Alytes dickhilleni (Arntzen & García Paris, 1995)
ESP Sapo partero bético EN Betic midwife toad
Descripció
Espècie amb característiques morfològiques molt similars a les del tòtil, tant en forma com en disseny. Normalment arriba entre 50-55 mm des del morro fins a la cloaca. Té el cap gran i amb ulls prominents, amb el morro curt i lleugerament punxegut. La mandíbula superior és lleugerament més llarga que la inferior, i el timpà és patent i arrodonit. Presenta tres tubercles palmars en cada mà, quatre dits a les extremitats anteriors i cinc a les posteriors, amb membranes interdigitals molt reduïdes o vestigials (Barbadillo et al., 1999). Les falanges són curtes i amples, amb l’extrem dels dits una mica espatulat (Salvador, 2015). Té la pell relativament llisa. El dors és de tons marronosos i/o verdosos amb zones més clares entre els ulls, membres anteriors i posteriors, i als flancs. Amb taques fosques i clares escampades pel cos (Barbadillo et al., 1999). La pupil·la és vertical (Salvador, 2015).
Dimorfisme sexual: Les femelles són lleugerament més grans i posseeixen membres posteriors proporcionalment més curts que els mascles (Barbadillo et al., 1999).
Larva: larva relativament gran, generalment fins a 60-70 mm de longitud total, i de morfologia molt similar a la del tòtil. Ulls petits i en posició dorsolateral. Cresta caudal baixa, que s’inicia a la part posterior del dors, i amb l’extrem de la cua arrodonit. Espiracle a la regió anterior del ventre. A la part superior de la regió muscular de la cua apareix una banda o franja fosca longitudinal que s’uneix dorsoventralment a la del costat contrari a la base de la cua, el que configura un disseny dorsal en forma de M, H o V amb el vèrtex dirigit cap enrere. Les bandes fosques poden estar més o menys interrompudes, fet que provoca l’aparició d’una sèrie de taques alineades. Ventre blanquinós amb taques metàl·liques i una franja platejada des de l’espiracle fins l’anus (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
Viu en ambients muntanyosos, des dels 480 m fins als 2.300 m. En aquestes àrees ocupa diversos ecosistemes de bosc, terrenys clars o inclús penya-segats o barrancs escarpats, sempre que hi hagi la presència d’una massa d’aigua permanent, ja sigui natural o creada per l’home. (Barbadillo et al., 1999). Sovint es troba en pinars i boscos de Quercus faginea, en zones rocoses i barrancs on hi hagi accés a aigua (Arnold i Ovenden, 2007).
Espècie endèmica de la Península Ibérica, es circumscriu a la província geogràfica bètica. Viu gairebé a la totalitat de les serres de major entitat al sud del riu Guadalquivir, i arriba a les serres de Cazorla, Alcaraz i Segura (Barbadillo et al., 1999). En quant a la seva distribució segons comunitats autònomes i províncies, a Castella-La Manxa es troba a Albacete a les serres d’Alcaraz i Segura. A Múrcia està present a les serres de Revolcadores, Villafuerte, La Muela, Los Álamos, El Gavilán, El Buitre i Espuña. A Andalusia està present a Almería a Sierra Nevada i a les Serres de Gádor, de los Filabres, de Lúcar, de las Estancias i de María. A Granada es troba a Los Montes Orientales, Parapanda, Sierra de Madrid i Colomera, Serra de Huétor-Arana, Sierra de los Guájares, Sierra de Baza, Sierra Nevada, Sierra de Lújar, Las Albuñuleas, Sierra Tejeda i Almijara, Sierra de Castril i La Sagra. A Jaén es troba des de de la Sierra de Alta Coloma per l’oest, Sierra Sur, Sierra Mágina, fins la Sierra del Pozo pel sud-est, la Sierra de Cazorla i la Sierra de Segura pel nord. A Málaga es troba a la Sierra Tejeda, Sierra de Almijara i Sierra de Alham (Salvador, 2015).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2009): Vulnerable VU (Salvador, 2015)
Categoria Espanya IUCN (2012): En perill EN (Salvador, 2015).
Espècie amenaçada per la seva àrea de distribució fragmentada, mida reduïda d’algunes poblacions i per la seva dependència pel desenvolupament larvari de fonts, safaretjos i recloses en nombroses poblacions (Barbadillo et al., 1999). A més, diverses poblacions d’aquesta espècies s’han vist afectades per una infecció fúngica causada per Batrachochytrium dendrobatidis, a la qual l’espècie sembla ser molt sensible (Amphibiaweb, 2012).
Galeria d’imatges
Bibliografia
AmphibiaWeb. 2012. Alytes dickhilleni: Midwife Toad of Hillenius <https://amphibiaweb.org/species/1520> University of California, Berkeley, CA, USA.
Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: guía de campo. Ediciones Omega, Barcelona.
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Penísula Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Geoplaneta, Barcelona.
Salvador A. 2015. Sapo partero bético – Alytes dickhilleni. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador A., Martínez-Solano I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.