Bufotes balearicus (Boettger, 1880)
ESP Sapo balear EN Balearic green toad
Descripció
Gripau robust, amb el cap més llarg que ample. La mida mitja dels mascles és de 67 mm, la de les femelles de 64,66 mm. Les glàndules parotoides són visibles i paral·leles entre sí. Timpà apreciable, el diàmetre del qual fa un terç de la mesura de l’ull. Pupil·la horitzontal i el·líptica. Dits curts, on el tercer és el més llarg; la resta són iguals. Tubercles subarticulars simples. Presenten dos tubercles palmars en els membres anteriors. Els dits de les extremitats posteriors són allargats i aixafats, amb tubercles subarticulars simples. Presenten dos tubercles metatarsals, un intern i l’altre extern. El dors està cobert per berrugues, amb un fons blanc amb taques verdes. El ventre és granulat (Salvador, 2014).
Dimorfisme sexual: Els mascles tenen les taques verdes del dors extenses i ben definides, en canvi les femelles les tenen ben delimitades i petites. Les femelles tenen un color de fons més cremós sobre el que destaquen les marques verdes i les berrugues vermelloses (Salvador, 2014).
Larva: el cap gros té l’espiracle en posició esquerra, dirigit posteriorment. Cua rodona a l’extrem. Arriba fins els 44 mm. Té un disc oral amb dos series de dents labials en el llavi superior, la segona interrompuda al centre. Tres series de dents labials al llavi inferior, de les quals la primera i segona són continues. La coloració és fosca, de negre a marró fosc, amb la regió ventral negre blavós o blanc grisenc, podent presentar puntejats marronosos (Salvador, 2014).
Hàbitat
Present a les Illes Balears en tot tipus d’habitat, tant naturals com alterats. S’ha trobat en zones arenoses litorals, zones càrstiques de la serra de Mallorca, camps de cultiu, urbanitzacions i camps de golf (Salvador, 2014).
Les larves de B. balearicus es veuen afectades per la salinitat. Toleren la salinitat fins a un 20% d’aigua marina, però a partir del 15% el període larvari és més llarg i arriben a una mida menor (Bernabo et al, 2013).
Espècie endèmica del Mediterrani occidental. La seva àrea de distribució inclou les Illes Balears, Còrcega, Cerdanya i centre i sud d’Itàlia (Salvador, 2014). A les Illes Balears es troba a Mallorca i Menorca principalment, també a Eivissa on és molt menys abundant. Tot i que a Formentera s’han registrat observacions puntuals, no hi ha constància de l’existència actual de poblacions de B. balearicus (Martínez-Solano, 2015).
El gripau verd és una espècie introduïda a les Balears pels humans. Es creu que podria haver sigut introduït des de Còrcega durant l’Edat de Bronze, però hi ha poca evidència d’aquest fet (Salvador, 2014).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2020): Preocupació menor LC
Categoria Espanya IUCN (2002): Vulnerable VU B1ab+2ab (Muntaner Yangüela, 2004).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Salvador, A. (2014). Sapo balear- Bufotes balearicus. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Martínez Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/
Bernabo, I., Bonacci, A., Coscarelli, F., Tripepi, M., Brunelli, E. (2013). Effects of salinity stress on Bufo balearicus and Bufo bufo tadpoles: Tolerance, morphological gill alterations and Na+/K+-ATPase localization. Aquatic Toxicology, 132: 119-133.
IUCN SSC Amphibian Specialist Group. 2020. Bufotes balearicus (errata version published in 2022). The IUCN Red List of Threatened Species 2020: e.T153567A217021024. Accessed on 08 September 2023.
Muntaner Yangüela, J. (2004). Bufo viridis (Laurenti, 1768). Sapo verde. Pp. 110-113. En: Pleguezuelos, J. M., Márquez, R., Lizana, M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Tercera impresión. Dirección General de Conservación de la Naturaleza , Asociación Herpetológica Española, Madrid. 587 pp.
http://www.herpetologica.org/BAHE/BAHE26(2)_[240]_14_Speci03.pdf