Caretta caretta (Linnaeus, 1758)

ESP Tortuga boba EN Loggerhead turtle

Descripció

Tortuga marina de mida mitjana que pot arribar a mesurar més de 100 cm. Tenen un cap prominent amb un parell de plaques prefrontals i un bec robust. Les seves extremitats anteriors tenen forma d’aletes, mentre que les posteriors tenen forma de timó; ambdues presenten dues ungles. La seva closca és més llarga que ample i de forma ovalada (García-Salmerón et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999). 

A la gualdrapa, tenen aproximadament 5 plaques vertebrals hexagonals, 5 costals. La primera placa vertebral, la nucal, està en contacte directe amb les primeres costals. També tenen entre 11 i 13 plaques als marges. Aquestes últimes són més llises a la meitat anterior, mentre que les de la meitat inferior són més serrades. Les plaques es troben juxtaposades, formant una gualdrapa llisa. La coloració dorsal és de colors marrons, amb les vores amb tènues tons de vermell o taronja (García-Salmerón et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).

Ventralment, el plastró és de color groc pàl·lid i presenta tres parells de plaques inframarginals (Barbadillo et al., 1999).

Dimorfisme sexual: Els caràcters dimòrfics no apareixen fins a l’estat subadult. Els mascles acostumen a ser més grans que les femelles, especialment la cua, que arriba a fer entre 30 i 40 cm de longitud, mentre que, en femelles, no arriba als 5 cm. Els mascles també presenten ungles més robustes (García-Salmerón et al., 2024).

Juvenil: Els nounats són de colors foscos i mesuren entre 35 i 40 mm. Quan neixen, les seves closques presenten un parell de quilles dorsals que aniran desapareixent a mesura que s’acosten a l’estat adult (Barbadillo et al., 1999).

Hàbitat

Passa bona part de la seva vida al mar de forma pelàgica. Durant les seves fases d’alimentació, poden acostar-se a les costes per nodrir-se d’organismes bentònics. Els exemplars nascuts a les costes banyades per l’Atlàntic occidental, fan migracions seguint el corrent del Golf per passar per l’Atlàntic central, Europa, les illes de les Açores i les Canàries i tornar fins al nord-est de Sud-amèrica (Barbadillo et al., 1999).

Distribució

Es troba distribuïda a tots els oceans del món, especialment a l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic; es troba en regions temperades i tropicals. També és la tortuga més abundant al mar Mediterrani. En els últims anys, 2021 i 2023, s’ha observat un auge en la nidificació de la tortuga babaua a les costes catalanes (García-Salmerón et al., 2024).

Estat de conservació

Categoria global IUCN (2015): Vulnerable VU (Casale & Trucker, 2017)

Categoria Espanya IUCN (2002): En perill EN (Camiñas, 2002)

Sovint es veu amenaçada per la captura pesquera, la urbanització del litoral i les zones de posta, la ingesta de plàstics i altres contaminants tòxics. S’espera que les poblacions vagin en declivi, especialment a les regions de l’Atlàntic on acostumen a fer postes (García-Salmerón et al., 2024) (Casale & Trucker, 2017).

Galeria d’imatges

Bibliografia

Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).

Camiñas J.A.. (2002). Caretta caretta (Linnaues, 1758). Tortuga boba. Pp. 360-363. En: Pleguezuelos J. M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid

Casale, P. & Tucker, A.D. 2017. Caretta caretta (amended version of 2015 assessment). The IUCN Red List of Threatened Species 2017: e.T3897A119333622. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2017-2.RLTS.T3897A119333622.en. Accessed on 08 January 2025.

García-Salmerón A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Martínez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ortí F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Guía dels rèptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cossetània; 2024)