Alytes obstetricans (Laurenti, 1768) / Alytes almogavarii (Arntzen i García-París, 1995)
ESP Sapos parteros EN Midwife toads
Descripció
El tòtil comú (Alytes obstetricans) i el tòtil català (Alytes almogavarii) son reconegudes actualment com dues espècies diferents. No obstant, degut a les seves semblances morfològiques, ecològiques i biològiques es tracten conjuntament en aquesta pàgina. El tòtil és un anur petit que pot assolir els 55 mm de longitud en l’etapa adulta. Té el cap gran amb el musell rom i ulls amb pupil·les verticals, iris daurat i punts negres més concentrats en la meitat inferior. Alguns exemplars, darrera del cap presenten una taca en forma de V amb el vèrtex apuntant endavant (Barbadillo et al., 1999). Té el timpà visible, el plegament gular patent i les glàndules parotoides poc visibles. És de pell relativament llisa amb algunes berrugues o grànuls groguencs o vermellosos que freqüentment s’agrupen als costats en dues fileres dorsolaterals (Bosch i Montori, 2022). Color dorsal blanquinós, grisenc o bru amb taques de tons verdosos o foscos. Color ventral blanquinós amb o sense punts i taques més fosques. Extremitats curtes i robustes. Les anteriors presenten quatre dits sent el 1r més curt que el 2n, i el tercer més llarg, sense membranes interdigitals i amb tres tubercles metacarpians. Les extremitats posteriors presenten cinc dits, amb un tubercle metatarsià petit, dits amb tubercles subarticulars i membranes interdigitals reduïdes o vestigials (Bosch i Montori, 2022; Montori, 2022).
Dimorfisme sexual: Les femelles són lleugerament més grans i amb extremitats posteriors mes curtes que els mascles. L’espai entre les fosses nassals és major en les femelles, i aquestes tenen un timpà menor. Els mascles no presenten callositats nupcials ni sacs bucals externs, però es poden distingir fàcilment en època de cria perquè són els que carreguen la posta (Barbadillo et al., 1999).
Larva: Mesura entre 60-70 mm però pot pot assolir els 90 mm. Presenta espiracle en posició ventral força avançat. Té els ulls situats a la part alta del cap i presenta l’iris daurat que mantindrà d’adult. La part membranosa de la cua s’inicia en el centre del dors i ascendeix lleugerament fins la meitat de la seva longitud. Posteriorment descendeix per acabar en un extrem arrodonit. La part musculosa té taques fosques que es fan més petites en la zona membranosa. En la base superior de la cua hi sol aparèixer una taca fosca rectangular. El dors és de colors bru amb punts foscos i taques clares quasi daurades. La part ventral és de colors més clars i també amb taques. Presenten una franja platejada que va des de l’espiracle fins quasi l’anus (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
Aquesta espècie es troba en un ampli rang d’hàbitats compresos entre el nivell del mar i els 2.400 m d’altitud als Pirineus, tots ells amb presència de masses d’aigua permanents, ja que el seu període larvari és de llarga durada.
Aquesta varietat d’hàbitats inclou: boscos temperats, zones de muntanya, riberes, zones baixes, prats, cultius… així com també zones urbanes com poden ser basses de rec o abeuradors (Barbadillo at el., 1999). La major part de la Península en la que trobem aquesta espècie són zones d’alta pluviositat, però també podem trobar petites poblacions en zones seques i semiàrides del centre i sud peninsular (Bosch i Montori, 2022).
Distribució: A. obsetricans i A. almogavarii
És nativa a Espanya, Portugal, França, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya i Suïssa i introduïda al Regne Unit. L’espècie és present pràcticament a tot França, amb l’excepció de la part més alta dels Alps. La població més al nord es troba al sud de Hannover, a la Baixa Saxònia, i la població més a l’est es troba al nord i al centre d’Alemanya (regions muntanyoses de Thüringen i Harz). Al sud d’Alemanya, l’espècie només es troba a Baden-Württemberg, a la regió de la Selva Negra (Amphibiaweb, 2023).
Dins la Península Ibèrica es considera abundant en el terç nord, que va des de Galícia fins a Catalunya, sent més escassa a Saragossa i al sud d’Osca. En el centre peninsular la seva distribució és més o menys contínua des de Portugal a València, sent només relativament abundant en ambdós extrems, poc freqüent a Madrid i absent pràcticament a Càceres, quasi tot Toledo i Sud de Cuenca. En el terç sud peninsular només la trobem a l’est, a la zona d’Alacant, Nord d’Albacete i Nord de Múrcia. Absent a Canàries i Balears (Bosch, 2002). Alytes almogavarii es distribueix per la major part del territori català, amb excepció de la meitat sud de la província de Tarragona i la Vall d’Aran, on hi trobem A. obstetricans (García-Salmerón et al, 2022).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2008) Alytes obstetricans: Preocupació menor LC (Salvador et al., 2024).
Categoria global IUCN (2023) Alytes almogavarii: Preocupació menor LC (IUCN SSC Amphibian Specialist Group, 2024).
Aquesta classificació es deu a la seva ampla distribució, alta tolerància a un ampli ventall d’hàbitats i a una suposada elevada mida poblacional. Els factors d’amenaça d’A. almogavarii són la destrucció i la degradació de l’hàbitat a causa de la urbanització i l’ús d’herbicides i pesticides a les zones rurals, la introducció d’espècies exòtiques invasores, malalties infeccioses emergents (quitridiomicosi, ranavirus) i els atropellaments (IUCN SSC Amphibian Specialist Group, 2024).
Galeria d’imatges
Bibliografia
AmphibiaWeb. 2023. Alytes obstetricans: Midwife Toad <https://amphibiaweb.org/species/1522> University of California, Berkeley, CA, USA.
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. 1999. Anfibios y reptiles de la Penísula Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies. Geoplaneta, Barcelona.
Bosch J. 2002. Alytes obstetricans (Laurenti, 1768). Sapo partero común. En: Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Pleguezuelos J.M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetologica Española (2ª impresión), Madrid: 82-84.
Bosch J., Montori A. 2022. Sapo partero común – Alytes obstetricans. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. López P., Martín J., Martínez-Solano I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.
García-Salmerón A., Maluquer-Margalef J., Rivera X., Pujol-Buxó E. 2022. Els amfibis dels Països Catalans. Brau, Barcelona.
IUCN SSC Amphibian Specialist Group. 2024. Alytes almogavarii. The IUCN Red List of Threatened Species 2024: e.T178592041A228179002. Accessed on 26 December 2024.
Montori A. 2022. Sapo partero almogávar – Alytes almogavarii. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. López P., Martín J., Martínez-Solano I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.
Salvador A., Schmidt B., Díaz-Paniagua C., Recuero Gil E., Martinez Solano I., Bosch J., Arntzen J., García París M., Tejedo M., Marquez R., Beebee, T. 2024. Alytes obstetricans. The IUCN Red List of Threatened Species 2024: e.T178591974A228179645. Accessed on 26 December 2024.