Pleurodeles waltl (Michahelles, 1830)
ESP Gallipato EN Sharp-ribbed Salamander
Descripció
És un amfibi de mida gran que pot arriba a assolir els 312 mm en el cas dels mascles i els 286mm en el cas de les femelles, inclosa la cua. Presenta el musell arrodonit amb el plegament gular conspicu i el cap lleugerament aplanat dorsoventralment, sent més ample la part posterior (Salvador, 2015). El seu cos és robust i aplanat dorsoventralment, i a excepció de l’abdomen, està recobert de berrugues d’àpex negre. La coloració dorsal és marró o bruna i la ventral grisa, grogosa o taronjosa amb taques fosques irregulars. Als costats presenta fileres de 7-10 berrugues ataronjades o grogoses que recorren els laterals de l’animal i que coincideixen amb els extrems de les prominències costals (Arnold i Ovenden, 2002). La seva cua és igual o més llarga que la resta del cos, aplanada lateralment i amb cresta caudal dorsal i ventral. No presenten cresta en la resta del cos. Membres anteriors amb 4 dits i membres posteriors amb 5.
Dimorfisme sexual: els mascles són més vermellosos, tenen la cua més llarga, cresta caudal més alta i conspícua i potes anteriors més llargues i robustes. En l’època reproductiva, presenten callositats fosques a la cara interna dels braços. La regió cloacal és més voluminosa que la de les femelles (Barbadillo et al. , 1999).
Larves: mesuren 10 mm després de l’eclosió però poden acabar assolint els 100 mm. Cap deprimit i brànquies externes de color ataronjat que es mantenen fins el final de la metamorfosis. Crestes molt desenvolupades, la dorsal s’inicia a la part posterior del cap, més alta al començament però es va fent més baixa fins acabar en punta roma. El color del dors és blanquinós o grogós i la cua pot ser ataronjada (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
Aquesta espècie viu en els pisos bioclimàtics termomediterrani, mesomediterrani i supramediterrani, especialment en cultius i zones humides compreses entre el nivell del mar fins als 1100 m (i puntualment per sobre els 1400 m). La fase terrestre del seu cicle es dóna a l’estiu i la passa enterrat o sota pedres, en canvi durant la fase aquàtica viu en masses naturals o artificials d’aigua (Salvador, 2015).
Es tracta d’un endemisme íbero-magrebí amb caràcter meridional (Barbadillo et al., 1999). La seva àrea de distribució comprèn Espanya, Portugal i la zona del nord-est de Marroc, on els individus són de menor mida. Dins la Península Ibèrica, el trobem a la meseta castellano-lleonesa, el centre i sud peninsular amb excepció de l’extrem sud-est (província d’Almeria). També el trobem al sud de Catalunya, fins la Serra de Prades, la comunitat Valenciana i Múrcia. A Portugal es troba en gran part del país, excepte l’extrem nord, on hi ha poblacions aïllades (Salvador, 2015).
Estat de conservació
Categoria global IUCN: Quasi amenaçat NT (Beja et al., 2009).
Categoria Espanya IUCN: Quasi amenaçat NT (Montori et al., 2002).
Aquesta espècie està amenaçada per la pèrdua d’hàbitats aquàtics per drenatge, contaminació per fertilitzants, contaminació urbana i industrial, desenvolupament d’infraestructures, impacte ramader, eutrofització, atropellaments i introducció d’espècies invasores depredadores com Procambarus clarkii (cranc de riu americà) (Beja et al., 2009).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Salvador, A. Gallipato – Pleurodeles waltl A: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador A., Martínez-Solano I. (eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés, 18 de Juliol 2018).