Pelodytes punctatus (Daudin, 1802)

ESP Sapillo moteado común EN Common parsley frog

Descripció

  • Gripau de mida petita que arriba fins als 50 mm de longitud corporal, encara que habitualment sol ser de menor mida (Barbadillo et al., 1999). Anur amb aspecte gràcil i amb les potes bastant llargues (Arnold, 2002). Presenta un morro allargat, amb els orificis nasals localitzats a l’extrem distal i amb els ulls relativament grans i amb la pupil·la vertical (Escoriza, 2017). Membres anteriors amb quatre dits elongats, mentre que els posteriors tenen cinc dits molt allargats (especialment el quart) que estan recorreguts per replecs cutanis ben visibles al llarg de la seva longitud (Barbadillo et al., 1999). Hi ha tres tubercles subarticulars palmars poc marcats a les extremitats anteriors, i tan sols un tubercle metatarsià al primer dit de les extremitats posteriors (Escoriza, 2017). El timpà és indistingible, però sovint és visible i hi ha absència de les glàndules paròtides (Arnold, 2002). La pell és granulada en la major part del dors i més llisa a la zona ventral i gular. També presenta plecs dorsolaterals discontinus que s’estenen des de l’ull fins al terç caudal del cos (Escoriza, 2017). Part dorsal amb coloració de fons blanquinosa, groguenca, tirant de crema a castanya-verdosa, amb les berrugues generalment de color verd o marró més fosc, ocasionalment rogenques. Així mateix, poden existir taques o jaspiats castanys o verdosos. A vegades apareix una zona clara en forma de X a l’esquena. Tenen l’iris daurat, més o menys tacat amb colors foscos, especialment a la meitat inferior (Barbadillo et al., 1999). Tenen el ventre clar, en ocasions amb petites taques fosques distribuïdes de forma irregular (Escoriza, 2017).
  • Dimorfisme sexual: Les femelles arriben a major mida i pes (Barbadillo et al., 1999). Ambdós sexes són molt similars morfològicament i no hi ha dimorfisme sexual. Durant el període de reproducció els mascles mostren callositats nupcials que s’estenen de forma simètrica a les extremitats anteriors, a les cuixes i a les parts ventral i gular. Els mascles també mostren un sac vocal intern, que li proporciona a la regió gular un matís gris lilós (Escoriza, 2017).
  • Larva: Generalment arriben fins als 60-65 mm de longitud total. Les larves que es desenvolupen en temperatures més baixes (habitualment les postes es fan a la tardor) solen ser de major mida per a un mateix estadi del desenvolupament (Escoriza, 2017). Cos robust, amb els ulls en posició elevada i que sobresurten dorsalment. Tenen l’espiracle situat al costat esquerre. Cua 1,5 vegades la longitud del cos o una mica més llarga, amb l’extrem obtús i arrodonit. Inici de la cresta dorsal per darrere del nivell de l’espiracle, convexa, amb la màxima altura cap a la meitat de la cua (Barbadillo et al., 1999). Color general de marró verdós a groguenc, a vegades mostrant un motejat daurat, amb el vel caudal translúcid i algunes taques disperses. Les línies laterals sensorials són patents, i recorren el dors, especialment en estadis avançats del desenvolupament. Part muscular de la cua de color uniforme o amb petites taques irregulars (Escoriza, 2017). A contrallum, s’observa una membrana caudal amb un ratllat fosc molt fi basat en línies diagonals que formen un disseny reticulat típic de l’espècie (Barbadillo et al., 1999).

Hàbitat

  • Generalment es troba en hàbitats lleugerament humits, fins als 1.500 m d’altitud (Arnold, 2002). Habita estepes cultivades, màquia i zones deltaiques i maresmes litorals. Localment pot ocupar els marges d’hàbitats forestals, com són les sureres, les rouredes i els pinars (Escoriza, 2017). Es troba molt associat a zones calcàries (Barbadillo et al., 1999). És una espècie pionera, que pot ocupar zones alterades, sent freqüent en canteres abandonades (Escoriza, 2017).

Mapa de distribució

  • Es troba a Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Espanya (Kuzmin, 1999). Al nord-oest de França arriba als departaments Nord i Pas-de-Calais, on és rar i localitzat. A Itàlia es distribueix per gran part litoral de la Liguria i arriba a l’interior, a la regió de Piemonte. A la Península Ibérica l’espècie està limitada a l’extrem nord-est, a las províncies de Girona, Lleida i Barcelona (Escoriza, 2017).

Estat de conservació

  • Categoria global IUCN (2020): Preocupació menor LC
  • Categoria Espanya IUCN: Preocupació menor LC (Escoriza, 2017)
  • L’espècie no es troba amenaçada a nivell global, tot i que s’ha constatat el declivi d’algunes poblacions perifèriques a Itàlia i a França, caudades per les pertorbacions de l’hàbitat (Escoriza, 2017). Les seves amenaces principals són la pèrdua, fragmentació i la degradació de l’hàbitat (Kuzmin, 1999). Les espècies invasores també poden ser un factor amenaçador d’aquesta espècie (Escoriza, 2017).

Galeria d’imatges

Bibliografia: 

Arnold N., Ovenden D. 2007. Reptiles y Anfibios: guía de campo. Ediciones Omega, Barcelona.

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Editorial Planeta, Barcelona.

Kuzmin S. L. 1999. Pelodytes punctatus: Parsley Frog http://amphibiaweb.org/species/5266 University of California, Berkeley, CA, USA. (accés, 15 de juliol de 2019)

Escoriza D. (2017). Sapillo moteado septentrional – Pelodytes punctatus. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Sanz, J. J., Martínez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés, 15 de juliol de 2019)

IUCN SSC Amphibian Specialist Group. 2022. Pelodytes punctatus (amended version of 2020 assessment). The IUCN Red List of Threatened Species 2022: e.T173111497A218083218. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2022-2.RLTS.T173111497A218083218.en. Accessed on 19 July 2023.