002 Discoglossus pictus: Painted frog http://amphibiaweb.org/species/1527 University of California, Berkeley, CA, USA. (accés el 5 de juliol 2019)