Pelophylax perezi (López-Seoane, 1885)
ESP Rana común EN Perez’s frog
Descripció
Anur de mida mitjana que pot arribar fins als 110 mm de longitud, tot i que normalment fa de 40 a 70 mm. La coloració és molt variable, però acostuma a ser verda amb taques negres. A vegades pot mostrar una línia vertebral clara. El timpà és ben marcat. Els plecs dorsolaterals estan desenvolupats. El cap és tan llarg com ample, amb els ulls prominents situats dorsalment de manera pròxima entre sí. Els dits de les extremitats posteriors estan units per membranes interdigitals molt desenvolupades (Egea-Serrano, 2006).
Dimorfisme sexual: els mascles són més petits que les femelles i tenen les extremitats anteriors més fortes. Tenen sacs vocals vinculats laterals grisos (a la comissura de la boca). En època de zel, els mascles mostren unes callositats nupcials negres a la base i a la cara interna del primer dit (Egea-Serrano, 2014).
Larva: la mida dels capgrossos està limitada per la persistència de l’aigua en les bases, podent arribar a un màxim de 111 mm de longitud total, però normalment fan entre 60 i 70 mm. El cos és lleugerament deprimit, amb una baixa relació entre l’amplada de la cresta de la cua i la longitud del cos. L’espiracle es situa al costat esquerra, i l’anus al costat dret en posició posterior. La cua és llarga, fent el doble que la mida del cos. La cresta caudal està més desenvolupada que la ventral. Els ulls es presenten dorsalment i propers entre sí. El disc oral està envoltat de papil·les exceptuant la part superior. La coloració i el disseny dels exemplars és molt variable, tot i que acostumen a ser dorsalment verdoses i amb taques fosques. Ventralment, la coloració és blanca amb reflexes metàl·lics. La coloració de la cua és fosca amb taques més clares (Egea-Serrano, 2014).
Hàbitat
És una espècie estrictament aquàtica, rarament es separa més de 5 m de la bora de la massa d’aigua. Ocupa tot tipus de cossos d’aigua, tot i que està present sobretot en masses d’aigua permanents (no es pot considerar com a espècie característica de medis temporals). Evita les zones amb aigua freda, torrents de muntanya amb pendent excessiva i cursos d’aigua amb vegetació tancada (Egea-Serrano, 2014). Mostra pocs requeriments en relació a la qualitat de l’aigua. L’elecció de masses d’aigua està més relacionada amb l’absència de depredadors (Egea-Serrano, 2006).
Es distribueix per tota la península Ibèrica i el sud de França. S’ha introduït a les Illes Balears i a les Illes Canaries (Egea-Serrano, 2006).
Al sud de França i al nord-est d’Espanya trobem Pelophylax Kl. Grafi, una espècie sorgida de la hibridació entre Phelophylax perezi i Phelophylax ridibunda (AmphibiaWeb, 2022).
Estat de conservació
Categoria Global IUCN (2022): Preocupació menor LC
Categoria Espanya IUCN (2002): Preocupació menor LC, (Llorente et al., 2002).
Es veu amenaçada per la destrucció dels hàbitats per activitats com el cultiu de certes espècies d’arbres com l’eucaliptus. L’alteració de l’hàbitat és un altre factor que amenaça a l’espècie. Tot i així, P. perezi mostra una gran plasticitat ecològica, cosa que li permet colonitxar zones recentment alterades o cursos d’aigua artificials (Egea-Serrano, 2014).
Galeria d’imatges
Bibliografia
AmphibiaWeb 2022 Pelophylax perezi: Iberian Green Frog <https://amphibiaweb.org/species/5124> University of California, Berkeley, CA, USA. Accessed Aug 28, 2023.
Egea-Serrano, A. (2014). Rana común – Pelophylax perezi. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Martínez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/
Egea-Serrano, A. (2006). Rana común – Pelophylax perezi. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Martínez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/
IUCN SSC Amphibian Specialist Group. 2022. Pelophylax perezi (errata version published in 2022). The IUCN Red List of Threatened Species 2022: e.T58692A215522035. Accessed on 28 August 2023.