Tòtil ibèric

Model 3D d’un adult de A. cisternasii capturat a XXXXX el dd/mm/aaaa

Model obtingut per Montsant Guilera Cabré

Descripció

• És un gripau de mida petita que no sol superar els 50 mm de longitud (Bosch & Márquez, 1996), d’aspecte rabassut i amb les potes posteriors relativament curtes, amb cinc dits molt curts i amb membranes interdigitals molt reduïdes. Té el cap ample i gran en relació amb el tronc, que és curt i ample. Ulls molt prominents i amb pupil·la vertical. Té el timpà i el plec gular ben visibles. Els membres anteriors són curts i robustos, tenen quatre dits, dels quals destaca el quart per la seva mida reduïda. És característica la presència d’únicament dos tubercles palmars (Barbadillo et al., 1999).  Glàndules paratoidees poc aparent. Coloració dorsal marró amb petites taques fosques d’un color verdós poc marcades (Bosch & Márquez, 1996). Normalment, apareixen grànuls ataronjats per tot el dors, per les extremitats i a sobre els ulls, encara que són més freqüents als flancs. Al centre del dors se sol distingir una taca en forma de V, amb el vèrtex dirigit cap al cap. Ventralment, el color és molt clar, des de blanc a groguenc, i no sol presentar ni taques ni punts. La part inferior dels membres, les aixelles i la regió inguinal presenten sovint tonalitats rosades o de color carn. Mostra l’iris daurat amb pigmentació negra, més densa a la meitat inferior (Barbadillo et al., 1999). 
• Dimorfisme sexual: Dimorfisme poc accentuat. Les femelles poden arribar a una mida lleugerament superior als mascles, sent 45 mm la mitjana de les femelles i 38 la dels mascles (Barbadillo et al., 1999). També es poden diferenciar per la distància entre les fosses nasals, l’amplada del cap, la longitud de la mandíbula inferior, el diàmetre vertical del timpà i la longitud tíbia-fíbula (Bosch & Márquez, 1996). 
• Larva: pot superar els 70 mm de longitud total. L’espiracle es troba a la zona medioventral. La cresta s’inicia a la part posterior del cos, i és convexa dorsalment. L’extrem de la cua és arrodonit. La coloració dorsal és variable, generalment castanya amb jaspiat fosc, i amb taques fosques i platejades al llarg del cos i la cua. A la part musculosa de la cua les taques es concentren en dos fileres, i amb freqüència formen una o dos bandes longitudinals a cada costat. La regió ventral és més clara i també està tacada (Barbadillo et al., 1999).

Hàbitat

• Es troba en zones bastant seques i amb escassa pluviositat, estius calorosos i hiverns suaus, habitualment situades a terra baixa, encara que pot arribar fins als 1.200 m d’altitud (Arnold, 2002). Amfibi que es troba normalment associat a ambients xèrics i amb vegetació esclerofil·la mediterrània (Van der Mejiden, 2002). Habita tant zones salvatges com cultivades, amb vegetació com alzina (Quercus ilex), alzina surera (Quercus suber) i altres Quercus, oliveres (Olea europaea) i matollars llenyosos. Sovint s’observa en vessants assolellats i relativament properes a l’aigua, particularment en rierols al sud de la seva àrea de distribució. Prefereix sòls solts o arenosos, que solen ser d’origen granític o esquistós (Arnold, 2002), ja que permet que s’hi puguin enterrar (Van der Mejiden, 2002). Evita les zones de major altitud, sobretot on coexisteix amb el tòtil (Alytes obstetricans). També es pot trobar en terrenys antropitzats, com ara cultius i nuclis rurals i urbans, sempre que hi hagi la presència d’algun punt d’aigua natural o artificial, com basses, basses de reg i canals accessibles (Barbadillo et al., 1999).

Mapa de distribució

• Gripau endèmic de la Península Ibèrica (Barbadillo et al., 1999). A Espanya es troba  al nord de les muntanyes centrals, distribuint-se per les províncies de Zamora, Salamanca, Avila, Valladolid, Segòvia i al sud del sistema central, a les regions de Madrid, Guadalajara, Toledo, Càceres Badajoz, Ciudad Real, Huelva, Sevilla, Còrdova i Jaén (limitada al sud-est pel riu Guadalquivir) (Van der Mejiden, 2002).
• A Portugal apareix a la meitat meridional, ocupant tot el sud del sistema de Lousa-Estrela, i estenent-se al nord a través de les regions orientals de les províncies de Beira Baixa, Beira Alta i Trás-os-Montes. Normalment es troba entre els 100 i els 600 m, arribant a la seva màxima altitud a la Serra de Monchique (Algarve), a 750 m (Van der Mejiden, 2002). 

Estat de conservació

• Categoria global IUCN (2009): Casi amenaçada NT (Márquez, 2017).
• Categoria a Espanya IUCN (2002) : Casi amenaçada NT (Márquez, 2017).
• L’alteració i destrucció dels mitjans aquàtics que utilitza per a la reproducció, així com l’accelerada desaparició del bosc mediterrani en gran part de la seva àrea de distribució, constitueixen les principals amenaces que afronta aquesta espècie (Barbadillo et al., 1999).

Galeria d’imatges