Tritó pirinenc

 

Model 3D de la regió cefàlica d’un mascle adult de C. asper capturat a XXXXX el dd/mm/aaaa

Model obtingut per Alejandro Garcia

 

Descripció

• Tritó de mida mitjana, generalment menor de 140 mm de longitud total però que excepcionalment pot arribar a 167mm. Cap molt aplanat, més llarg que ample, de musell arrodonit o, més freqüentment, truncat en el seu extrem, sense glàndules paratoidees però amb dues protuberàncies laterals a la seva regió posterior. Ulls petits però prominents superiorment, en posició lateral i relativament avançada. Cos de secció arrodonida, una mica aplanat dorsoventralmente. Membres anteriors i posteriors amb quatre i cinc dits respectivament. Dits aplanats i acabats en excrescències còrnies fosques. Cua comprimida lateralment, de similar longitud a la de la resta del cos o alguna cosa menor. Pell rugosa amb nombrosos tubercles. Parts superiors del cap i del tronc de color marró, marró, gris o oliva, de tons clars o foscos segons els exemplars. Tubercles culminats amb punts cornis foscos. Disseny uniforme o amb una línia o banda estreta mitjà dorsal groga o ataronjada que pot estendre per la cua i que, de vegades, només està present en aquesta. De vegades apareixen taques groguenques a verdoses en els costats. Ventre amb una banda central vermella, ataronjada o groga, generalment vorejada de fosc. Gola i part inferior de la cua del mateix color que el ventre o més pàl·lides. Gola i part inferior de la cua del mateix color que el ventre o més pàl·lides. Iris grisenc, groguenc o vermellós, pigmentat de fosc (Barbadillo et al., 1999).
• Dimorfisme sexual: els mascles tenen la cua proporcionalment més curta i més alta que les femelles, la cloaca més voluminosa i de forma esfèrica, i els membres mica més robustos. En les femelles, el mamelló cloacal és cònic i està marcadament dirigit cap enrere (Barbadillo et al., 1999).
• Larva: inicialment, les larves presenten tonalitats clares, mesuren entre 11,5 i 13,5mm i no tenen balancins. Quan tenen els quatre membres ja desenvolupats, els dits són curts, el cap és relativament ample i la cresta dorsal comença des d’una posició molt endarrerida, sempre per darrere de la regió mitjana del cos, i acaba en extrem arrodonit. La coloració general és groguenca, bruna o marró, amb un fi i profús puntejat fosc. Amb el creixement, els tons s’enfosqueixen progressivament. En general, i excepcionalment, fins a 90mm (Barbadillo et al., 1999).

Hàbitat

• És una espècie de muntanya, en gran part aquàtica. Normalment es troba entre 700-2.500m d’altitud, però de vegades baixa fins 140m i arriba fins als 2.600m. és especialment abundant al voltant dels 2.000m o prop de rierols freds i ben oxigenats, que sovint són àcids i de curs lent, i en llacs de muntanya. De vegades també se li troba en coves. S’observa sovint en cunetes i solcs humits o en girar pedres a la vora de l’aigua (E. N. Arnold, 2002).  
• Habita típicament en torrents de mitja i alta muntanya, d’aigües corrents, netes i oxigenades, amb escassa o nul·la vegetació i llits preferentment pedregosos. És més abundant entre els 700 i 2.000m d’altitud. També pot habitar torrents d’alta muntanya i estanys fins als 3.000m en el vessant francès o, per contra, zones baixes des dels 190m d’altitud (250m al vessant espanyol); en aquest últim cas es localitza en fonts, brolladors, rierols i corrents subterranis on la temperatura de l’aigua no sobrepassa generalment els 17ºC (Barbadillo et al., 1999). 
• Espècie típicament aquàtica que habita preferentment els torrents els torrents de muntanya mitjana-alta amb fort desnivell d’aigües fredes i forta o moderada corrent. Altres hàbitats secundaris són els llacs i estanys d’alta muntanya, els torrents i rierols de muntanya mitjana-baixa i els cursos subterranis. En els límits de la seva distribució (llacs a gran altitud o zones massa mediterrànies), hi ha moltes poblacions en què els subadults porten una vida pràcticament aquàtica. Altitudinalment, al vessant sud el tritó pirinenc es localitza des dels 175 m fins als 2.500 m sent molt més abundant entre els 1.000 i 2.000 m. Al vessant nord segueix una distribució similar, aconseguint cotes molt més altes que fins i tot arriben a superar els 3.000 m (Montori, A., Llorente, G. A.; 2014).

Mapa de distribució

• Confinat als Pirineus i les muntanyes pròximes (E. N. Arnold, 2002).
• Pirineus i Prepirineus, des de l’extrem oriental de Guipúscoa fins La Junquera, a Girona, i la serra del Montnegre, a Barcelona, on es troben les seves poblacions més meridionals (Barbadillo et al., 1999). 
• El tritó pirinenc és un endemisme dels Pirineus que es distribueix per Espanya, França i Andorra, amb una distribució típicament muntanya i altimontana. La seva presència no es centra exclusivament en Pirineu axial sinó que s’estén cap al nord i el sud superant en alguns casos el Prepirineu. A la seva zona central de distribució pot considerar-se com una espècie freqüent i només en els extrems altitudinals de la seva distribució presenta poblacions fragmentades. Presenta una distribució molt més àmplia pel vessant sud causa que els seus límits de tolerància tèrmica en el medi aquàtic són més grans (16 º C a la vessant sud enfront dels 15º C a la vessant nord dels Pirineus) (Montori, A., Llorente, G. A.; 2014).

Estat de conservació

• Categoria Global IUCN (Bosch et al., 2008): Gairebé Amenaçada NT
• Categoria España IUCN (Montori et al., 2002): Gairebé Amenaçada NT
• El Tritó pirinenc es troba protegit pel Reial Decret de 1980 i 1986, estant inclosa en l’annex II del conveni de Berna i en el II i IV de la Directiva Hàbitats. En el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades està inclosa en la categoria d’amenaça d’Interès Especial. A nivell regional a Euskadi l’espècie està catalogada com d’interès especial (Lozano i Cadiñanos, 2007), igual que a Navarra, mentre que a Aragó no s’inclou en el catàleg ia Catalunya està catalogada com a protegida. A França està inclosa com Rara o gairebé amenaçada en el llibre vermell dels vertebrats de França (Maurin, 1995).

Mapa de distribució

• Es troba als Pirineus tant la part francesa com espanyola. Es troba en un rang d’altituds que va des de 175 fins a més de 3000m (rang mitjà 700-2500m)
• Trobat també a les Corbieres Mountains, al sud–est de França

Galeria d’imatges