Testudo hermanni (Gmelin, 1789)
ESP Tortuga mediterránea EN Hermann’s tortoise
Descripció
Es tracta d’un testudini de mida petita amb una closca ovalada que pot arribar a mesurar 20 cm. El cap és de colors verd foscos, amb tonalitats grises i d’ocre; també acostuma a presentar una taca subocular o supralabial groga que desapareix amb la edat. Al final de la cua, a diferència d’altres testudinis, presenta un unglot còrni. Les seves extremitats tenen colors semblants als del cap i presenten aproximadament quatre ungles. Les potes davanteres están recobertes de 5 a 10 files d’escates petites. Les potes posteriors, no presenten esperons cornis (García-Salmerón et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).
Té una gualdrapa considerablement bombada de colors negres i grocs contrastats, amb diferències en la proporció de colors entre individus i poblacions. Té 5 plaques vertebrals, començant amb una llarga i estreta nucal. També té 4 costals i 12 marginals. També acostuma a presentar dues plaques supracaudals, tot i que algunes poblacions només en presenten una (Barbadillo et al., 1999).
El plastró presenta plaques axil·lars i, normalment, ingunals també. La coloració és similar a la dorsal, tot i que el patró és diferent. S’aprecien dues taques fosques a banda i banda del plastró, dividits per una franja groga central (García-Salmerón et al., 2024).
Dimorfisme sexual: Les seves diferències només són apreciables quan els individus s’acosten a la maduresa sexual. La gualdrapa dels mascles és menys bombada que la de les femelles, amb plaques marginals més amples i amb plaques supracaudals curvades cap a l’interior. Per altra banda, el plastró dels mascles presenta una lleugera concavitat per a facilitar l’acoplament amb les femelles, que el tenen més pla. La cua dels mascles també acostuma a ser més ampla i llarga (García-Salmerón et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).
Juvenil: Els nounats i juvenils tenen un contorn de la closca més arrodonit que els adults. També tenen el plastró pla, gairebé tot ell de color negre (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
Es tracta d’una espècie adaptada al clima mediterrani i zones amb precipitacions annuals per sota dels 700 mm. Acostuma a trobar-se en boscos mediterranis com olivars, suredes i pinedes en transició amb àrees d’abundant estrat arbustiu i herbaci tals com màquies i brolles. Durant les estacions més caloroses, freqüenta àrees fresques i humides. Es troba entre el nivell del mar i els 400 o 600 metres d’altura (García-Salmerón et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).
Àmpliament distribuïda per l’Europa més propera al Mediterrani, en poblacions discontínues. Existeixen dues subespècies que defineixen l’àrea de distribució:
La subespècie hermanni es troba des del nord-est ibèric, passant pel sud de França fins al sud itàlic, incloent les illes de Mallorca, Menorca, Còrsega, Sardenya i Sicília. Per altra banda, la subespècie boettgeri continúa la distribució pel nord-est itàlic, seguïnt tota la costa dels Balcans fins a Grècia i la seva frontera amb Turquia, incloent Macedònia, Bulgària, Sèrbia i les illes del Peloponès. Es creu que moltes de les poblacions, especialment les de les illes, són introduïdes (García-Salmerón et al., 2024) (Luiselli, 2024).
A Catalunya, l’espècie es troba molt aïllada entre poblacions i, d’aquestes, només la de la serra de l’Albera és natural (García-Salmerón et al., 2024).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2018): Vulnerable VU (Luiselli, 2024)
Categoria Espanya IUCN (2002): En perill EN (Llorente et al., 2002)
La espècie es troba principalment amenaçada a la península per la manca de poblacions salvatges. Es creu que han sigut les intensives activitats agrícoles que la han extingit a bona part del territori català. La destrucció dels seus hàbitats, els incendis i la depredació no les permet reconstruir les poblacions (García-Salmerón et al., 2024) (Llorente et al., 2002).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
García-Salmerón A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Martínez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ortí F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Guía dels rèptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cossetània; 2024)
Llorente G.A., Montori A., Carretero M.A. & Santos X. (2002). Testudo hermanni (Gmelin, 1789). Tortuga mediterránea. Pp. 151-153. En: Pleguezuelos J. M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid
Luiselli, L. 2024. Testudo hermanni. The IUCN Red List of Threatened Species 2024: e.T21648A2777071. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2024-1.RLTS.T21648A2777071.en. Accessed on 08 January 2025.