Pelobates culpites (Cuvier, 1829)
ESP Sapo de espuelas EN Western spadefoot
Descripció
- Gripau gran que arriba als 100 mm de longitud total amb aspecte robust (Barbadillo et al., 1999) i rabassut (Arnold, 2002). Té el cap poc destacat i rostre arrodonit en el qual ressalten els seus prominents ulls, situats lateralment i de pupil·la vertical (Barbadillo et al., 1999). No presenta timpans externament visibles, ni tampoc glàndules parotídies aparents (Recuero, 2014). A la part superior del crani, la pell es troba unida a l’os i presenta un aspecte rugós i summament endurit en els exemplars més vells (Barbadillo et al., 1999). Sacs vocals absents. Les extremitats anteriors posseeixen quatre dits lliures, mentre que les posteriors tenen cinc dits units per membranes interdigitals ben desenvolupades (Recuero, 2014), dels quals el tubercle metatarsià, molt desenvolupat, forma un esperó afilat característic de color negre (Barbadillo et al., 1999). La pell és llisa i brillant (Recuero, 2014). Color de fons molt variable, blanquinós, groguenc, grisós, verdós o castany, amb o sense taques i/o jaspiat més fosc (Barbadillo et al., 1999). Ventralment presenten tons blanquinosos, groguencs o grisosos, a vegades amb taques fosques. Els ulls presenten l’iris de color platejat, groc o verd, amb reflexos metàl·lics i un fi reticular fosc (Recuero, 2014).
- Dimorfisme sexual: Les femelles semblen ser d’una mida lleugerament superior als mascles (Barbadillo et al., 1999), i sovint presenten taques dorsals més marcades, a vegades disposades en bandes longitudinals irregulars (García-París et al., 2004). Durant l’època de zel els mascles presenten a l’avantbraç una marcada inflor que correspon a un complex glandular i a més apareixen grànuls que, a vegades, s’estenen també per la mà (Barbadillo et al., 1999).
- Larva: Els capgrossos d’aquesta espècie es caracteritzen per arribar a una gran mida, amb individus de fins a 120 mm de longitud total (Boulenger, 1897). A vegades d’aspecte gelatinós. Amb la cresta caudal molt alta i convexa, iniciada als primers estadis quasi a l’altura dels ulls. Tenen l’extrem de la cua acabat en punta i els ulls situats en una posició elevada i molt separats entre si (Barbadillo et al., 1999). L’espiracle es troba al costat esquerre, amb orientació postdorsal (Recuero, 2014). Tenen una boca molt característica, amb denticles i bec de color negre. La coloració és variable, des de verd clar o groguenc fins a gris fosc i castany. Membrana caudal translúcida amb o sense un lleuger puntejat. A mesura que avança el desenvolupament, l’inici de la cresta dorsal es va retardant i el color es va aclarint. A les últimes etapes es distingeix ja és característic esperó negre (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
- Solen trobar-se en zones amb substrat arenós o almenys poc compactat que permeti enterrar-se sense dificultat (Recuero, 2014), en boscos, zones de muntanya baixa, cultius i a vegades marjals, inclús propers al mar; i pot trobar-se prop d’habitatges humans (Arnold, 2002). Generalment prefereixen zones d’altitud baixa o mitjana, normalment per sota dels 1.500 m, encara que en el Sistema Central se n’han trobat fins als 1.770 m sobre el nivell del mar (Cejudo, 1990). Utilitza com a zones de reproducció basses per la ramaderia, basses naturals, aiguamolls litorals, canteres abandonades amb aigua i, en menor mesura, abeuradors i fonts (Barbadillo et al., 1999).
- Aquesta espècie es troba a França, Portugal i Espanya (Kuzmin, 1999). Present a la península ibérica, així com a la costa del mediterrani i part de la costa atlàntica (al golf de Viscaya) de França. A la Península, falta a la cornisa Cantàbrica, Pirineus i àrees del sud-est (Barbadillo et al., 1999).
Estat de conservació
- Categoria global IUCN (2020): Vulnerable (A2ac3)
- Categoria España IUCN (2002): Casi amenaçada NT (Recuero, 2014)
- És l’amfibi més amenaçat de Galicia, amb un gran declivi de les seves poblacions durant les dècades de 1970 i 1980 (Recuero, 2014). Es tracta d’un amfibi molt discret i se sap molt poc sobre la seva problemàtica. La depredació per part de peixos introduïts, els atropellaments i la utilització de pesticides semblen ser les principals amenaces per aquest anur. A més, a escala local, els períodes perllongats de sequera afecten a nombroses poblacions (Barbadillo et al., 1999).
Galeria d’imatges
Bibliografia:
Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: guía de campo. Ediciones Omega, Barcelona.
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Editorial Planeta, Barcelona.
Boulenger G. A. 1897. The tailless batrachians of Europe. Part I. Ray Society, London . 211 pp.
Cejudo D. 1990. Nueva altitud máxima para Pelobates cultripes. Boletín de la Asociación Herpetológica Española, 1: 20.
García París M., Montori A., Herrero P. 2004. Amphibia, Lissamphibia. En: Ramos, M. A. et al. (Eds.). Fauna Ibérica, Vol. 24. Museo Nacional de Ciencias Naturales, CSIC. Madrid. 640 pp.
Kuzmin S. L. 1999. Pelobates cultripes: Western Spadefoot http://amphibiaweb.org/species/5269 University of California, Berkeley, CA, USA. (accés, 12 de julio de 2019)
Recuero E. (2014). Sapo de espuelas – Pelobates cultripes. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Martínez Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés, 12 de julio de 2019)
IUCN SSC Amphibian Specialist Group. 2022. Pelobates cultripes (errata version published in 2022). The IUCN Red List of Threatened Species 2022: e.T58052A215385409. Accessed on 19 July 2023.