Epidalea calamita (Laurenti, 1768)

ESP Sapo corredor EN Natterjack toad

Descripció

  • Gripau de mida mitjana que pot arribar als 10 cm de longitud total, però que normalment mesura entre 7 i 8 cm (N. Arnold, 2002). És de constitució robusta i amb aspecte una mica més rabassut que el gripau comú (Barbadillos et al., 1999). Té el cap més ample que llarg amb el musell curt i arrodonit. Les glàndules paròtides són conspícues i bastant paral·leles, disposades després d’uns ulls prominents amb la pupil·la horitzontal i l’iris groc metàl·lic amb vetes negres. El timpà és poc apreciable (Gomez-Mestre, 2014). Les extremitats anteriors són robustes i tenen quatre dits, mentre que les posteriors estan adaptades a la marxa, són relativament curtes i robustes, amb cinc dits i membranes interdigitals molt reduïdes (Barbadillo et al., 1999). Els dits són curts, amb tubercles subarticulars parells i dos tubercles palmars (Gomez-Mestre, 2014). La pell és relativament rugosa, amb berrugues grans i aplanades (Barbadillo et al., 1999). La coloració dorsal és molt variable, però generalment és de color verd grisós a marró, alternada amb taques més clares de diferent grandària generalment difuses, però que poden estar ben definides en alguns individus. Presenten una línia mitjana dorsal de color groc clar molt característica, que sol recórrer longitudinalment el cos des de la base dels ulls fins a la cloaca, però aquesta no està sempre present. La regió ventral és de color crema i d’aspecte granulat, especialment a la zona pèlvica (Gomez-Mestre, 2014).
  • Dimorfisme sexual: Poc aparent, tot i que les femelles solen tenir major mida que els mascles. A l’època de reproducció els mascles mostren callositats negroses en els dos dits més interns de les mans, presenten un sac vocal molt desenvolupat i la seva gola pren un color violaci més o menys intens (Barbadillo et al., 1999); també acostumen a mostrar, en cert grau, una perfusió de taques vermelloses-ataronjades (Masó et al., 2011). A més, els mascles posseeixen també membres anteriors més llargs i amb avantbraços més robustos (Barbadillo et al., 1999).
  • Larva: Capgròs molt petit, generalment inferior a 30 mm de longitud total. Espiracle situat a la banda esquerra (Barbadillo et al., 1999) i orientat cap enrere (Gomez-Mestre, 2014). L’inici de la cresta caudal, que és convexa però poc elevada, està molt endarrerit, al final del cos. L’extrem de la cua és arrodonit. L’amplada de la boca és inferior a la distància entre els ulls (Barbadillo et al., 1999). La cua mesura aproximadament 1,5 vegades el cos (Gomez-Mestre, 2014). El color del dors és de marró fosc a gris fosc o negre. Membrana caudal sense taques conspícues, sense disseny o amb un clapejat fosc molt fi. A la gola sol distingir-se una taca blanquinosa (Barbadillo et al., 1999). Quan queda poc temps per la metamorfosi comença a canviar la coloració, marcant-se la línia clara dorsal i apareixent petites berrugues, que perduraran després de la metamorfosi (García París, 2004).

Hàbitat                                                                                               

  • Pot ocupar multitud d’hàbitats, des de zones costaneres o zones àrides fins a zones humides i muntanyoses per sobre dels 2.500 m d’altitud. També colonitza àrees amb forta influència antròpica com cultius i graveres.
  • Prefereix terrenys oberts amb sòls poc compactats, però pot aparèixer en qualsevol mena de biòtop sempre que hi hagi un lloc adequat per a realitzar la posta, constituït en general per punts d’aigua temporals d’escassa profunditat (Barbadillo et al., 1999). Pot realitzar la posta en diferents ambients, des de grans praderies d’inundació fins cossos d’aigua efímers formats en les cunetes dels camins o fins i tot en rodades de vehicles (Gomez-Mestre, 2014)., 2014).

Mapa de distribució

  • Viu al sud-oest i el centre d’Europa, a Portugal, Espanya, França, el sud-oest d’Irlanda, Gran Bretanya, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, Suïssa, Àustria prop de la frontera txeca, República Txeca, Polònia, Ucraïna occidental, Bielorússia, Lituània, Letònia, Estònia (cap al nord fins a la ciutat de Tallin), Rússia occidental (província de Kaliningrad), Dinamarca i Suècia (Kuzmin, 2017).
  • Present a la major part de la Península, i en totes les províncies espanyoles, en excepció de la regió cantàbrica i algunes àrees de l’interior (Gomez-Mestre, 2014).

Estat de conservació

  • Categoria global IUCN (2020): Preocupació Menor LC
  • Categoria España IUCN (2002): Preocupació Menor LC (Gomez-Mestre, 2014).

Moltes poblacions estan disminuint a causa de pressions antropogèniques, de les quals la principal és l’alteració de l’hàbitat (Kuzmin, 2017), que provoca la pèrdua de mitjans aquàtics temporals, base per a la seva reproducció. A més, els períodes perllongats de sequera també han provocat la desaparició d’algunes poblacions (Barbadillo et al., 1999).

Galeria d’imatges

Bibliografía: 

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Penísula Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).

García-París, M. (2004). Anura. Pp. 275-480. En: García-París, M., Montori, A., Herrero, P. (Eds.). Amphibia. Lissamphibia. En: Ramos, M. A. et al. (Eds.). Fauna Ibérica. Vol. 24. Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC, Madrid. 639 pp.

Gomez-Mestre, I. (2014). Sapo corredor – Epidalea calamita. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Martínez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés el 5 de juliol 2019)

Kuzmin, Sergius L. 2017 Epidalea calamita: Natterjack Toad http://amphibiaweb.org/species/130 University of California, Berkeley, CA, USA. (accés el 5 de juliol 2019)

Masó A. & Pijoan M. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias (Barcelona: Ediciones Omega; 2011).

IUCN SSC Amphibian Specialist Group. 2022. Epidalea calamita. The IUCN Red List of Threatened Species 2022: e.T54598A89700822. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T54598A89700822.en. Accessed on 19 July 2023.