Natrix maura (Linnaeus, 1758)

CAT (més) Colobra d’aigua // Escurçó d’aigua // Colobra viperina // Serp pudenta ESP Culebra viperina // Culebra de agua EN Viperine water snake // Viperine snake

Model 3D de la regió cefàlica d’un adult de N. maura capturat a XXXXX el dd/mm/aaaa. Model obtingut per XXXXXXXX

Descripció

Serp de mida petita a mitjana amb cos cilíndric que, si bé pot arribar a una longitud total al voltant dels 90-100 cm, no sol sobrepassar els 65-70 cm (Barbadillo et al., 1999). Té el cap ben diferenciat i ample (Arnold & Ovenden, 2007), amb el morro més aviat curt i d’extrem arrodonit (Barbadillo et al., 1999). Presenta la pupil·la rodona i escates dorsals fortament carenades (Arnold & Ovenden, 2007). Al cap hi ha nou grans plaques a la coroneta (Sants, 2015). Generalment, presenta una escata loreal, dues preoculars (de vegades, una), dues postoculars (excepcionalment, 3) i set supralabials, de les quals la tercera i la quarta estan en contacte amb l’ull. El dors està format per 17 a 23 fileres, habitualment 21, d’escates dorsals fortament carenades.

El disseny i la coloració són molt variables. Habitualment, el color dorsal de fons és marró, ocre, verd oliva, grisós i fins i tot ataronjat, sobre el qual destaca normalment una sèrie doble de taques fosques, de forma i mida variable, que sovint conformen un dibuix en ziga-zaga. Sobre els costats apareixen una sèrie de taques fosques amb punts groguencs que recorden a una forma d’ocel. Hi ha un altre disseny dorsal característic (varietat bilineata) en la qual, sobre un color de fons generalment fosc, destaquen dues línies dorsals longitudinals de to ocre clar, groc o ataronjat que flanquegen la doble sèrie de taques. També hi ha exemplars melànics i, apareix sovint una taca fosca en forma de V invertida. Té el ventre blanquinós, groguenc o vermellós, amb taques fosques o negres de forma subcuadrangular, sovint disposades en disseny escacat (Barbadillo et al., 1999).

Dimorfisme sexual: Les femelles aconsegueixen major talla (pròxima als 90 cm) que els mascles, que no sobrepassen els 70 cm. En els mascles, la cua és proporcionalment més llarga que en les femelles, fet que es reflecteix en la presència d’un major nombre d’escates subcaudales (entre 53 i 73 en els mascles, i de 44 a 59 en les femelles) (Barbadillo et al., 1999).

Descripció del juvenil: Molt semblants als adults, tot i que el disseny és generalment més contrastat, ja que la coloració de fons acostuma a ser de tons més pàl·lids. Els nounats mesuren entre 15 i 18 cm de longitud total (Barbadillo et al., 1999).

Habitat

Aquesta espècie es troba generalment a prop o dins de cossos d’aigua com rierols, llacunes i estanys, evitant els cursos fluvials amb molt cabal. Sovint, aquests hàbitats es troben en prats i boscos oberts. També s’ha registrat en àrees d’aigua salobre (Mateu Miras et al., 2009). Així mateix es poden trobar lluny de l’aigua durant la brumació. És freqüent entre els 0 i els 1.200 m d’altitud, encara que és més freqüent a la cota 500-600 m (Pleguezuelos & Villafranca, 1997). En l’Atles marroquí arriba fins als 2.500 m (Barbadillo et al., 1999).

Distribució

A Europa, aquesta espècie abasta des de Portugal i Espanya fins a gran part de França, fins a l’extrem sud-oest de Suïssa i el nord-oest d’Itàlia. Al nord d’Àfrica està present en la major part del Marroc, el nord d’Algèria, el nord i centre de Tunísia i el nord-oest de Líbia. Aquesta espècie també està present (probablement al·lòctona) a les illes mediterrànies de Sardenya (Itàlia), Còrsega (un únic registre). Les poblacions naturals estan presents en Iles d’Hyeres (França) i La Galite (Tunísia). S’ha introduït a les illes de Menorca i Mallorca a les Illes Balears (Mateu Miras et al., 2009).

Estat de conservació

Categoria global IUCN (2008): Preocupació Menor LC (Mateo Miras et al., 2009) 

Categoria Espanya IUCN (2002): Preocupació Menor LC (Santos, 2015)

Catalogada com Preocupació Menor a causa de la seva àmplia distribució, una gran població, i perquè és poc probable que disminueixi prou ràpid com per qualificar-la en una categoria més amenaçada (Mateo Miras et al., 2009). Tot i així, les seves poblacions estan disminuint, ja que al tractar-se d’una espècie vinculada a l’aigua, la destrucció, contaminació, reducció del volum, sequera i, en general, pèrdua de qualitat en les masses d’aigua tenen un efecte negatiu sobre les poblacions (Santos, 2015).

Galeria d’imatges

Bibliografia

Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: guía de campo. Ediciones Omega, Barcelona.

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Editorial Planeta, Barcelona.

Mateo Miras J. A., Cheylan M., Nouira M. S., Joger U., Sá-Sousa P., Pérez-Mellado V., Schmidt B., Meyer A., Sindaco R., Romano A., Martínez-Solano I. 2009. Natrix maura. The IUCN Red List of Threatened Species: e.T61538A12510365. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2009.RLTS.T61538A12510365.en. (accés, 23 de gener de 2025)

Pleguezuelos J. M., Villafranca C. 1997. La distribución altitudinal de los anfibios y reptiles ibéricos. En: Pleguezuelos, J. M. (Ed.). Distribución y Biogeografía de los anfibios y reptiles de España y Portugal. Monografías Rev. Esp. Herp., 3: 321-341.

Santos X. 2015. Culebra viperina – Natrix maura. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés, 13 d’agost de 2019)