Tòtil

ESP Sapo partero común EN Common midwife toad

Descripció

• És un amfibi petit que pot assolir els 55 mm de longitud en l’etapa adulta. Té el cap gran amb musell rom i ulls amb pupiles verticals, iris daurat i punts negres més concentrats en la meitat inferior. Alguns exemplars presenten darrera del cap una taca en forma de V amb el vèrtex apuntant al cap (Barbadillo et al., 1999). Té el timpà visible, el plegament gular patent i les glàndules parotoides poc visibles. És de pell relativament llisa amb algunes berrugues o grànuls groguencs o vermellosos que freqüentment s’agrupen als costats en dues fileres dorsolaterals (Bosch, 2014). Color dorsal blanquinós, grisenc o bru amb taques de tons verdosos o foscos. Color ventral blanquinós amb o sense punts i taques més fosques. Extremitats curtes i robustes. Les anteriors presenten quatre dits sent el 1r més curt que el 2n, i el tercer més llarg, sense membranes interdigitals i amb tres tubercles metacarpians. Les extremitats posteriors presenten cinc dits, amb un tubercle metatarsià petit, dits amb tubercles subarticulars i membranes interdigitals reduïdes o vestigials (Bosch, 2014).
• Dimorfisme sexual: les femelles són lleugerament més grans i  amb extremitats posteriors mes curtes. L’espai entre les fosses nassals és major en les femelles, i aquestes tenen un timpà menor. Els mascles no presenten callositats nupcials ni sacs bucals externs, però els podem distingir fàcilment perquè són els que carreguen la posta (Barbadillo et al., 1999).
• Larva: mesura entre 60-70 mm però pot pot assolir els 90 mm. Presenta espiracle en posició ventral força avançat. Té els ulls situats a la part alta del cap i presenta l’iris daurat que mantindrà d’adult. La part membranosa de la cua s’inicia en el centre del dors i ascendeix lleugerament fins la meitat de la seva longitud. Posteriorment descendeix per acabar en un extrem arrodonit. La part musculosa té taques fosques que es fan més petites en la zona membranosa. En la base superior de la cua hi sol aparèixer una taca fosca rectangular. El dors és de  colors bru amb punts foscos  i taques clares quasi daurades. La part ventral és de colors més clars i també amb taques. Presenten una franja platejada que va des de l’espiracle fins quasi l’anus (Barbadillo et al., 1999).

Hàbitat

• Aquesta espècie es troba en un ampli rang d’hàbitats compresos entre el nivell del mar i els 2400m d’altitud als Pirineus, tots ells amb presència de masses d’aigua permanents, ja que el seu període larvari és de llarga durada.
• Aquesta varietat d’hàbitats inclou: boscos temperats, zones de muntanya, riberes, zones baixes, prats, cultius… així com també zones urbanes com poden ser basses de rec o abeuradors (Barbadillo at el., 1999). La major part de la Península en la que trobem aquesta espècie són zones d’alta pluviositat, però també podem trobar petites poblacions en zones seques i semiàrides del centre i sud peninsular (Bosch, 2014).

Mapa de distribució

• És nativa a Espanya, Portugal, França, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya i Suïssa i introduïda al Regne Unit.
• Mostra una marcada distribució limitada entre les regions muntanyoses d’Europa central (inhabitades) i la gran plana fins el Mar del Nord, on l’espècie és absent. Ocupa doncs, a la meitat meridional d’Alemanya (limitada pel nord al Sud de Hannover, per l’est a la regió muntanyosa de Thüringen i Harz i pel Sud a Baden- Württemberg, al Bosc Negre) i Bèlgica (no la trobarem a la costa), en limitades parts del territori d’Holanda (només a la regió muntanyosa del Sud de Limburg), al nord de Suïssa (majoritàriament a Jura, en la plana central del Rhine), Luxemburg, pràcticament tot França (amb excepció dels Alps) i la meitat septentrional de la Península Ibèrica (Van der Mejiden, 1999).
• Dins la Península Ibèrica es considera abundant en el terç nord que va des de Galícia fins a Catalunya, sent més escassa a Saragossa i al sud d’Osca. En el centre peninsular la seva distribució és més o menys contínua des de Portugal a València, sent només relativament abundant en ambdós extrems, poc freqüent a Madrid i absent pràcticament a Càceres, quasi tot Toledo i Sud de Cuenca. En el terç sud peninsular només la trobem a l’est, a la zona d’Alacant, Nord d’Albacete i Nord de Múrcia. Absent a Canàries i Balears (Pleguezuelos et al., 2002). Les poblacions de la costa de Portugal i l’oest de Lisboa s’han extingit (Bosch et al., 2009).

Estat de conservació

• Categoria Mundial IUCN (Bosch et al., 2009): Preocupació menor (LC)
• Categoria Espanya IUCN segons les quatre subespècies europees d’A. obstetricans (Bosch, 2002):
  • A. obstetricans boscai: Quasi amenaçada (NT)
  • A. obstetricans almogavari: Quasi amenaçada (NT)
  • A. obstetricans obstetricans: Quasi amenaçada (NT)
  • A. obstetricans pertinax: Vulnerable (VU A2ac)
• Tal classificació es deu a la seva ampla distribució, alta tolerància a un ampli ventall d’hàbitats i a una presumpta gran població. Els factors d’amenaça d’A. obstetricans són la destrucció dels punts d’aigua permanents necessaris per al dilatat estat larvari de l’espècie, la contaminació i la introducció de peixos del gènere Salmo així com malalties emergents i atropellaments (Bosch et al., 2009).

Galeria d’imatges