Podarcis hispanicus (Sinònim: Podarcis hispanica; Steindachner, 1870)
ESP Lagartija común // Lagartija hispánica // Lagartija ibérica EN Iberian wall lizard
Descripció
- Sargantana d’aspecte generalment esvelt i grandària notablement variable, entre 3,7 i 7 cm de longitud cap-cos. Cap generalment aplanat, de manera que les òrbites oculars sobresurten per sobre del mateix. Es comptabilitzen de 43 a 73 escates dorsals petites i granulars, en una línia transversal en el centre del cos. Coloració molt variable. El dors té tons que van del marró clar al verd intens amb taques dorsals negroses disperses, tot just aparents en els individus d’algunes poblacions o profusament distribuïdes en els d’altres. De vegades apareixen taques fosques dorsals que formen una banda o línia central (línia vertebral). Els costats solen tenir taques negroses i trobar-se més pigmentats que el dors. El ventre, de fons blanquinós o groguenc, sol no tenir taques fosques; quan existeixen, aquestes estan situades únicament en les escates ventrals de les files longitudinals més externes de cada costat. La gola normalment no posseeix taques o bé aquestes són definides, de vores nítides i circumscrites també a les zones laterals. En molts mascles i en algunes femelles el ventre pot ser vermell marró, i no només a la primavera, durant el període d’aparellament, sinó fins i tot en ple hivern (Barbadillo et al., 1999).
- Dimorfisme sexual: els mascles són una mica més grans que les femelles i posseeixen caps més robusts i potes i cua relativament més llargues. En els mascles, el dors sol presentar un disseny reticulat, amb taques fosques disperses irregularment sobre el fons, que és més clar. En les femelles, aquest reticulat sol ser menys intens o bé no existir; en aquest últim cas, el dors presenta tonalitats brunes o verdoses uniformes. A més, és característic de moltes poblacions ibèriques que les femelles tinguin dues línies dorsolaterals nítides de color blanc, crema o verd. Aquestes línies es troben interiorment flanquejades per bandes més fosques i de vores irregulars (Barbadillo et al., 1999).
- Juvenil: els nounats tenen una longitud cap-cos compresa generalment entre 22 i 26 mm i un pes mitjà al voltant dels 0,3 g. Els juvenils són similars en disseny als adults, en general amb menor o molt escassa pigmentació ventral. En moltes poblacions la cua és verdosa o blavosa, ben contrastada respecte a la resta del tronc, en el qual, dorsalment, dominen les tonalitats marrons (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
- Al sud de la seva àrea arriba fins als 2.500 m d’altitud. Sol ser una espècie enfiladissa que es troba en roques, desmunts de carretera, murs, parapets i afloraments, i fins i tot, en troncs d’arbres en alguns llocs (E. N. Arnold, 2002).
- Ocupa una àmplia varietat d’hàbitats que, en general, estan lligats a substrats rocosos; d’aquesta manera, es comporta com l’espècie més rupícola entre tots els lacèrtids ibèrics. Només exhibeix una conducta arborícola quan falta l’element rocós, com passa en algunes zones llevantines i al sud de la Península. Trobada des del nivell del mar fins a una altitud de 3.480 m a Sierra Nevada. És característic que assoleixi majors altituds en els massissos muntanyosos més meridionals (Barbadillo et al., 1999).
- Península Ibèrica i part oest del litoral mediterrani francès, endinsant-se fins Tolosa i Lió. També en el nord-oest d’Àfrica, des del Marroc fins a l’est com Tunísia (E. N. Arnold, 2002).
- Present en gairebé tota la península Ibèrica, sud de França i àrees muntanyoses o costaneres del nord d’Àfrica. Pel nord, el seu límit oriental se situa al massís central francès. Per l’oest arriba fins al sud de Galícia (en aquest cas, no sobrepassa la isoterma dels 14ºC de temperatura mitjana anual). Sembla faltar també d’algunes zones costaneres asturianes i càntabres. S’ha citat en nombroses illes i illots costaners mediterranis i atlàntics (Barbadillo et al., 1999). També és present a Portugal (Jose Antonio Mateo Miras, 2009).
Estat de conservació
- Categoria en Global: Preocupació menor LC (Jose Antonio Mateo Miras, 2009).
- Aquesta espècie figura en l’Anex III del Conveni de Berna i es presumeix que està present en diverses àrees protegides.
Bibliografia:
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Penísula Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
Nicholas Arnold y Denys Ovenden. Reptiles y anfibios: guía de campo, todas las especies de España y de Europa descritas e ilustradas en color (Barcelona: Ediciones Omega; 2002).
Jose Antonio Mateo Miras, Marc Cheylan, M. Saïd Nouira, Ulrich Joger, Paulo Sá-Sousa, Valentin Pérez-Mellado, Iñigo Martínez-Solano 2009. Podarcis hispanicus. The IUCN Red List of Threatened Species 2009: e.T61548A12513281. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2009.RLTS.T61548A12513281.en. Downloaded on 09 January 2019 (accés, 9 de gener 2019).
Webgrafia: