Coronella austriaca (Laurenti, 1768)

ESP Culebra lisa europea EN Smooth snake

Model 3D de la regió cefàlica d’un mascle adult de C. asper capturat a XXXXX el dd/mm/aaaa

Model obtingut per Alejandro Garcia

Descripció

  • Serp petita de tronc cilíndric que rarament arriba als 70 cm de longitud total i els 50 g de pes. Cap petit, una mica aixafat i poc diferenciat del cos. Morro prominent d’extrem arrodonit o punxegut i ulls petits amb pupil·la rodona. L’escata rostral és triangular i es perllonga cap a enrere, fins a introduir-se clarament entre les internasals. Ulls en contacte amb les supralabials tercera i quarta. Presenta 7 escates supralabials (rarament vuit) i entre 17 i 21 (normalment 19) fileres d’escates dorsals llises i brillants en la meitat del tronc. A la part dorsal del cap, darrere de les escates parietals, poden aparèixer dues taques fosques que sovint es perllonguen sobre el coll. Presenta una línia fosca patent que s’estén des de l’orifici nasal fins a arribar al coll, tot travessant la vora inferior de l’ull i la comissura labial. Les escates supralabials són de color clar, blanc groguenc. El color dorsal de fons és marró, marró o gris, de vegades amb tints verdosos, i sobre ell destaquen una sèrie de taques fosques obliqües d’amplada variable (menys patents en els exemplars vells). També pot presentar taques fosques en els costats. Les parts inferiors són generalment uniformes, de color ocre, gris fosc o negre, encara que també poden aparèixer petites taques fosques (Barbadillo et al., 1999).
  • Dimorfisme sexual: les femelles solen atènyer mides més grans que els mascles (lleugerament superior als 70 cm en les femelles i al voltant dels 65 cm en els mascles). La cua, en canvi, és proporcionalment més llarga en els mascles. Això es correspon amb el fet que les femelles presenten major nombre d’escates ventrals (166-180) que els mascles (153-165), els quals, per la seva banda, posseeixen major nombre de subcaudals (52-60 enfront de les 43 -51 de les femelles; Barbadillo et al., 1999).
  • Juvenil: en alguns casos els exemplars joves presenten coloracions de fons més fosques i dissenys més contrastats que els adults i la coloració ventral de fons pot mostrar tons vermellosos o ataronjats. Els nounats mesuren entre 15 i 18 cm de longitud total i pesen entre 1,5 i 3 g (Barbadillo et al., 1999).

Hàbitat

  • Al nord d’Europa està associada amb bruguerars sorrencs amb mates de bruguerola vella. No obstant, també se la pot trobar en tanques vives, límits de boscos, boscos oberts, vessants arbustius, terraplens, etc. Al sud es troba en llocs més oberts, sovint només amb vegetació dispersa, com ara tarteres, munts de pedres i fins i tot penya-segats i cingleres, on habita parcialment en esquerdes. Al nord de la seva àrea de distribució està present des del nivell del mar, però esdevé més muntana com més cap al sud, superant els 1800 m en alguns indrets (Arnold i Ovenden, 2002). A la península ibèrica prefereix ambients frescos i humits, i el seu rang altitudinal abasta des del nivell de la mar (nord-oest de la península) fins als 2600 m (Sierra de Gredos i Sierra Nevada). Prefereix marges de bosc i àrees de matoll amb penyals però, sobretot en el cas de les poblacions septentrionals, pot presentar-se en una àmplia gamma d’hàbitats. Les poblacions més meridionals solen aparèixer en pedreres i penyals amb vegetació arbustiva dispersa en enclavaments muntanyosos (Barbadillo et al., 1999).

Mapa de distribució

  • Present pràcticament a tot Europa fins als 64º de latitud nord aproximadament (Barbadillo et al., 1999), excepte al Regne Unit, on només habita al sud d’Anglaterra (Arnold i Ovenden, 2002). Pel sud ocupa part de la península ibèrica, tota la península itàlica, Sicília, Grècia, el nord de Turquia i de l’Iran (Arnold i Ovenden, 2002). A la península ibèrica ocupa principalment la meitat septentrional i penetra cap al centre i llevant a través de les cadenes muntanyoses. Les poblacions meridionals mostren un caràcter reticulat, havent-hi cites aïllades a les serres de Cazorla, Alcaraz i Sierra Nevada (Barbadillo et al., 1999; Galán, 2015).

Estat de conservació

  • Categoria Mundial IUCN: Preocupació Menor LC (Crnobrnja-Isailović et al., 2017).
  • Categoria Espanya IUCN: Preocupació Menor LC (Galán, 2002).
  • La serp llisa europea està catalogada com a Preocupació Menor (LC) tant a nivell mundial (Crnobrnja-Isailović et al., 2017) com a Espanya (Galán, 2002). Les poblacions de les zones de la Península Ibèrica pertanyents a la regió Eurosiberiana semblen ser relativament nombroses i segures. No obstant això, en la resta de l’àrea ibèrica les seves poblacions es troben aïllades en major o menor grau dins d’enclavaments muntanyencs, probablement amb escassos efectius, de manera que el seu estat de conservació és més preocupant. A la meitat sud, les escasses poblacions romanents estan extremadament localitzades i són molt vulnerables davant qualsevol canvi que s’operi en el mitjà que habiten (Galán, 2015).

Bibliografia: 

Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: guía de campo. Ediciones Omega, Barcelona.

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Editorial Planeta, Barcelona.

Crnobrnja-Isailović J., Ajtic R., Vogrin M., Corti C., Pérez-Mellado V., Sá-Sousa P., Cheylan M., Pleguezuelos J., Westerström A., De Haan C.C., Tok V., Borczyk B., Sterijovski B., Schmidt B., Borkin L., Milto K., Golynsky E., Rustamov A., Nuridjanov D., Munkhbayar K., Shestopal A., Litvinchuk S. 2017. Coronella austriaca. The IUCN Red List of Threatened Species 2017: e.T157284A748852. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2017-2.RLTS.T157284A748852.en. (accés 12 de febrer de 2019).

Galán P. 2002. Coronella austriaca Laurenti, 1768.Culebra lisa europea. A: Pleguezuelos J.M., Márquez R., Lizana M. (eds.) Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Pp 272-274. Dirección General de Conservación de la Naturaleza – Asociación Herpetológica Española (2ª impresión), Madrid.

Galán P. 2015. Culebra lisa europea – Coronella austriaca. A: Salvador A., Marco A. (eds.). Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés, 19 de octubre 2018).

Crnobrnja-Isailović, J., Ajtic, R., Vogrin, M., Corti, C., Pérez Mellado, V., Sá-Sousa, P., Cheylan, M., Pleguezuelos, J., Westerström, A., De Haan, C.C., Tok, V., Borczyk, B., Sterijovski, B., Schmidt, B., Borkin, L., Milto, K., Golynsky, E., Rustamov, A, Nuridjanov, D., Munkhbayar, K., Shestopal, A. & Litvinchuk, S. 2017. Coronella austriaca. The IUCN Red List of Threatened Species 2017: e.T157284A748852. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2017-2.RLTS.T157284A748852.en. Accessed on 20 July 2023.