Vipera seoanei (Lataste, 1879)
ESP Víbora de Seoane // Víbora cantábrica EN Seoane’s viper
Descripció
Escurçó que arriba a mesurar entre 45 i 50 cm de longitud total. El seu cos presenta al voltant de 21 fileres d’escates carenades dorsals. Existeixen quatre tipus de patrons i coloracions en els escurçons de Seoane:
La coloració Clàssica és de fons marró clara, beix o gris. Sobre aquesta s’estén una línia vertebral més fosca i d’amplada variable a la qual s’ajunten diverses taques fosques disposades de forma oposada, creant un disseny que pot recordar a un zig-zag. El patró Bilineata, s’expressa en la forma de dues franges longitudinals clares a banda i banda de la primera línia vertebral. En el patró Cantábric, s’aprecia una reducció de la línia vertebral clàssica, fent que sembli més un seguit de taques transversals sobre una coloració de fons més grisa o beix. Finalment, el disseny Uniforme s’expressa per una absència de taques al cos i una coloració de fons gris fosca (Barbadillo et al., 1999) (Brito, 2015).
Tenen el cap ben diferenciat del cos, amb contorn triangular com els altres escurçons de la península. Té 3 o 4 escates loreals i el musell lleugerament prominent, semblant al de Vipera aspis. En canvi, sembla que escurçó de Seoane té una única franja d’escates entre els ulls i les supralabials, en comptes de tindre’n dos. A la regió posterior del cap, presenta una taca fosca en forma de V i, dels ulls, acostumen a sortir dues taques que s’estenen des de les escates postoculars i s’ajunta amb la coloració del cos (Barbadillo et al., 1999) (Brito, 2015).
Dimorfisme sexual: Generalment, els mascles tenen coloracions més contrastades. Per altra banda, les femelles arriben a una longitud total del cos superior a la dels mascles, tot i que aquestes tenen una cua més curta (Barbadillo et al., 1999).
Juvenil: Els nounats mesuren entre 15 i 20 cm. La seva coloració, com els adults, també és variable (Barbadillo et al., 1999).
Hàbitat
Viu en regions que tenen un clima més atlàntic. Es troba amb més freqüència en àrees de bosc humit i a les zones de transició entre boscos i camps oberts amb una abundant cobertura herbàcia per suplir les seves necessitats tèrmiques. Amb menys freqüència que les dues altres espècies d’escurçons de la península, també a trobar en parets de pedra i estrats rocosos que fa servir per amagar-se (Brito, 2015).
Només es troba al nord-oest de la península Ibèrica i una regió molt petita del Pirineu francès. Les seves poblacions estan distribuïdes pel nord de Portugal, Galícia, Cantàbria, Astúries, part de Castella i Lleó, el País Basc i Navarra; en altres paraules, voreja tota la costa espanyola banyada per l’Atlàntic (Lucchini et al., 2024).
Estat de conservació
Categoria global IUCN (2022): Gairebé Amenaçada NT (Lucchini et al., 2024)
Categoria Espanya IUCN (2002): Preocupació Menor LC (Braña, 2002)
Es troba en abundància en el seu espai de distribució, però sovint es veu amenaçada per la destrucció del seu hàbitat a causa de la intensificació de l’agricultura i la crema de matollars per a aquesta (Brito, 2015).
Galeria d’imatges
Bibliografia
Barbadillo L.J., Lacomba J.I., Pérez-Mellado V., Sancho V., López-Jurado L.F. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias: guía ilustrada para identificar y conocer todas las especies (Barcelona: Editorial Planeta; 1999).
Braña F. (2002). Vipera seoanei (Lataste, 1879). Culebra de Seoane. Pp. 302-303. En: Pleguezuelos J. M., Márquez R., Lizana M. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española, Madrid
Brito, J. C. (2015). Víbora cantábrica – Vipera seoanei. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Salvador, A., Marco, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/
Lucchini, N., Freitas, I., Avella, I. & Martínez-Freiría, F. 2024. Vipera seoanei. The IUCN Red List of Threatened Species 2024: e.T61594A137859941