Hyla molleri (Linnaeus, 1758)
ESP Ranita de San Antonio // Ranita de San Antón EN European tree frog
Descripció
Granota de mida petita, pot arribar fins a 50 mm de longitud. Cap ample i morro curt. Pupil·la i iris daurat amb un motejat negre. Timpà visible, de mida similar a la meitat de la de l’ull. Extremitats anteriors curtes, amb els dits lleugerament palmejats i tubercles subarticulars i palmars petits i tous. Les extremitats posteriors són llargues i àgils, els dits estan palmejats i presenten tubercles subarticulars i un tubercle metatarsià intern. Els dits de les extremitats anteriors i posteriors presenten discs adhesius als seus extrems. Coloració dorsal d’un to verd claret intens i uniforme, tot i que també hi poden aparèixer tons groguencs, grisencs o blaus. La coloració ventral és blanca o groguenca. Presenta una banda lateral fosca que recorre tot el cos de manera longitudinal des del morro, passant per l’ull i el timpà, i que en la regió lumbar dibuixa un bucle cap a la zona antero-dorsal (Ortiz-Santaliestra, 2015).
Dimorfisme sexual: els mascles tenen un sac vocal que quan està inflat és més gran que el propi cap, i quan està desinflat forma plecs a la gola amb una textura i coloració diferents a la resta de la pell ventral. Durant l’època de zel, el mascle desenvolupa petites callositats nupcials en el primer dit de les extremitats anteriors(Ortiz-Santaliestra, 2015).
Larva: els capgrossos poden arribar a mesurar fins uns 45 mm. Presenten una coloració dorsal y lateral marronosa amb un costat clar de to verdós i reflexes metàl·lics, i una coloració ventral de tons molt clars. A la cua trobem una banda longitudinal fosca (a la zona medial i a la regió dorsal); a vegades apareix també una segona banda fosa a la zona ventral. L’espiracle es troba a la part ventral esquerra, l’anus es situa a la part dreta del cos, amb una obertura allargada. Les crestes caudals estan molt desenvolupades; aquestes presenten petites taques fosques. L’extrem final de la cua és punxegut (Ortiz-Santaliestra, 2015).
Hàbitat
Viu des del nivell del mar fins als 2.140 m d’altitud. Té preferència pels substrats silicis. Per reproduir-se requereix de medis estables amb abundant vegetació aquàtica on depositar les seves masses d’ous (Ortiz-Santaliestra, 2015). El seu hàbitat típic requereix de masses d’aigua permanents, una bona cobertura vegetal i de la presència de vegetació de riera (Rafael Márquez, Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España).
S’estén per la península Ibèrica i el sud de França, tot i que el seu límit septentrional no està clarament delimitat, per tant podria arribar fins a Bretanya. A la península Ibèrica es distribueix pel nord i el centre, arribant a latituds més meridionals a la zona oest. Trobem el seu límit oriental en les tres províncies aragoneses, Cuenca i Albacete. Al centre arriba fins Sierra Morena, a Jaén, Córdoba i Sevilla, i més a l’oest a Huelva. És present a totes les regions de Portugal excepte en els arxipèlags, i a totes les comunitats autònomes peninsulars exceptuant Catalunya, la Comunitat Valenciana i Murcia. També és absent a les províncies d’Almeria, Granada i Cadis (Ortiz-Santaliestra, 2015).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2022): Preocupació menor LC
Categoria Espanya IUCN ():
La seva distribució pot estar disminuint a les zones més seques de la península per destrucció o alteració dels llocs on l’espècie es reprodueix. La seva conservació depèn de la disponibilitat i qualitat dels punts d’aigua i de la vegetació de riera. Les poblacions presents al sud-est i sud-oest de la península estan molt aïllades, fet pel qual són més vulnerables (Rafael Márquez, Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España).
Galeria d’imates
Bibliografia
Ortiz-Santaliestra, M. E. (2015). Ranita de San Antonio – Hyla molleri. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A.,Martínez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/
https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/anfibios_23_tcm30-98898.pdf (Rafael Márquez, Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España).
IUCN SSC Amphibian Specialist Group. 2022. Hyla molleri. The IUCN Red List of Threatened Species 2022: e.T82493101A89696457. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T82493101A89696457.en. Accessed on 30 August 2023.