Natrix astreptophora (López-Seoane, 1885) / Natrix natrix (Linnaeus, 1758)
ESP Culebra de collar mediterránea / Culebra de collar EN Iberian red-eyed grass snake / Grass snake
Descripció
La colobra de collaret mediterrania (Natrix astreptophora) i la colobra de collaret europea (Natrix natrix), es reconeixen actualment com a espècies diferents i no una com a subespècie de l’altra. Això no obstant, a causa de les seves semblances morfològiques, ecològiques i biològiques es tracten conjuntament en aquesta pàgina.
Ambdues són serpentes llargues que poden arribar a fer de 90 a 120 cm i 200 cm de longitud, respectivament. Presenten al voltant de 19 fileres d’escates carenades, a excepció de les escates més pròximes a la cua i a les escates ventrals. El cos de l’adult presenta una coloració dorsal de fons de tons bruns, grisos i, més ocasionalment, ataronjats i verds blavosos o turqueses. De forma vestigial a la coloració del juvenil, els adults poden presentar repartits al llarg del cos, diversos punts foscos més difuminats i, a la vora del coll, a vegades, també es pot apreciar unes taques brunes o fosques del collaret que tenen els juvenils. Cal remarcar que els exemplars adults de N. natrix tendeixen més a conservar la coloració i patró del collaret juvenil que els exemplars de N. astreptophora. Ventralment, les escates tenen colors més pàl·lids de crema, taronja, blau i blanc (aquest últim, sobretot, en N. natrix), juntament amb taques fosques de formes rectangulars que es disposen de forma irregular (Burgos, s/f) (García-Salmerón et al., 2024) (Pleguezuelos, 2016).
Tenen un cap ben diferenciat de la resta del cos. És important destacar la presència d’una escata loreal entre les escates postnasal i preocular, com la resta de les Natrix. Es diferencien de la Natrix maura per tindre tres escates postoculars. El cap de l’exemplar adult no presenta gaires dissenys destacables. Les escames més dorsals del cap són llises i de la mateixa coloració que el cos; així i tot, les escames supralabials tenen franges fosques entre elles (les quals són més gruixudes en N. natrix), mentre que les vores inferiors són de colors més semblants a les escames ventrals. Els ulls són grans, amb pupil·les rodones i l’iris de colors taronja i vermell en N. astreptophora i més groguencs en N. natrix (García-Salmerón et al., 2024) (Pleguezuelos, 2016).
Dimorfisme sexual: La diferència més notable és que les femelles arriben a tindre cossos més allargats que els mascles. Aquesta distinció està present tant en ambdues espècies (Pleguezuelos, 2016).
Cal afegir també, que les femelles de N. astreptophora també tenen una coloració més uniforme, ja que gairebé no tenen vestigi de les taques fosques al llarg del cos o el collaret nucal, mentre que en mascles no acostumen a desaparèixer del tot (Burgos, s/f).
Juvenil: Tenen cossos amb coloracions més brunes o fins i tot de tonalitats més fosques en N. natrix. Presenten els punts negres ben contrastats i presenten un collaret format per una primera línia fosca, una banda de color blanc groguenc i una segona banda de color negre a sota del primer. Aquests desapareixeran, total o parcialment, a mesura que l’individu creixi. Cal remarcar que aquests collarets sovint es veuen dividits per l’eix vertebral, especialment la segona banda. A partir dels collarets, el cap és d’un color més fosc a excepció de les escates pre i postoculars i les supralabials, les quals són de colors més clars (García-Salmerón et al., 2024) (Pleguezuelos, 2016).
Hàbitat
Les colobres de collaret poden trobar-se en diferents hàbitats de climes eurosiberians. Algunes poblacions prefereixen viure a prop de zones de boscos d’alzinars, fagedes, rouredes, suredes… Altres poblacions, sobretot a les regions més àrides, viuen més a prop de rius, llacs, pantans, aiguamolls i prats fluvials (García-Salmerón et al., 2024).
Tot i que ambdues espècies poden viure en hàbitats similars, la colobra ibèrica freqüenta les zones de bosc, mentre que les N. natrix es troben més concentrades en zones amb abundant aigua i refugis artificials (Fishipedia, s/f).
Distribució: N. astreptophora i N. natrix
Tot i que es creia abans que la N. astreptophora era la variant ibèrica de N. natrix, més tard es va comprovar que ambdues serps no contactaven geogràficament (García-Salmerón et al., 2024).
Observacions de N. astreptophora s’han enregistrat tant a la península Ibèrica com al nord-est d’Àfrica. A la península es troba distribuïda a totes les províncies, tot i que en certes regions com el sud de Múrcia i bona part d’Almeria, gairebé no se’n troben a causa de l’aridesa. També pot trobar-se en un gran gradient altitudinal, ja que s’ha pogut trobar tant a nivell del mar com a 3200 metres d’altitud a Serra Nevada (Pleguezuelos, 2018).
Per altra banda, N. natrix ha sigut enregistrada a la gran majoria dels països d’Europa, amb l’excepció d’Espanya. Es troba en menys abundància en països nòrdics com Noruega, Suècia i Finlàndia. Es reparteix també per gran part de Rússia, Mongòlia, Turquia, Geòrgia i Kazakhstan. Podem trobar alguns exemplars al Regne Unit i a l’Iran (Aghasyan et al., 2021).
Estat de conservació
Categoria Espanya IUCN (2002) per N. astreptophora: Preocupació Menor LC (Pleguezuelos, 2018)
Categoria global IUCN (2022) per N. astreptophora: Preocupació Menor LC (Bowles, 2024)
Categoria global IUCN (2016) per N. natrix: Preocupació Menor LC (Aghasyan et al., 2021)
Donat que és una espècie que fins fa poc era considerada subespècie de la N. natrix, es requereix més recerca sobre la distribució geogràfica i estat de conservació de N. astreptophora. Tanmateix, tot i la seva ampla distribució, les observacions locals semblen estar disminuint, com és el cas del delta de l’Ebre (García-Salmerón et al., 2024). En canvi, aquest no és el cas de N. natrix, que sembla mantenir les seves poblacions estables tot i afrontar amenaces com la modificació del seu medi (Aghasyan et al., 2021) (Pleguezuelos, 2016).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Aghasyan, A., Avci, A., Tuniyev, B., Crnobrnja-Isailović, J., Lymberakis, P., Andrén, C., Cogălniceanu, D., Ananjeva, N.B., Üzüm, N., Orlov, N.L., Podloucky, R., Tuniyev, S., Kaya, U., Ajtic, R., Vogrin, M., Corti, C., Pérez Mellado, V., Sá-Sousa, P., Cheylan, M., Pleguezuelos, J., Sterijovski, B., Nettmann, H.K., Borczyk, B., Schmidt, B., Meyer, A., Lau, M., Borkin, L., Milto, K., Golynsky, E., Belouskova, A., Rustamov, A, Nuridjanov, D. & Munkhbayar, K. 2021. Natrix natrix. The IUCN Red List of Threatened Species 2021: e.T165594334A545209. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2021-3.RLTS.T165594334A545209.en.
Bowles, P. 2024. Natrix astreptophora (Europe assessment). The IUCN Red List of Threatened Species 2024: e.T165594036A207063147. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2024-1.RLTS.T165594036A207063147.en.
Burgos, J.F; Natrix astreptophora. (s/f). Asociación Herpetológica Timon. https://www.asociaciontimon.org/especies/natrix-astreptophora/
Culebra de collar • Natrix natrix • Reptil. (s/f). Fishipedia. https://www.fishipedia.es/reptil/natrix-natrix
García-Salmerón A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Martínez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ortí F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Guía dels rèptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cossetània; 2024)
Pleguezuelos, J. M. (2016). Culebra de collar – Natrix natrix. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles.
Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/
Pleguezuelos, J. M. (2018). Culebra de collar mediterránea – Natrix astreptophora. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Sanz, J. J., Martínez-Freiría, F. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/