Alytes dickhilleni (Arntzen & García Paris, 1995)
ESP Sapo partero bético EN Betic midwife toad
Descripció
- Espècie amb característiques morfològiques molt similars a les del tòtil, tant en forma com en disseny. Normalment arriba entre 50-55 mm des del morro fins a la cloaca. Té el cap gran i amb ulls prominents, amb el morro curt i lleugerament punxegut. La mandíbula superior és lleugerament més llarga que la inferior, i el timpà és patent i arrodonit. Presenta tres tubercles palmars en cada mà, quatre dits a les extremitats anteriors i cinc a les posteriors, amb membranes interdigitals molt reduïdes o vestigials (Barbadillo et al., 1999). Les falanges són curtes i amples, amb l’extrem dels dits una mica espatulat (Salvador, 2015). Té la pell relativament llisa. El dors és de tons marronosos y/o verdosos amb zones més clares entre els ulls, membres anteriors i posteriors, i als flancs. Apareix tacar per punts clars i foscos (Barbadillo et al., 1999). Presenta la pupil·la vertical (Salvador, 2015).
- Dimorfisme sexual: Les femelles són lleugerament més grans i posseeixen membres posteriors proporcionalment més curts que els mascles (Barbadillo et al., 1999).
- Larva: larva relativament gran, generalment fins a 60-70 mm de longitud total, i de morfologia molt similar a la del tòtil. Ulls petits i en posició dorsolaterals. Cresta caudal baixa, que s’inicia a la part posterior del dors, i amb l’extrem de la cua arrodonit. Espiracle a la regió anterior del ventre. A la part superior de la regió muscular de la cua apareix una banda o franja fosca longitudinal que s’uneix dorsoventralment a la del costat contrari a la base de la cua, el que configura un disseny dorsal en forma de M, H o V amb el vèrtex dirigit cap enrere. Les bandes fosques poden estar més o menys interrompudes, fet que provoca l’aparició d’una sèrie de taques alineades. Ventre blanquinós amb taques metàl·liques i una franja platejada des de l’espiracle fins l’anus (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
- Viu en ambients muntanyosos, des dels 480 m fins als 2.300 m. En aquestes àrees ocupa diversos ecosistemes de bosc, terrenys clars o inclús penya-segats o barrancs escarpats, sempre que hi hagi la presència d’una massa d’aigua permanent, ja sigui natural o creada per l’home. (Barbadillo et al., 1999). Sovint es troba en pinars i boscos de Quercus faginea, en zones rocoses i barrancs on hi hagi accés a aigua (Arnold, 2002).
- Espècie endèmica de la Península Ibérica, es circumscriu a la província geogràfica bètica. Viu en casi la totalitat de les serres de major entitat al sud del riu Guadalquivir, i arriba a les serres de Cazorla, Alcaraz i Segura (Barbadillo et al., 1999). En quant a la seva distribució segons comunitats autònomes i províncies, a Castella-La Manxa es troba a Albacete a les serres de Alcaraz i Segura. A Murcia està present a les serres de Revolcadores, Villafuerte, La Muela, Los Álamos, El Gavilán, El Buitre i Espuña. A Andalusia està present a Almería a Serra Nevada i a les Serres de Gádor, de los Filabres, de Lúcar, de las Estancias i de María. A Granada es troba a Los Montes Orientales, Parapanda, Sierra de Madrid i Colomera, Serra de Huétor-Arana, Serra de los Guájares, Serra de Baza, Serra Nevada, Serra de Lújar, Las Albuñuleas, Serra Tejeda i Almijara, Serra de Castril i La Sagra. A Jaén es troba des del massís d’Alta Coloma per l’oest, Serra Sur, Serra Mágina, fins la Serra del Pozo pel sud-est, la Serra de Cazorla i la Serra de Segura pel nord. A Málaga es troba a la Serra Tejeda, Serra de Almijara i Serra de Alham (Salvador, 2015).
Estat de conservació
- Categoria global IUCN (2009): Vulnerable VU (Salvador, 2015)
- Categoria IUCN para Espanya (2012): En perill EN (Salvador, 2015).
- Espècie amenaçada per la seva àrea de distribució fragmentada, mida reduïda d’algunes poblacions i per la seva dependència pel desenvolupament larvari de fonts, safaretjos i recloses en nombroses poblacions (Barbadillo et al., 1999). A més, diverses poblacions d’aquesta espècies s’han vist afectades per una infecció fúngica causada per Batrachochytrium dendrobatidis, a la qual l’espècie sembla ser molt sensible (Van der Mejiden, 2012).
- Galeria d’imatges