Emys orbicularis (Linnaeus, 1758)
ESP Galápago europeo EN Euean pond turtle
Descripció
La tortuga d’estany és un queloni d’aigua dolça de mida mitjana, la mida mitjana dels adults oscil·la al voltant dels 150 mm de longitud (Ayres, 2009). Té una closca bombada (més prominent que a la resta de tortugues ibèriques) de color fosc amb taques o ratlles de color groc, normalment disposades en patrons radials en cada una de les plaques. En el cap, coll, potes i cua trobem les mateixes taques de color groc, especialment en exemplars juvenils. El plastró sol ser groc amb taques negres. Això no obstant, poden presentar diferències poblacionals i individuals en la coloració de diferents parts del cos, com el plastró o l’espatller (Ayres, 2009). L’iris és blanquinós, tot i que en certs mascles pot arribar a ser d’un color marró vermellós (Ayres & Cordero, 2001). L’espatller presenta cinc plaques vertebrals amb quatre costals a banda i banda i onze marginals amb una nucal i una supracaudal dividida. En el plastró s’observen dues plaques gulars, dues humerals, dues pectorals, dues abdominals, dues femorals i dues anals (Iverson, 1992).
Dimorfisme sexual: Com en molts altres quelonis, els mascles de la tortuga d’estany presenten un plastró còncau per facilitar la còpula, una cua més llarga i gruixuda en la base (que alberga els òrgans copuladors) i la cloaca més allunyada del plastró (Ayres, 2009). Les femelles en general també són més grans i pesants (Andreu, 1982).
Descripció del juvenil: els nounats són de colors més apagats i presenten una filera de punts blancs en la mandíbula superior, sota la protuberància utilitzada per trencar l’ou (Fritz, 2001). Malgrat això, els juvenils (fins als 5 anys) són de colors més brillants.
Hàbitat
Espècie adaptada a tota mena d’hàbitats aquàtics no salins des del nivell del mar fins a 1000 metres d’altura, però preferiblement, aigües estagnants o amb poc corrent i vegetació que li ofereix protecció; per tant, es poden trobar en estanys, aiguamolls, llacunes o desembocadures de rius. Pot ocupar medis artificials tot i que presenta menys tolerància que altres espècies (Barbadillo et al., 1999).
Es troba en alguns punts del nord del Magreb a Tunis, Algèria, Marroc, en la península Ibèrica, Europa central i de l’est, incloent-hi països com Espanya, França, Alemanya, Polònia, República Txeca, Àustria, Hongria, Suïssa, Itàlia, Balcans, Grècia i Turquia (Fritz, 2001). Pel nord arriba fins a Rússia i països bàltics. En l’Àsia Menor es troba a Anatòlia i al ventre sud del Caucàsic fins a la costa meridional del mar Caspi (Fritz, 2001).
En la península es troba en una distribució molt fragmentada, on és quasi absent a Galícia i força comuna a Huelva (Ayres & Cordero, 2001). Es troba absent a la serralada Cantàbrica i es tenen dades molt limitades del sud-est, gran part de Catalunya i Aragó. Es troba present en la costa mediterrània de la Comunitat Valenciana i Catalunya, juntament amb la seva presència a Castella i León sent més present a les zones baixes de Zamora i Salamanca (Ayres, 2009). També és present en el riu Tajo que passa per Madrid i en l’extrem oest d’Espanya com càceres i la península tenint una gran població a Portugal (Barbadillo et al., 1999).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (1996): Quasi amenaçada NT (Tortoise & Freshwater Turtle Specialist Group, 1996)
Categoria Espanya IUCN (2002): Vulnerable VU (Keller & Andreu, 2002)
Les seves poblacions es troben sovint en declivi a causa de la destrucció i contaminació dels estanys en els quals viuen. La sequera i la pressió antròpica que afecta les zones de posta i comporta l’explotació dels aqüífers també són factors d’amenaça (Keller & Andreu, 2002).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Andreu A. (1982). Quelques données biometriques sur Emys orbicularis en Doñana (Huelva, Espagne). Bulletin de la Société Herpétologique de France, 22: 49-53.
Ayres C. (2009). Galápago europeo – Emys orbicularis. A: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador A., Marco A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/
Ayres C., Cordero A. (2001). Sexual dimorphism and morphological differentiation in European pond turtle (Emys orbicularis) populations from northwestern Spain. Chelonian Conservation and Biology, 4 (1): 100-106.
Fritz U. (2001). Emys orbicularis (Linnaeus, 1758) – Europäische Sumpfschildkrote. Pp. 343-515. A: Fritz U. (Ed.). Handbuch der Reptilien und Amphibien Europas. Band 3/IIIA.
Iverson J.B. (1992). A revised checklist with distribution maps of the turtles of the world. Richmond.
Tortoise & Freshwater Turtle Specialist Group. 1996. Emys orbicularis (errata version published in 2016). The IUCN Red List of Threatened Species 1996: e.T7717A97292665. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.1996.RLTS.T7717A12844431.en.
Schildkröten (Testudines) I (Bataguridae, Testudinidae, Emydidae). Aula Verlag, Wiebelsheim.
Keller C., Andreu A.C., 2002. Emys orbicularis (Linnaeus, 1758). Galápago europeo. Pp. 137-142. En: Pleguezuelos J. M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid