Tritó palmat

Model 3D de la regió cefàlica de L. helveticus capturat a XXXXX el dd/mm/aaaa

Model obtingut per Montsant XXXX

ESP Tritón palmeado EN Palmate newt

Descripció

• És el tritó més petit de la península Ibèrica, de longitud total d’entre 80 i 85 mm, encara que les femelles poden arribar entre els 90 i els 95 mm (Diego-Rasilla, 2014). Tenen el cap lleugerament més ample que llarg amb el morro arrodonit (Barbadillo et al., 1999), lleugerament truncat al seu extrem (Diego-Rasilla, 2014), amb tres solcs longitudinals a la regió superior (Barbadillo et al., 1999), els quals poden ser bastant curts i arrodonits (Arnold, 2001). Poden tenir el cos amb secció arrodonida o quadrangular, no tenen cresta vertebral o aquesta és molt baixa i poc perceptible (Barbadillo et al., 1999). Els seus membres són poc robustos, amb quatre dits als anteriors i cinc dits als posteriors (Diego-Rasilla, 2014), amb o sense palmeadures en aquests últims (Barbadillo et al., 1999). La cua està molt aplanada lateralment i té una longitud similar a la resta del cos o és lleugerament superior. La seva pell és llisa durant la fase aquàtica i sedosa durant la fase terrestre (Diego-Rasilla, 2014). Presenten el dors de color castany groguenc, verd oliva o marró, amb o sense taques fosques que, quan existeixen, poden arribar a forma reticles conspicus (Barbadillo et al., 1999). Lateralment, els tons foscos es difuminen cap a la zona ventral o presenten un reticulat de taques fosques allargades sobre un fons clar (Diego-Rasilla, 2014). Típicament, presenten una línia o banda fosca des de l’orifici nasal fins a l’ull que, a vegades, es perllonga pel coll (Barbadillo et al., 1999). El ventre és de color groguenc clar i no sol presentar taques, encara que alguns poden presentar petits punts o taques de color marró fosc o negre als laterals, o inclús distribuïdes de forma irregular pel ventre (Diego-Rasilla, 2014).
• Dimorfisme sexual: Les femelles arriben a una major mida, tenen el cap lleugerament més ample, el morro més arrodonit i el cos de secció arrodonida, amb la regió cloacal poc prominent i presenten dissenys uniformes i poc contrastats (Barbadillo et al., 1999). Els mascles, durant el període de zel, presenten palmeadures molt desenvolupades als dits de les extremitats posteriors, desenvolupen dos plecs dorsolaterals molt prominents (Diego-Rasilla, 2014), que fan que tinguin el cos amb secció quadrangular, crestes caudals i un filament prominent a l’extrem de la cua, estructures que no existeixen en les femelles (Barbadillo et al., 1999).
• Larva: Inicialment les larves mesuren entre 7 i 12 mm (Diego-Rasilla, 2014) i són de color groguenc amb dues bandes longitudinals fosques al dors (Barbadillo et al., 1999). Un cop desenvolupats els membres, que són molt prims i amb els dits curts (Diego-Rasilla, 2014), les larves estan profusament tacades de punts foscos, la seva cresta dorsal comença a l’alçada de les brànquies o lleugerament més retardada i la cua acaba en punta llarga. A les etapes dinals del desenvolupament, la coloració s’enfosqueix a mesura que es redueixen les brànquies i les crestes. Solen arribar als 25-45 mm de longitud, però si la metamorfosi es retarda fins al segon any de vida o més, poden arribar al voltant dels 60 mm (Barbadillo et al., 1999).

Hàbitat

• És bastant terrestre, encara que sol ser bastant més aquàtic que el tritó de punts. Es reprodueix en una àmplia varietat d’aigües estancades o ocasionalment de curs lent, sovint a aigües poc profundes, incloses bassals, roderes inundades, séquies, basses en bruguerars i boscos (en especial, planifolis), ribes de llacs de muntanya i inclús estancs salobres a prop del mar (Arnold, 2002). No és una espècie molt exigent respecte a la qualitat de l’aigua, ja que es localitza tant en aigües netes i fredes, com brutes, amb fang i excrements de ramat, i amb temperatura elevada (Ayllón et al., 2010). Es troba típicament per sobre dels 500 m, sovint en zones ondulades, però arriba fins als 1.500 m alo Alps i fins als 2.200 m als Pirineus (Arnold, 2002).

Mapa de distribució

• Es troba a Bèlgica, República Txeca, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Espanya, Suïssa i Regne Unit (Van der Meijden, 2012). Ocupa una àmplia franja al nord de la península ibèrica, el límit oriental de la qual està determinat per la vall de l’Ebre. Arriba també al Moncayo i a les serres de Urbió, Cebollera i Peñas de Cervera. A l’oest, arriba fins a les muntanyes de León i, en Portugal, a las mediacions de Coimbra (Barbadillo et al., 1999).

Estat de conservació

• Categoria global IUCN (2021): Preocupació menor LC
• Categoria España IUCN (2002): Preocupació menor LC (Diego-Rasilla, 2014)
• Aquesta espècie està protegida per llei a tots els països on es troba (Van der Meijden, 2012). A  Espanya està inclosa a el Anexo III del Convenio de Berna y en el Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (Diego-Rasilla, 2014). Als Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg està en Perill, i a Alemanya és vulnerable. Les seves principals amenaces són la pèrdua o alteració del seu hàbitat, les espècies introduïdes que competeixen o depreden els individus, la dessecació (Van der Meijden, 2012) i la dispersió i aïllament de les poblacions  (Diego-Rasilla, 2014).

Galeria d’imatges