Hyla meridionalis (Boettger, 1864)
ESP Ranita meridional EN Mediterranean tree frog
Descripció
Granota d’uns 6,5 cm de longitud amb el cap curt i el morro rombe, sense glàndules paròtides (Barbadillo et al., 1999). Presenta un aspecte esvelt amb les potes llargues i la pell llisa (Van der Meijden, 2011). Té els ulls prominents, amb la pupil·la horitzontal i el·líptica. Generalment amb el timpà conspicu. Té les potes anteriors i posteriors amb quatre i cinc dits respectivament, acabades en discs o ventoses adhesives i amb membranes interdigitals relativament ben desenvolupades a les potes posteriors (Barbadillo et al., 1999). Posseeix tubercles subarticulars i manca de tubercles palmars. Els membres posteriors tenen un tubercle metatarsal intern de forma ovalada i un altre extern poc prominent (Silero, 2014). La majoria de les vegades sol ser de color verd brillant, però pot ser castanya o groguenca, a vegades amb petitets pintes fosques (N. Arnold, 2002). També s’han observat individus amb coloració total o parcialment blavosa (axantisme causat per l’absència de cromatòfors xantòfors). Tenen una franja lateral fosca que s’inicia a l’orifici nasal, passa per sobre de l’ull i el timpà fins a difuminar-se a la regió axil·lar (Barbadillo et al., 1999). Iris de color daurat tirant a marronós (Van der Meijden, 2011). El seu ventre és de color crema, groguenc o blanc, la gola pot presentar tons verdosos (Barbadillo et al., 1999).
Dimorfisme sexual: Les femelles arriben a major mida. Els mascles presenten un sac vocal ben desenvolupat que, en repòs, es manifesta com a plecs cutanis a la gola i que adquireixen tonalitats de verdoses a ennegrides. Durant l’època de zel, els mascles solen desenvolupar unes petites excrescències al dit intern de cada mà, no sempre perceptibles (Barbadillo et al., 1999).
Larva: Larva petita que no sol superar els 40 mm, encara que excepcionalment pot arribar als 50 mm. Tenen l’obertura de l’anus dirigida cap al cantó dret (Barbadillo et al., 1999), de forma allargada i en contacte amb el vorell inferior de la cresta caudal (Silero, 2014), mentre que l’espiracle es troba al flanc dret. La cresta caudal neix dorsalment molt avançada, quasi a l’altura dels ulls. Presenta la membrana caudal molt convexa, tant superiorment com inferiorment. Té la cua acabada en punta. Presenta el dors amb tonalitats verdoses o groguenques més o menys fosques, amb taques daurades. Ventralment presenta tons més clars. En la regió de la cua solen existir dues franges o línies longitudinals de color fosc (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
Viu generalment en llocs humits amb bona cobertura vegetal, en terres baixes i clima càlid, tot i així en algunes zones s’ha localitzat a altituds majors de 700 m i a Catalunya supera els 1.000 m. S’oculta entre la vegetació de ribera, esbarzerars i canyissars, i fora de l’època de cria es pot trobar més lluny de l’aigua, sovint encimbellada a la vegetació. Els llocs de posada poden ser tolles temporals, regueres i prats inundats, encara que també es reprodueix en piscines abandonades i enclavaments similars (Barbadillo et al., 1999).
Es troba en horts i cultius de fruiters, vinyes, jardins i zones arbrades o arbustives, i a Canàries ocupa principalment plantacions de plàtan (N. Arnold, 2002).
Es troba a Algèria, França, Itàlia, Mònaco, el Marroc, Portugal i Espanya
L’àrea general ocupada a Europa s’estén des del sud de França i el nord-oest d’Itàlia, fins al sud de Portugal i Espanya, inclosa Menorca, a les Illes Balears i les Illes Canàries. També es troba en el nord-oest d’Àfrica, al Magrib (Van der Meijden, 2011).
A la península ibèrica habita el quadrant sud-occidental, l’extrem nord-oriental i alguns punts aïllats al nord del sistema central i de Múrcia (Barbadillo et al., 1999).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2020): Preocupació menor LC
Categoria Espanya IUCN (2002): Casi amenaçada NT (Silero, 2014)
La ràpida destrucció de biòtops reproductors i l’ús intensiu de pesticides, tots dos degut a la pèrdua dels mètodes agrícoles tradicionals, podrien modificar la situació actual en un curt període de temps (Van der Meijden, 2011). A més, la destrucció de la vegetació de ribera i altres factors que alteren el seu hàbitat i els medis aquàtics constitueixen amenaces clares a la supervivència de l’espècie (Barbadillo et al., 1999).
Les localitats més aïllades, com la del País Basc, estan subjectes a major risc d’extinció (Barbadillo et al., 1999).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Penísula Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: guía de campo, todas las especies de España y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).
Sillero, N. (2014). Ranita meridional – Hyla meridionalis. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Martínez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/ (accés 8 de julio 2019)
Van der Meijden, A. 2011 Hyla meridionalis: Mediterranean Tree Frog http://amphibiaweb.org/species/867 University of California, Berkeley, CA, USA. (accés 8 de julio 2019)
IUCN SSC Amphibian Specialist Group. 2022. Hyla meridionalis. The IUCN Red List of Threatened Species 2022: e.T173109790A89701354. Accessed on 19 July 2023.