Acanthodactylus erythrurus (Schinz, 1833)

ESP Lagartija colirroja EN Spiny-footed lizard

Model 3D de la regió cefàlica d’un adult de A. erythrurus. Model obtingut per Alejandro Garcia.

Descripció

Sargantana de mida mitjana, al voltant de 80 mm de longitud musell-cloaca, i 200 mm de longitud total. Cos robust i cua llarga, sovint dues vegades més llarga que el cos (Arnold i Ovenden, 2002). Cap gran i robust amb un solc en la meitat anterior de la part superior, un musell punxegut i ulls prominents amb pupiles circulars negres i iris daurat. Al cap destaca l’absència de l’escata occipital a la part posterior, o la seva presència però de forma vestigial, i la presència de només dues grans escates supraoculars a cada costat (2ª i 3ª), envoltades anterior i posteriorment per grànuls més o menys grans. Les escates supranasals estan en contacte i presenten una postnasal a cada costat, així com quatre escates supralabials davant de la subocular (aquesta darrera amb una quilla molt conspícua). També presenta d’una a dues supratemporals, i la regió temporal està formada per una gran nombre de petites escates llises. Escut timpànic petit. Generalment presenta cinc parells de submaxil·lars, els tres primers en contacte. De 26 a 36 escates gulars granulars en una línia recta entre el collar i la unió entre els submaxilars. Plec gular absent. Collar angulat i dentat, amb escates granulars. Al voltant de 55 a 70 escates dorsals petites i poc o gens  quillades en una línia transversal al centre del cos. Escates ventrals disposades en 10 sèries longitudinals imbricades, les exteriors de menor mida. Cua amb escates quillades i més grans que les dorsals (Belliure, 2015). Membres forts, amb dits amb ungles conspícues i tres sèries d’escates carenades, i de 20 a 30 porus femorals. La coloració no varia gaire en els adults: el dors adopta coloracions ocres o grises clares sobre les que destaquen bandes longitudinals de color bru clar i taques de tons clars i forma irregular. La part ventral és blanquinosa o ocre (Barbadillo et al., 1999).

Dimorfisme sexual: ambdós sexes presenten la base de la cua engrossida, però aquest engruiximent és major en mascles, especialment en època de zel. En època de zel els mascles també tendeixen a presentar amb més freqüència que les femelles ocels grocs als costats. Els mascles solen presentar porus femorals més patents i dissenys dorsals, en ocasions, més contrastats. Les femelles en zel solen presentar tons ataronjats o rogencs en la base de la cua i part de les extremitats posteriors, però aquest caràcter varia molt entre individus i poblacions (Barbadillo et al., 1999).

Juvenil: mesuren al voltant de 30 mm de longitud cap-cos. Presenten un disseny molt característic de bandes longitudinals blanques, ocres i brunes o negres alternades, així com tonalitat rogenques als laterals i la part ventral de la cua que poden estendre’s a vegades fins els membres posteriors. Les extremitats i les bandes fosques presenten ocels de color blanc o groguenc (Barbadillo et al., 1999).

Hàbitat

Sargantana molt termòfila i de vida terrestre que habita substrats poc compactes com sorres, margues i llims amb una cobertura vegetal dispersa, sistemes dunars i arenals costaners. També la trobem en zones interiors on el substrat sigui favorable, amb poca vegetació i que estiguin exposats al sol. El seus hàbitats presenten poca pendent i un mínim de vegetació que permeti desplaçaments ràpids d’un matoll a un altre i serveixi d’amagatall. Habita principalment a altituds entre el nivell del mar i els 400 m, però pot assolir inclús altituds superiors als 1400 m en alguns punts com a les Sierras Béticas o Sierra Nevada (Barbadillo et al., 1999).

Distribució

La podem trobar al centre i sud de la Península Ibèrica, la costa francesa mediterrània i gran part del nord-estd’Àfrica (Ceuta i Melilla, regions costeres d’Algèria, quasi tot Marroc; Barbadillo et al., 1999). Dins la Península Ibèrica la trobem en les zones costeres i les grans depressions interiors, això inclou Andalusia, Aragó (Terol i Zaragoza), La Rioja, Navarra, Castella – La Manxa, Castella i Lleó (Àvila, Salamanca, Zamora, Lleó i Burgos), Catalunya, Extremadura, Madrid, Múrcia, Comunitat Valenciana i gran part de Portugal. Està absent en la regió eurosiberiana (cornisa Cantàbrica i Pirineus). Al litoral Mediterrani, cap al nord assoleix la costa de Tarragona i s’estén cap a l’interior per la depressió de l’Ebre. No està present ni a les Balear ni a les Illes Canàries (Belliure, 2015).

Estat de conservació

Categoria global IUCN: Preocupació menor LC (Slimani et al., 2009).

Categoria Espanya IUCN: Preocupació menor LC  (Hódar, 2002).

Concretament, l’estat de conservació de les dues subespècies d’A. erythrurus que hi ha són:

A.e. erythrurus: Preocupació menor (LC).

A.e. belli:  Preocupació menor (LC).

Tal classificació es deu a que globalment, aquesta espècie no pateix cap problemàtica de conservació, amb excepció potser, de la destrucció de part del seu hàbitat degut a actuacions en zones costeres així com l’agricultura intensiva (Hódar, 2002).

Bibliografia

Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: guía de campo. Ediciones Omega, Barcelona.

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Editorial Planeta, Barcelona.

Belliure J. 2015. Lagartija colirroja – Acanthodactylus erythrurus. A: Salvador A., Marco A. (eds.) Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés, 6 de setembre de 2018).

Hódar J.A. 2002. Acanthodactylus erythrurus (Schinz, 1833). Lagartija colirroja A: Pleguezuelos J.M., Márquez R., Lizana M. (eds.) Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Pp 181-182. Dirección General de Conservación de la Naturaleza – Asociación Herpetológica Española (2ª impresión), Madrid.

Slimani T., Mateo-Miras J.A., Joger U., El Mouden E.M., Geniez P., Martínez-Solano I. Acanthodactylus erythrurus. The IUCN Red List of Threatened Species 2009: http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2009.RLTS.T61456A12470495.en (accés, 7 de setembre de 2018).