Timon lepidus (Daudin, 1802) / Timon nevadensis (Buchhloz, 1936)
ESP Lagarto ocelado / Lagarto bético EN Ocellated Lizard / Sierra Nevada Ocellated Lizard
Descripció
El llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) i el fardatxo cendrós (Timon nevadensis), es reconeixen actualment com a espècies diferents. Això no obstant, a causa de les seves semblances morfològiques, ecològiques i biològiques es tracten conjuntament en aquesta pàgina.
Són dels llangardaixos més grans de la Península, ja que arriben a assolir entre 24 i 26 cm de longitud cefalo-caudal i fins als 70 cm de longitud total. Tenen un aspecte general robust, amb el tronc més aviat cilíndric i amb fortes potes. El cap és prominent i alt. Tenen entre 58 i 88 fileres d’escates dorsals granulades lleugerament carenades i entre 27 i 36 fileres d’escates ventrals imbricades. La cua és molt llarga, i està recoberta per escates rectangulars amb una marcada quilla disposades en anells. Ambdós presenten un collaret recobert d’escates petites i serrades, que separa el cos del cap. Aquest és triangular i és més estret i allargat en T. nevadensis, el qual també presenta la placa occipital, l’escata interparietal i la frontal més estretes (Barbadillo et al., 1999) (García-Salmerón et al., 2024).
Les seves coloracions dorsals recorden a un mosaic. El T. lepidus es caracteritza pels seus colors verds i groguencs amb jaspiat fosc, amb dues o tres fileres de taques blaves o “ocels” als flancs, que poden estar envoltades de negre. Aquests colors es poden veure més apagats al cap i a la cua, la qual adquireix una tonalitat marró uniforme quan es troba en procés de regeneració. Ventralment, posseeix un color generalment blanc uniforme o d’un groc tènue, sense taques (Barbadillo et al., 1999).
Per altra banda, T. nevadensis mostra un color de fons marró grisenc o verds més foscos, tot mantenint l’aspecte de mosaic i els ocels de color blau als flancs, tot i que no acostumen a estar envoltades de negre. Les seves extremitats posteriors i la cua mantenen coloracions brunenques o fins i tot ataronjades, mentre que les potes de davant i el musell tenen tonalitats verdes o turqueses. Ventralment, són de colors pàl·lids o blancs (García-Salmerón et al., 2024).
Dimorfisme sexual: Generalment, les diferències entre mascles i femelles són similars en ambdues espècies. El cap dels mascles és considerablement més ample i llarg, mentre que les femelles tenen un cos una mica més estilitzat i un colorit més viu i vistós, amb els ocels més definits, especialment en T. nevadensis. Els mascles presenten, a més, porus femorals molt desenvolupats en l’època de reproducció (Barbadillo et al., 1999).
Juvenil: Els nounats d’ambdues espècies estan recoberts completament d’ocels groguencs vorejats de fosc sobre una coloració de fons grisenca, bruna o verdosa; on els exemplars de T. lepidus presenten un fons més bru, mentre que els juvenils de T. nevadensis tenen un fons més verdós. A mesura que els individus creixen, el vorejat fosc dels ocels acostumen a fusionar-se entre si, mentre que els ocels laterals esdevenen més blavosos i els dorsals es difuminen progressivament (Barbadillo et al., 1999) (García-Salmerón et al., 2024).
Hàbitat
El T. lepidus es troba en una àmplia varietat d’hàbitats cultivables o no conreats des del nivell de mar fins a més de 2.000 m als Alps i els Pirineus, i fins a 2.100 m al sud d’Espanya, encara que és menys comú a elevades altituds. És una espècie característica de les regions sotmeses a clima mediterrani. Dins d’aquestes, però, és considerada una espècie eclèctica que pot trobar-se sota condicions molt diferents.
Ambdues espècies de llangardaix prefereixen matollars oberts, oliveres i vinyes, vores de camins, clarianes del bosc, etc., prenent el sol a les vores de les carreteres (García-Salmerón et al., 2024). També es troben a llocs amb abundància de refugis en forma de cúmuls de pedra i pedregars, murs, tarteres o arbustos espessos. En contra, eviten els llocs molt humits i ombrívols, els vessants poc assolellats i el bosc o matoll excessivament dens (Barbadillo et al., 1999) (Mateo, 2017).
Distribució: T. lepidus i T. nevadensis
T. lepidus viu a la península Ibèrica i al terç sud de França, i arriba a tocar el sector nord-occidental d’Itàlia. Es distribueix uniformement al llarg de la península, a excepció d’una franja dels Pirineus, les illes Balears i Canàries. Hi ha poblacions insulars a les illes Berlanga (Portugal), Sálvora (La Corunya), Arosa, Cortegada, Monteagudo-Far, Ons, Sant Martín i Toja Gran (Pontevedra), l’Olla, Mitjana i Tabarca (Alacant) i Palomas (Múrcia) (Barbadillo et al., 1999).
T. lepidus tampoc està present al sud-est de la península Ibèrica que recull Andalusia, Múrcia, part del País Valencià i petites regions concretes del sud d’Aragó i Catalunya. Aquesta regió està ocupada per T. nevadensis (García-Salmerón et al., 2024).
Estat de conservació
Categoria Espanya IUCN (2002) per T. lepidus: Preocupació Menor LC (Mateo, 2002)
Categoria global IUCN (2022) per T. lepidus: Preocupació Menor LC (Bowles, 2024a)
Categoria Espanya IUCN (2002) per T. nevadensis: Gairebé Amenaçada NT (Mateo, 2002)
Categoria global IUCN (2022) per T. nevadensis: Preocupació Menor LC (Bowles, 2024b)
La mala fama d’animal nociu, que va justificar les campanyes institucionals d’erradicació en els anys 70, quan T. nevadensis encara era considerat subespècie de T. lepidus, també va causar un injustificat retard en la seva protecció. Per exemple, la llei 1381/1980 i el posterior Decret 439/1990 consideraven al llangardaix ocel·lat com un dels pocs rèptils espanyols que no mereixia protecció. Caldria esperar que el 1985 Espanya ratifiqués el tractat de Berna sobre Conservació de la vida silvestre i el medi natural a Europa perquè el fardatxo entrés per la porta del darrere a formar part de les espècies espanyoles protegides.
Galeria d’imatges
Bibliografia
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Penísula Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
Bowles, P. 2024a. Timon lepidus. The IUCN Red List of Threatened Species 2024: e.T218293375A137858480. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2024-1.RLTS.T218293375A137858480.en.
Bowles, P. 2024b. Timon nevadensis. The IUCN Red List of Threatened Species 2024: e.T200064594A207063060. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2024-1.RLTS.T200064594A207063060.en.
García-Salmerón A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Martínez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ortí F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Guía dels rèptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cossetània; 2024)
Mateo J.A. 2002. Lacerta lepida (Daudin, 1802). Lagarto ocelado. Pp. 225-227. En: Pleguezuelos J. M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid
Mateo, J. A. 2017. Lagarto ocelado – Timon lepidus. A: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org