Chamaeleo chamaeleon (Linnaeus, 1758)
ESP Camaleón común EN Common chameleon // Mediterranean chameleon
Descripció
Saure de cos comprimit lateralment amb una mida total aproximada de 30 cm de cap a cua (Speybroek et al., 2017). El cap presenta una cresta ben desenvolupada en forma de casc. Té uns ulls prominents protegits per parpelles de forma cònica amb una petita obertura circular central. També té una llengua protràctil per caçar preses. Les seves potes presentes peus modificats en forma de pinça, amb dits disposats en grups de dos i tres que presenten ungles. La cua és llarga i prènsil, de la que no es poden desprendre com altres rèptils (Barbadillo et al., 1999).
El seu cos està recobert d’escames granulars la coloració de les quals poden canviar en funció de diferents factors mediambientals (entorn, època de l’any…) o fisiològics (variació individual, dimorfisme sexual, estat reproductor, estat del son, termoregulació…). Aquesta característica els atorga una gran capacitat per al camuflatge en el fullatge seu entorn natural (Rosillo, s/f) (Cuadrado, 2015).
Generalment, presenten coloracions verdoses, marrons o grises, amb taques pàl·lides que formen una línia lateral interrompuda, també poden presentar taques més fosques arreu del cos (Speybroek et al., 2017).
Dimorfisme sexual: Els mascles acostumen a presentar un engruiximent a la base de la cua, on es troben els seus òrgans reproductors.
La coloració fonamental, aquella que els individus adopten durant més temps al llarg del seu cicle biològic, també permet una distinció entre mascles i femelles. En mascles, la coloració fonamental és més marronosa i bruna, mentre que en femelles té tons més verdosos.
Durant l’època reproductiva, els mascles adquireixen una coloració més groguenca amb tons verdosos per a la seva selecció sexual. Per altra banda, les femelles en zel mostren coloracions més uniformes de verds vistosos (Barbadillo et al., 1999).
Juvenil: Després de l’eclosió, els camaleons nounats presenten una mida de 2.5 a 4 cm sense contar la cua. Així i tot, morfologicament són similars als adults i també tenen la capacitat de canviar la seva coloració (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
Principalment arborícola, el camaleó habita en zones de vegetació densa, a sobre d’arbres, matolls o arbusts. Pot trobar-se a la costa sud de la península Ibèrica en zones de pineda, matollars, oliveres i boscos d’eucaliptus (Barbadillo et al., 1999).
Prefereix ambients amb clima càlid i sec, amb sòls prou tous per deixar les postes (Speybroek et al., 2017).
Pot trobar-se entre el nivell del mar i els 800 msnm a la península Ibèrica. També habita llocs amb cert grau d’antropització, sobretot camps de conreu, horts, jardins o zones residencials rurals (Rosillo, s/f).
Pot trobar-se per la zona costanera del sud de la península Ibèrica, des d’Algarve a Portugal fins a la província de Múrcia. Aquest, però, sembla absent en bona part de les províncies de Cadis i Màlaga. Fora de la península, pot trobar-se també a l’illa de Malta i a Samos, Grècia. També s’han documentat observacions a Orient Mitjà, Aràbia i al sud de Turquia (Speybroek et al., 2017).
Al nord-africà, es troba a la vora del Mediterrani, per tot el nord del Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte, connectant amb les poblacions d’Aràbia. D’acord amb estudis genètics entre les poblacions Africanes i Europees, es creu que les discontinuïtats en la distribució del camaleó per Europa pot ser a causa d’introduccions antigues o recents d’origen magrebí (Rosillo, s/f).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2012): Preocupació Menor LC (Vogrin et al., 2012)
Categoria Espanya IUCN (2002): Casi amenaçada NT (Cuadrado, 2002)
La destrucció dels seus hàbitats naturals a causa de la urbanització de la costa i canvis d’usos del sòl ha fet que aquesta s’expandeixi cap a la zona més interior d’Andalusia, colonitzant àrees on no s’acostumaven a trobar fa dècades. Per altra banda, les seves poblacions es veuen també afectades per atropellaments, captura i tràfic il·legal (Cuadrado, 2002).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
Cuadrado M. (2002). Chamaeleo chamaeleon (Linnaeus, 1758). Camaleón común. Pp. 160-162. En: Pleguezuelos J. M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid
Cuadrado, M. (2015). Camaleón común – Chamaeleo chamaeleon. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org
Rosillo, E.P; Chamaeleo chamaeleon. (s/f). Asociación Herpetológica Timon. https://www.asociaciontimon.org/especies/chamaeleo-chamaeleon/
Speybroek J., Beukema W., Bok B., Van der Voort J. Guía de campo de los anfibios y reptiles de España y de Europa (Barcelona: Ediciones Omega; 2017).
Vogrin, M., Corti, C., Pérez Mellado, V., Sá-Sousa, P., Cheylan, M., Pleguezuelos, J., Baha El Din, S. & Al Johany, A.M.H. 2012. Chamaeleo chamaeleon. The IUCN Red List of Threatened Species 2012: e.T157246A743434. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2012.RLTS.T157246A743434.en