Hemorrhois hippocrepis (Linnaeus, 1758)
ESP Culebra de herradura EN Horseshoe whip snake
Descripció
Ofidi d’una llargada aproximada de 160 cm, podent arribar als 180 cm. El seu cos presenta de 23 a 29 fileres d’escames dorsals llises amb una coloració de fons groguenca, verda oliva, beix o gris. També a la cara dorsal, presenta una filera de taques marrons d’aspecte arrodonit o romboidal i de color blanc al voltant dels seus perímetres. Aquestes taques creixen a mesura que l’escurçó es fa més gran i poden fusionar-se, de manera que els individus més grans són pràcticament foscos. Pels seus costats també presenta una filera de taques fosques més petites. Ventralment, són de colors més ataronjats o blancs groguencs (Speybroek et al., 2017).
El cap és deprimit i diferenciat del cos. Presenta una franja fosca que connecta ambdós ulls per les escames supraoculars i frontal. Sota els seus ulls de pupil·la rodona i color verd fosc, presenta una filera completa de 3 escames suboculars a sobre de les 7 o 10 supralabials. També presenta una taca fosca en forma de U a les escames parietals, de la qual acostuma a derivar el seu nom comú. No presenta glàndules de verí (Barbadillo et al., 1999) (Gil, s/f).
Les taques circulars dels costats i de la cara dorsal són més petites com més que s’apropen a la base de la cua, a partir d’aquí, les taques es fusionen en tres línies fosques que s’allarguen fins al final de la cua (Gil, s/f).
Dimorfisme sexual: Les diferències entre mascles i femelles són pràcticament inapreciables. No obstant això, sí que s’observa en mascles una mida del cos més gran, amb el cap proporcionalment més ample i la cua més llarga. Per altra banda, les femelles tenen un major nombre d’escames ventrals (Barbadillo et al., 1999).
Juvenil: Els nounats mesuren entre 15 i 20 cm de llarg. Generalment, les seves coloracions són més clares i la franja fosca del cap és més nítida (Gil, s/f).
Hàbitat
Prefereix les zones seques amb bona insolació. Pot trobar-se en parets de pedra, àrees rocoses, pedreres o llocs amb vegetació oberta, tals com matollars, màquies o fins i tot cultius de secà (sobretot amb ametllers i oliveres), altres ambients rurals i runes abandonades (Speybroek et al., 2017).
En zones més litorals, pot trobar-se per sota dels 700 msnm, tot i que pot arribar als 1500 m, com són els casos de les poblacions del Sistema Central i el Sistema Bètic de la península Ibèrica (Barbadillo et al., 1999).
La colobra es troba distribuïda per bona part de la península Ibèrica, ocupant la majoria del sud i la costa mediterrània. Des de l’oest, arriba fins a les latituds del riu Duero, mentre que a l’est, arriba a les valls del Prepirineu quan les condicions ambientals són favorables (Gil, s/f). Es troba absent en les comunitats autònomes de Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra i bona part de Castella La-Manxa i Castella i Lleó (Miras et al., 2009).
Aquest ofidi també es troba a la franja litoral nord del continent Africà, distribuint-se pel nord-est del Marroc, la costa d’Algèria i el nord de Tunísia.
També es pot trobar a la meitat inferior de l’illa de Sardenya i a les illes de Zembra i Pantel·leria (Barbadillo et al., 1999).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2008): Preocupació menor LC (Miras et al., 2009)
Categoria Espanya IUCN (): Desconegut
Tot i que no és considerada en perill a la península, sovint es troba amenaçada pels canvis dels usos del sòl, especialment els canvis de cultius de secà a regadiu, i per la destrucció dels seus hàbitats i zones de refugi (Gil, s/f).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
Gil B.C.; Culebra de herradura (Hemorrhois hippocrepis). (s/f). Asociación Herpetológica Timon. https://www.asociaciontimon.org/especies/hemorrhois-hippocrepis/
Miras, J.A.M., Cheylan, M., Saïd Nouira, M., Joger, U., Sá-Sousa, P., Pérez-Mellado, V., Martínez-Solano, I., Sindaco, R., & Romano, A. 2009. Hemorrhois hippocrepis. The IUCN Red List of Threatened Species 2009: e.T61509A12495496. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2009.RLTS.T61509A12495496.en
Speybroek J., Beukema W., Bok B., Van der Voort J. Guía de campo de los anfibios y reptiles de España y de Europa (Barcelona: Ediciones Omega; 2017).