Bufo spinosus (Dugès, 1803)
ESP Sapo común EN Spiny Toad //Spiny Common Toadt
Descripció
És un gripau d’aspecte robust i de gran mida, els mascles poden arribar fins els 119 mm de longitud, i les femelles fins els 180. Té el cap més llarg que ample, amb un morro curt y bastant rombe (Ortiz, 2014). Els ulls són grans i prominents, amb la pupil·la horitzontal ovalada i amb l’iris de color vermell intens (Arntzen et al. 2013). Té les glàndules paratoidees molt prominents, de forma allargada i el·líptica, que divergeixen posteriorment. El timpà és arrodonit però poc aparent. Presenta extremitats curtes però robustes. Amb tubercles subarticulars dobles sota els dits de les extremitats anteriors i sota el quart dit de les posteriors. A les extremitats posteriors presenten dos tubercles metatarsians, dels quals és més gran l’intern, i membranes interdigitals clarament desenvolupades (Ortiz, 2014). La pell és berrugosa a la part posterior i granulada a l’inferior. Les berrugues normalment acaben en una punta ceratinitzades, que resulta en una aparença espinosa, encara que no és present en tots els individus (Hinckley i Sánchez, 2015). Sol mostrar un color de fons marró, vermellós o ataronjat. Amb disseny dorsal totalment uniforme o jaspiat en marrons foscos amb taques blanques o groguenques irregulars. El ventre és de color groc o gris, amb un disseny uniforme o amb un jaspiat fosc (Ortiz, 2014).
Dimorfisme sexual: Els mascles són més petits que les femelles, i durant l’època de zel desenvolupen callositats nupcials de color marró fosc als tres dits interiors de les mans i al tubercle carpià, a més de membranes interdigitals més extenses de l’habitual entre els dits posteriors (Ortiz, 2014).
Larva: Poden arribar a una longitud de 30 mm, i els ulls es troben dorsalment al cap (Hassine i Escoriza, 2014). Solen ser de color negre, però a les últimes fases del desenvolupament poden aparèixer un clapejat daurat al llarg del cos. La larva és de morfologia deprimida, amb crestes caudals poc desenvolupades (Ortiz, 2014). L’extrem de la cua és arrodonit (Hassine i Escoriza, 2014). La boca és ínfera y amb un disc oral, les papil·les del qual apareixen sobre plecs cutanis en els angles de la boca i en dos fileres sobre el llavi superior. Tenen dos files superiors de denticles, la segona dels quals mostra una petita interrupció a la zona central, i tres inferiors, disposades en una única filera. El disc oral es completa per un pic còrnic amb mandíbules serrades. L’espiracle es situa al costat esquerra i es dirigeix recte cap a baix (Ortiz, 2014).
Hàbitat
Es pot trobar en una àmplia varietat d’hàbitat, com ara boscos, llit de rius, aiguamolls, pantans, dunes de sorra, matollars, estepes, praderes, àrees agrícoles i àrees suburbanes (Hinckley i Sánchez, 2015). Ocupa tots els hàbitat peninsulars, des de les àrees termomediterrànies, a l’alta muntanya eurosiberiana o crioromediterrània, apareixent sobre qualsevol substrat geològic (Ortiz, 2014). Prefereix masses d’aigua profundes, estables, duradores i amb vegetació aquàtica, tot i que en zones muntanyoses també utilitza petites basses i rierols, sempre i quan siguin estables (Ortiz, 2014).
El rang d’aquesta espècie s’estén des del nord-oest d’Àfrica fins a la Península Ibèrica i cap al sud-oest de França. També s’han trobat poblacions en Jersey, dins de les Illes del Canal. Al nord d’Àfrica, es troba al Marroc, Algèria i l’extrem nord-oest de Tunísia (Hinckley i Sánchez, 2015). A la Península Ibèrica presenta una distribució molt àmplia, trobant-se a totes les províncies espanyoles i portugueses (Ortiz, 2014).
Estat de conservació
Categoria global IUCN: No catalogada (Ortiz, 2014)
Categoria Espanya IUCN (2002): Preocupació Menor LC (Ortiz, 2014).
S’està observant un declivi de la població, més o menys generalitzat, sobretot a les zones més àrides de la península (Ortiz, 2014). Las principals amenaces que té són la pèrdua d’hàbitat per desforestació o urbanització, i la presència de cotxes, que poden atropellar-los (Hinckley i Sánchez, 2015).
Galeria d’imatges
Bibliografia