Chelonia mydas (Linnaeus, 1758)
ESP Tortuga verde EN Green sea turtle
Descripció
Quelònids que acostumen a mesurar aproximadament 120 cm de longitud de la closca. Tenen un coll curt i un cap petit amb un parell d’escates prefrontals i quatre parells de postorbitals. Les seves extremitats, en general, estan recobertes d’escates grans acostumen a tindre una o dues ungles. Les seves potes davanteres tenen forma de pales allargades, mentre que les de darrere són més petites. Tenen una closca generalment ovalada i aplanada dorsoventralment (García-Salmerón et al., 2024) (Barbadillo et al., 1999).
La gualdrapa pot ser de diferents colors, des de tons bruns i marrons, verds foscos o negres amb taques o ratlles. Aquesta acostuma a tindre 5 escuts vertebrals, 4 parells de costals i entre 11 i 12 marginals a banda i banda. El contorn d’aquest és més aviat llis i els escuts no estan superposats (Barbadillo et al., 1999).
El plastró acostuma a ser de color groguenc i presenta fins a 4 parells d’escuts inframarginals (Barbadillo et al., 1999).
Dimorfisme sexual: Els mascles presenten una cua més llarga i gruixuda. També tenen una closca més aplanada i unes ungles més robustes. Pel que fa a la mida i les coloracions, són prou similars (Barbadillo et al., 1999).
Juvenil: Els nounats acostumen a mesurar entre 45 i 60 mm de longitud de closca. Els individus generalment són dorsalment de colors grisos o negres tot i que, a vegades, poden tindre un contorn blanc a les extremitats que continua pels escuts marginals. El plastró és blanc. La gualdrapa presenta unes quilles que segueixen tot l’eix vertebral, les quals van desapareixent a mesura que arriben a l’estadi adult. També presenten dues quilles transversals al plastró (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
La tortuga verda acostuma a freqüentar aigües pròximes a la costa. Segons el seu comportament, s’han pogut descriure fins a tres hàbitats diferents al llarg del seu cicle. Un hàbitat per a la reproducció i nidificació (que acostumen a ser platges), un per a individus nounats i juvenils (diferents zones pelàgiques) i un per al descans i alimentació (aigües poc profundes amb abundants preses bentòniques de les quals alimentar-se) (Barbadillo et al., 1999).
Es tracta d’una espècie que realitza migracions i es pot trobar per tots els mars tropicals i alguns de subtropical. La seva distribució s’estén per tot l’oceà Atlàntic i el Pacífic (Seminoff, 2023) (Barbadillo et al., 1999).
Al Mediterrani, habita més la meitat oriental, mentre que les observacions a la meitat occidental són molt escasses. No es coneix cap platja de la costa catalana en la qual nidifiquin (Barbadillo et al., 1999) (García-Salmerón et al., 2024).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2004): En perill EN (Seminoff, 2023)
Categoria Espanya IUCN (2012): En perill EN (Camiñas, 2002)
Les poblacions de tortuga verda estan en declivi a causa de la pèrdua de platges on deixar les postes i la pesca; també al Mediterrani, les poblacions es troben més aïllades geogràficament, agreujant les seves condicions (Camiñas, 2002). Un factor important de la seva biologia que no facilita la recuperació de les poblacions és que els individus triguen al voltant de 20 o 50 anys en ser sexualment madurs, sent aquest temps el més longeu de totes les espècies de tortugues marines (García-Salmerón et al., 2024).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
Camiñas J.A.. (2002). Chelonia mydas (Linnaues, 1758). Tortuga verde. Pp. 364-366. En: Pleguezuelos J. M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid
García-Salmerón A., Carbonell-Morales G., Torres-Orriols N., Martínez-Silvestre A., Baena-Crespo O., Mora-Rueda C., Melero J.A., Loras-Ortí F., Valera-Florensa J., Rivera X., Maluquer-Margalef J. Guía dels rèptils de Catalunya (Barcelona: Editorial Cossetània; 2024)
Seminoff, J.A. (Southwest Fisheries Science Center, U.S.). 2023. Chelonia mydas (amended version of 2004 assessment). The IUCN Red List of Threatened Species 2023: e.T4615A247654386. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2023-1.RLTS.T4615A247654386.en. Accessed on 09 January 2025.