Zamenis scalaris (Schinz, 1822)
ESP Culebra de escalera EN Ladder snake
Descripció
Serp que arriba a mesurar, de mitjana, els 120 cm de longitud total. Presenta entre 25 i 29 fileres d’escates llises a la banda dorsal del seu cos. La seva coloració canvia molt al llarg del cicle d’una serp blanca. El cos de l’adult té una coloració de fons de color marró crema o beix que es torna un marró més fosc o cendrós a mesura que envelleixen. Tenen dues línies gairebé paral·leles longitudinals que recorren des del seu coll fins al principi de la cua. Els adults més joves també presenten unes taques laterals que també es perden amb l’edat. Ventralment, sempre són d’un color groguenc pàl·lid (García-Salmerón et al., 2024).
El cap està ben definit i diferenciat. És ample, amb un musell punxegut a causa de l’escata rostral prominent que es troba lleugerament per sota de les internasals. En adults, el cap presenta unes franges fosques que van des dels ulls fins a les últimes escates supralabials i unes altres que es troben sota els ulls i arriben fins a la mandíbula inferior (Barbadillo et al., 1999). El seu cap acostuma a presentar escates loreals (entre les preoculars i postnasals) (García-Salmerón et al., 2024).
Dimorfisme sexual: No hi ha una distinció evident entre mascles i femelles. El mascle acostuma a tenir una cua més llarga i un cap més ample. Per altra banda, les femelles tenen un major nombre d’escates ventrals i les adultes, acostumen a presentar la coloració d’adult jove més que la de l’adult vell (Barbadillo et al., 1999).
Juvenil: Els nounats mesuren entre 20 i 30 cm. La seva coloració és molt diferent de la dels adults, ja que aquests presenten un color de fons de tons més clars (grisos, grocs) que afavoreixen al contrast del seu patró. El seu cos presenta una única filera de barres fosques disposades de forma transversal i interrompudes que recorden a uns esglaons; també presenten múltiples taques fosques pels costats. Al cap, presenten un collar també fosc, les franges fosques oculars que es mantenen en adults i una taca en forma de V al musell que es perdrà en la forma adulta. A mesura que van creixent, quan arriben al voltant dels 40 cm de longitud, la coloració de fons perd la tonalitat pàl·lida. També les barres del dors i les taques dels laterals es difuminen molt, deixant les dues línies longitudinals, fines però ben marcades, que s’engruixiran en arribar a adult (García-Salmerón et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
Acostuma a viure en climes mediterranis i submediterranis. Pot trobar-se sobretot en zones de matollars i boscos tals com pinedes, rouredes seques i alzinars. També es pot trobar pròxima a ambients més antropitzats, tals com cultius de secà, runes i, fins i tot, habitatges rurals per buscar l’ombra o rosegadors (García-Salmerón et al., 2024).
Per la seva biologia termòfila, acostuma a viure per sota dels 700 msnm en zones assolellades. Prefereix zones de transició, com límits de boscos, marges de camins i matollars poc frondosos (Barbadillo et al., 1999).
Aquest ofidi es troba principalment a la península Ibèrica i pel sud-est de França. A la península, es distribueix gairebé per tota la seva extensió a excepció de la zona més nord, que inclou bona part del Pirineu i la resta de franja eurosiberiana que està en contacte amb l’oceà atlàntic (Barbadillo et al., 1999).
La serp blanca travessa els Pirineus des de la península fins a França i es distribueix per l’arc mediterrani francès gairebé fins a tocar la zona de Ligúria, Itàlia.
També es pot trobar a les illes Balears i les illes d’Ieras, sent aquestes introduïdes pels romans (García-Salmerón et al., 2024).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2022): Preocupació Menor LC (Bowles, 2024)
Categoria Espanya IUCN (2002): Preocupació Menor LC (Pleguezuelos & Honrubia, 2002)
En trobar-se pròxim a zones més antropitzades, poden ser víctimes d’animals domèstics, atropellaments, pesticides i verins per a rosegadors (Pleguezuelos & Honrubia, 2002).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
Bowles, P. 2024. Zamenis scalaris. The IUCN Red List of Threatened Species 2024: e.T61565A137857016.
García-Salmerón A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Martínez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ortí F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Guía dels rèptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cossetània; 2024)
Pleguezuelos J.M., Honrubia S. (2002). Elaphe scalaris (Schinz, 1822). Culebra de escalera. Pp. 281-283. En: Pleguezuelos J. M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid