Ichthyosaura alpestris (Laurenti, 1768)

ESP Tritón alpino EN Alpine newt

Descripció

  • Poden arribar a fer 120 mm en total, encara que a la península Ibèrica només s’han observat exemplars de fins a 115 mm. Tenen un cap ample amb un morro rodó i ulls prominents en els que destaca un iris daurat, amb una franja horitzontal fosca. Les glàndules parotoides, situades als costats posteriors del cap, tenen els porus visibles, però estan poc desenvolupades. El cos és de secció cilíndrica. Els membres anteriors consten de quatre dits, mentre que els posteriors en tenen 5. Els dits acostumen a presentar taques clares i fosques alternes donant un aspecte anellat. La cua és robusta, aplanada lateralment i té una longitud igual o lleugerament inferior a la longitud cap-cos. La seva pell és llisa i lleugerament granulosa en el dors. La coloració dorsal és bru o d’un to blau, poden tenir tons grisos més o menys clars. Als costats apareix una banda blanca o blava amb reflexos metàl·lics sobre la que es disposa un motejat de taques fosques. La coloració ventral és vermella o taronja, tot i que també podem trobar individus amb una coloració més groguenca. Tenen dues línies de dents vomerianes que posteriorment divergeixen, però anteriorment convergeixen (Diego-Rasilla, 2014).
  • Dimorfisme sexual: Presenten un dimorfisme sexual molt marcat. A més, aquests són més petits i tenen coloracions més vistoses en comparació a les femelles, les quals acostumen a ser brunes i amb les bandes laterals poc definides (Diego-Rasilla, 2014). Els mascles terrestres tenen restes de la cresta dorsal i una cloaca més inflada que les femelles. En època reproductiva, els mascles mostren la cresta dorsal poc desenvolupada molt cridanera que s’inicia rere el cap fins arribar a la cua. Aquesta cresta és blanquinosa/groguenca amb bandes fosques alternes. Les femelles tenen un solc longitudinal en el lloc de la cresta (amphibiaweb, 2023).
  • Juvenil: Al fer eclosió, les larves tenen una mida de 7 a 9 mm, i arriben a una longitud total de 40 a 78 mm en el moment de metamorfosi. En les primeres fases de desenvolupament tenen el dors bru, amb dues bandes longitudinals ben definides i una cresta que va del dors fins a la cua. La cua mostra un reticulat fosc, sobretot a l’extrem distal. Tenen 12 o 13 solcs costals. Els dits són curts i acabats en punta (Diego-Rasilla, 2014).

Hàbitat

  • Ocupen una gran varietat de medis aquàtics com llacs d’alta muntanya, basses temporals o permanents, estancs, abeuradors de bestiar, etc. És més fàcil trobar-los en aigües netes, tot i que també poden viure en aigües tèrboles. La presència de vegetació aquàtica no els condiciona. Poden trobar-se tant en fons pedregosos com en fons artificials de pedra llisa. El volum i la profunditat de les masses d’aigua tampoc són factors limitants per a l’espècie. La presència de peixos els condiciona negativament (Diego-Rasilla, 2014).
  • Podem trobar aquesta espècie des del nivell del mar (com en les merismes de Parayas) fins als 2200 m en la serralada Cantàbrica. Les localitats en les quals són més abundants se situen entre els 1300 i els 1800 m (Diego-Rasilla, 2014).

Mapa de distribució

  • I. alpestris es distribueix pel centre d’Europa. Arriba a Dinamarca com a límit nord i s’estén cap al sud-est fins a Romania i Bulgària a través dels Carpats i dels Balcans.
  • Una gran part del centre d’Europa està habitada per I. alpestris alpestris ; Montenegro està habitat per I. alpestris serdarus ; Grècia central per I. alpestris veluchiensis ; el nord d’Itàlia per I. alpestris apuanus ; el sud d’Itàlia per I. alpestris inexpectatus ; nord d’Espanya per I. alpestris cyreni.

Estat de conservació

  • Categoria Global IUCN (2021): Preocupació menor LC  
  • Categoria Espanya IUCN (2002): Vulnerable VU A1ac + B2c (Recuero-Gil y Martínez-Solano, 2002)
  • Està inclòs en el Anexo III del Convenio de Berna. El Catálogo Nacional de Especies Amenazadas el classifica en la categoria “De Interés Especial”.

Bibliografia

Diego-Rasilla, F. J. (2014). Tritón alpino – Ichthyosaura alpestris. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados

Españoles. Salvador, A., Martínez-Solano, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/

AmphibiaWeb 2023 Ichthyosaura alpestris: Alpine Newt <https://amphibiaweb.org/species/4292> University of California, Berkeley, CA, USA. Accessed Aug 2, 2023.

IUCN SSC Amphibian Specialist Group. 2022. Ichthyosaura alpestris. The IUCN Red List of Threatened Species 2022: e.T59472A89702213. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2022-1.RLTS.T59472A89702213.en. Accessed on 02 August 2023.